Archive for the ‘FESTES RELIGIOSES’ Category

Demà és dimecres de cendra

Dimecres de cendra (en llatí dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma (període de 40 dies de preparació per la Pasqua). Aquest dia, que pels catòlics és de dejuni i abstinència, dins la litúrgia de la missa, el capellà fa la imposició de la cendra al front dels fidels en forma de creu.

La cendra és el símbol de la caducitat de la condició humana i alhora de la penitència i la conversió. Tots ells, elements molt presents durant tot el període de la Quaresma.

Durant la imposició de la cendra, el sacerdot ptonuncia les paraules “Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris“, és a dir: “Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar“.

Antigament només s’imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. Amb el temps molts cristians s’uniren per humilitat als pecadors públics, i d’aquesta manera el ritus va passar a tots els fidels. També és conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui és cendra.

Aquest dijous és DIJOUS GRAS!

Dijous Gras, Jarder o Llarder, també conegut com el “Dia de l’ou i el porc” o “Dia de la truita”, és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. El costumari d’aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les butifarres d’ou i la coca de llardons. Antigament era molt comú que aquests dies els infants fessin recol·lectes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d’exquisideses de la jornada. A Mallorca, on el Carnaval es coneix com els “Darrers Dies”, és costum farcir les ensaimades i les coques bambes de productes porcins, com la sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa.

(coca de llardons)

Aquest dia, doncs, comença una setmana de disbauxa (Carnestoltes) on es permeten els excessos dels quals ens haurem d’abstenir durant el temps litúrgic de Quaresma que comença el dimecres següent: dimecres de cendra.

El refranyer fa referència a aquesta jornada amb dites com aquestes: “Per Dijous Llarder botifarra menjaré” i “Per Dijous Gras, botifarra fins al nas”.

Us deixem aquesta cançó per anar-nos ambientant… Carnestoltes ja és aquí!

Aquest diumenge dia 15 de febrer, la religió busdista commemora la mort de Buda i l’inici del seu viatge cap al Nirvana quan tenia 80 anys; i ho fa amb la festa del Parinirvana.

Pels budistes és un dia per reflexionar sobre el significat de la mort del cos i el pas que això suposa cap a l’alliberació de l’esperit. S’acostumen a llegir fragments del Nirvana Sutra (un dels texts principals del Budisme) i es dediquen moments de silenci interior per pensar en la pròpia mort i la dels éssers estimats.

(representació de la mort de Buda envoltat dels seus deixebles i de divinitats)

Amb aquest post estrenem un nou espai dins del bloc de pastoral des del qual volem donar-vos a conèixer una mica les festes religioses del nostre calendari. I no només les del calendari cristià sinó les de moltes altres religions!!

Així doncs, VINE A LA FESTA!

I per començar, ens estrenem amb la festa que dilluns que ve  dia 9 de febrer celebren els Jueus: la festa del Tu Bi-Xevat on es celebra la renovacio de la natura i que també es coneix com la festa de “l’Any nou dels arbres”.

Aquesta festa es remunta més de 2000 anys enrere i commemora el final de l’hivern i la renovació de la natura. Amb motiu d’aquesta festa, a Israel hi ha el costum de plantar milers d’arbres joves, destinats a fer recular el desert i a marcar l’estret lligam entre l’ésser humà i el seu entorn.

I per acabar, us deixem un petit fragment del Talmud, concretament, del tractat Kohélet-Raba perquè hi reflexioneu una mica:

<<Quan el Sant, Beneït sigui, va crear l’home, li va fer fer la volta al jardí de l’Edèn i li va fer l’advertiment següent: “Mira les meves obres, mira la seva bellesa, la seva perfecció. Tot el que he creat, ho he creat per a tu. Guarda’t de fer malbé o de destruir el meu món, ja que si el deteriores, no hi haurà ningú per reparar-lo després de tu”>>