Posts Tagged ‘Moviments socials’
GERMINAL
Després de veure la pel·lícula Germinal de Claude Berri (1993), feu la pràctica que us proposo a continuació. Cal que estigui feta a ordinador (tindré molt en compte la bona presentació) i que les respostes demostrin un cert grau de reflexió i de recerca. L’heu de lliurar el dia 11 de març.
En primer lloc, cal que tingueu present quines són les característiques essencials que fan d’aquest film una pel·lícula idònia per il·lustrar el tema de la Revolució Industrial que estem treballant a calsse:
- És una magnífica reconstrucció d’una explotació minera del S.XIX al nord de França.
- La història gira al voltant del carbó, combustible fonamental durant els primers anys del procés d’industrialització.
- Ens ensenya el funcionament de la maquinària, concretament, de la màquina de vapor.
- Veiem com s’efectuen els moviments de diners, les transaccions, el comerç, les inversions, la propietat… En definitiva, veiem com funciona aquest capitalisme naixent.
- Com tot aquest procés econòmic es veu traslladat i reproduït a l’estructura social amb la formació de dues classes ben diferenciades: burgesia i proletariat.
- Com es recull la conflictivitat social al llarg de tota la història que narra la pel·lícula
PRÀCTICA:
IDENTIFICACIÓ I PRESENTACIÓ:
- Gènere cinematogràfic: a quin gènere pertany la pel·lícula? Comèdia, drama… Justifica la resposta.
- Director: investiga i fes una petita ressenya biogràfica de l’utor del film.
- Fitxa tècnico-artística: títol original, durada, any, director, guió, nacionalitat, música, repartiment, producció, etc.
- La pel·lícula està basada en la novel·la homònima d’Émile Zola. Busca’n informació i fes-ne una petita ressenya biogràfica (lloc, època, corrent literari, característiques de la seva obra, etc.)
TRAMA I PERSONATGES:
- Tema principal: extreu el missatge principal de la pel·lícula segons el teu punt de vista
- Temes secundaris: quins altres aspectes es tracten al llarg del film i quins són els més destacats segons el teu entendre?
- Identifica quins són els personatges principals i quins són els secundaris. Relaciona cada actor amb el seu personatge, defieix-lo breument i digues si la seva interpretació t’ha transmès allò que cada personatge requeria.
- Un dels elements que crida més l’atenció és el contrast entre les vivendes dels miners i les dels burgesos. Fes-ne una comparació.
- Per què aquest títol? Fes una reflexió sobre la ideoneïtat del títol. Què ens volia dir Émile Zola (i Claude Berri al seu torn) titolant-la Germinal?
INTERPRETACIÓ I CONTEXT HISTÒRIC:
- Situació geogràfica: localitza la ubicació on es desenvolupa la trama a través de les referències de la pel·lícula. Ajuda’t d’un mapa per ubicar-la.
- Fes un comentari del context històric de la pel·lícula fent referència a aquells elements que, segons el teu parer, ajuden a la contextualització en el temps dels fets que hi suceeixen. Tingues present que la pel·lícula es situa en un moment històric molt concret i amb unes característiques (socials, polítiques i econòmiques) molt determinades.
- No hem d’oblidar que una pel·lícula es fa en un moment concret i degut a unes circumstàncies també concretes. En aquest cas, la conflictivitat laboral que hem vist a la pel·lícula fruit d’una crisi econòmica, ens pot ajudar a fer un paral·lelisme amb el moment històric que vivim actualment. Així, doncs, quina relació trobes entre el contingut del film i el moment històric en que es fa la pel·lícua?
- Quina de les postures que plantega el film et sembla més lògica per lluitar pels drets dels treballadors? Per què? Qui representa cada postura?
- Fes un breu comentari de text (a nivell de contingut) del fragment final [minut 2:28] de la veu en off en el moment en que Etienne marxa de Montsou.
Su razón iba madurando, había dejado de lado el rencor, sí, ya lo decía Maheu, con su extraordinario sentido común: “sería un golpe bueno agruparse tranquilamente, conocerse, crear sindicatos cuando las leyes lo permitieran. Y el día en que todos estuvieran unidos, el día en que millones de trabajadores se enfrentaran con miles de vagos, tomar el poder, ser los amos. ¡Qué amanecer de verdad y justicia!”
Ahora en el cielo, el sol de abril brillaba en todo su esplendor y calentaba la tierra que daba fruto, por todas partes el grano se hinchaba, crecía, resquebrajaba el llano necesitado d eluz y calor. la profusa savia fluía en su murmullo, el ruido de la simiente se prodigaba en un gran abrazo. cada vez con más y más fuerza, como si estuviesen más cerca de la tierra, los compañeros golpeaban en esta mañana juvenil. Bajo los ardientes rayos del astro, tal era el rumor que habitaba la tierra, los hombes crecían, un negro ejército vengador brotaba lentamente en los surcos y fructificaba para ser recogido en los siglos venideros y aquella germinación haría estallar la tierra.
CONCLUSIÓ:
- Creus que ha guanyat algú? Per què?
- Construeix la teva opinió personal de la pel·lícula i de la vigència del missatge que transmet.
QUÈ ESTÀ PASSANT AL NORD D’ÀFRICA?
Els alumnes de 4t d’ESO ens hem fet aquesta pregunta. La vam plantejar a classe i de seguida ens en van venir moltes més al cap! A quins països s’estan produïnt revoltes? Qui són els dirigents polítics? Quins interessos hi tenen les grans potències mundials?
Duran les darreres classes de socials ens hem dedicat a llegir diaris, mirar vídeos, fer recerca, aclarir conceptes, etc. per poder fer-nos una idea de quin és l’estat de la qüestió. Vivim en un món que canvia, que es revoluciona, que es manifesta contra situacions injustes i creiem que és molt important estar-ne informats.
Amb aquesta recerca hem après molt! Hem après que això també és història i que té relació amb processos que hem estudiat a classe com les revolucions de 1848 i l’època dels grans imperis colonials.
Us convidem a fer una ullada als power points que hem elaborat sent conscients que els esdeveniments canvien cada dia i que hem hagut d’acotar el camp de recerca als països del Magreb.
Exposició de la Glòria, la Laura Romero, la Charlene i l’Alícia:
Conferència del Floreal, la Laia, L’Adelaida i l’Andrea:
Vídeos de la conferència de la Yolanda, la Laura Rivas, la Sílvia, la Mishba:
Marinaleda, la terra és de qui la treballa!
Aquests dies que a classe hem estat estudiant el naixement de la classe obrera, que hem parlat del socialisme utòpic, el marxisme i l’anarquisme, ha sortit a la conversa l’exemple del poble andalús de Marinaleda.
Doncs bé, tal i com us vaig dir, us enllaço el documental. Dura 90 minuts i com que a classe no tenim temps de veure’l, aquells qui tingueu interès i sentiu curiositat pel tema, mireu-lo i deixeu algun comentari. Serà enriquidor que entre tots fem una mica de fòrum!
I per posar-nos en situació abans de mirar-lo, us copio la descripció del documental:
El documental Marinaleda: El sueño de la tierra (España, 2007, color, 90 min) de Eva Abad y Pablo Garcí a Cabrera, nos habla de la extraordinaria historia de Marinaleda, un pueblo de Sevilla que por medio de la lucha pacífica ha hecho realidad el viejo sueño de la tierra para quien la trabaja. Una hazaña colectiva basada en la solidaridad, una revolución socioeconómica en una de las regiones más atrasadas de Europa. Marinaleda ya no solo se enfrenta con sus viejos enemigos: ahora también debe consolidar sus logros.
cliqueu AQUÍ per accedir al documental
La utopia comunista
Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera podia organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari, en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa.
Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia exigia una producció agrícola i manufacturera extensa, una economia un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada, que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a una educació en comú, a una feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula, al Comunisme.
Étienne Cabet, De quina manera sóc comunista, 1848
- Resumeix les idees de Cabet.
- Com entén la igualtat el pensador francès?
- En el seu model social hi havia espai per a la llibertat individual? Reflexiona i justifica la resposta.
- Et sembla un model de societat més just que el que hi havia en la seva època? Raona la resposta.
8 de març: dia internacional de la dona
“Hi ha dones que lluiten un dia, i són bones,
hi ha dones que lluiten un any, i són millors,
hi ha dones que lluiten molts anys, i són molt bones.
Però hi ha dones que lluiten tota la vida.
Aquestes són les imprescindibles.”
(Adaptació de B.Brecht)
Quin és l’origen del dia internacional de la dona?
El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. Com ja sabeu, la història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
ELS ANTECEDENTS:
Des de l’inici de la Revolució Industrial, les dones proletàries es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximia, però, de continuar sent responsables del treball domèstic i de cura del nucli familiar.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball dels nens i nenes, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica pels accidents laborals, etc.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
ELS FETS DE NOVA YORK:
En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).
En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
EL DRET A VOT:
Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot (sufragi) per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia. És el conegut moviment sufragista.
La primera declaració reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.
LA PRIMERA COMMEMORACIÓ:
A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.
EL 8 DE MARÇ:
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.
Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Una mica de poesia:
Vuit de març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
(Bruixa de dol, Maria-Mercè Marçal)
Materials:
(si hi cliqueu us els podreu descarregar)
Manifest unitari pel 8 de març: Manifest_8032010_per-difusio2
Cartell oficial del 8 de març de l’Institut Català de les Dones: 2010guanyador