Posts Tagged ‘llatí’
La distribució de l’aigua en època romana (text de Vitruvi)
Vitruvi (el seu nom sencer era Marcus Vitruvius Pollio) fou un arquitecte i enginyer romà del segle I aC. És autor d’un tractat d’arquitectura (el més antic que es conserva) que va servir als emperadors per planificar obres urbanístiques i va ser utilitzat també durant l’Edat Mitjana i durant el Renaixement.
Un dels apartats més importants del seu llibre De Architectura és el que dedica a l’enginyeria hidràulica, és a dir, a com havien de construir-se els sistemes de canalització d’aigua en les ciutats romanes. A continuació, en pots llegir un fragment:
La distribució de l’aigua
“Quan l’aqüeducte arribi a la muralla de la ciutat, es construirà una torre i, unit a la torre, un dipòsit per a recollir l’aigua. A la torre es col·locaran tres canonades que reparteixin de forma igual l’aigua entre els dipòsits que han d’estar comunicats entre ells. Així, en un, el central, han d’arribar les canonades que duguin l’aigua a les fonts i sortidors; en un altre les dels banys públics i, en el tercer, les de les cases privades… sempre que no faci falta per a l’ús públic. Els que portin l’aigua a les seves cases privades contribuiran al manteniment dels aqüeductes amb un impost pagat als recaptadors.”
Vitruvi; De Architectura, VIII
Preguntes de deures: (per fer en els vostres apunts, s’han de copiar les preguntes)
1. On va a parar tota l’aigua que recullen i transporten els aqüeductes quan arriba a la muralla de la ciutat?
2. I dins la ciutat, quins usos se’n feien de l’aigua?
3. Quin altre nom coneixes per a “banys públics”?
4. Qui paga el manteniment dels aqüeductes?
5. Saps què es feia amb l’aigua un cop ja s’havia utilitzat a les cases, els banys, les fonts…?
L’Aurea Dicta d’avui
Avui l’Adrià ens explica el significat de la frase…
DURA LEX, SED LEX
La traducció literal és: la llei és dura però és la llei. La podem utilitzar quan hem de fer alguna cosa obligatòriament encara que no en tinguem ganes o no ens agradi. Com per exemple quan he d’endreçar l’habitació i no em ve de gust!
Ludendo discere: Concurs AUREA DICTA
Els alumnes de 3r d’ESO que fan l’optativa de Cultura Clàssica han començat un concurs!! Cada dilluns reben una frase o paraula de l’”Aurea Dicta” i n’han de buscar el signifcat, qui la va dir i en quin context per la classe de dijous. Ah, i el més important!! Veure si són expressions que encara utilitzem avui en dia i en quines situacions!
De moment, han començat buscant què vol dir exactament això de l’”Aurea Dicta” i la primera frase del concurs:
CARPE DIEM
A continuació us deixem l’explicació i a partir d’ara, cada dijous anirem penjant les explicacions de la frase de la setmana. Provarem de ludendo discere (aprendre jugant) i… QUE GUANYI EL MILLOR!!
AUREA DICTA:
És un recull de frases i proverbis del món clàssic la majoria dels quals encara estan en ús. “Paraules d’or” o “dites d’or” seria la traducció més adequada per l’expressió “aurea dicta”.
CARPE DIEM:
La traducció literal seria “esprem el dia” en el sentit més literal de la paraula. La traducció més comú i que en manté el significat, però, és “aprofita el moment“.
Carpe diem és un tòpic literari, clàssic entre els clàssics, que prové d’un vers d’Horaci (Odes I, 11):
Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare 5
Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.I aquesta és la seva traducció al català. La història ha interpretat de diverses maneres aquesta frase que convida a viure cada moment però sabent que res no tornarà i que el temps, sempre breu, corre ràpidament.
No vulguis, és pecat saber-ho, quina fi a mí, quina a tu
els déus ens donaran, Leuconoe, no cerquis el futur
en els nombres Babilònics. Molt millor serà patir qualsevol cosa!
tant si Júpiter en envia més hiverns com si aquest és el darrer,
el que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades:
tinguis seny, purifica els vins, i en la curta vida,
talla la llarga esperança. Mentre parlem, el temps haurà fugit:
aprofita el moment, i poc confiis en el que vindrà.