Archive for the ‘4t d’ESO’ Category

Aquests dies que a classe hem estat estudiant el naixement de la classe obrera, que hem parlat del socialisme utòpic, el marxisme i l’anarquisme, ha sortit a la conversa l’exemple del poble andalús de Marinaleda.

Doncs bé, tal i com us vaig dir, us enllaço el documental. Dura 90 minuts i com que a classe no tenim temps de veure’l, aquells qui tingueu interès i sentiu curiositat pel tema, mireu-lo i deixeu algun comentari. Serà enriquidor que entre tots fem una mica de fòrum!

I per posar-nos en situació abans de mirar-lo, us copio la descripció del documental:

El documental Marinaleda: El sueño de la tierra (España, 2007, color, 90 min) de Eva Abad y Pablo Garcí a Cabrera, nos habla de la extraordinaria historia de Marinaleda, un pueblo de Sevilla que por medio de la lucha pacífica ha hecho realidad el viejo sueño de la tierra para quien la trabaja. Una hazaña colectiva basada en la solidaridad, una revolución socioeconómica en una de las regiones más atrasadas de Europa. Marinaleda ya no solo se enfrenta con sus viejos enemigos: ahora también debe consolidar sus logros.

cliqueu AQUÍ per accedir al documental

Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera podia organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari, en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa.

Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia exigia una producció agrícola i manufacturera extensa, una economia un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada, que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a una educació en comú, a una feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula, al Comunisme.

Étienne Cabet, De quina manera sóc comunista, 1848

• Resumeix les idees de Cabet.
• Com entén la igualtat el pensador francès?
• En el seu model social hi havia espai per a la llibertat individual? Reflexiona i justifica la resposta.
• Et sembla un model de societat més just que el que hi havia en la seva època? Raona la resposta.

Una Revolució és una dinàmica de canvis polítics, socials i econòmics tan ràpids com violents, en els quals el poder establert es substituït per un poder emergent.

Les revolucions són protagonitzades per estrats socials que es consideren perjudicats per l’ordre establert i es rebel•len contra la situació privilegiada d’altra o altres capes socials. Com, per exemple, la burgesia en els segles XVIII i XIX o el proletariat contra la burgesia en les revolucions del segle XX.

Aquest caràcter col•lectiu, propi d’un moviment de masses, diferencia les revolucions dels cops d’Estat, que són accions de grups minoritaris, sovint amb aspiracions personalistes.

Els historiadors diferencien entre els processos revolucionaris endògens i exògens.

• Les revolucions endògenes són aquelles en les quals el procés és desencadenat per la situació interna d’un país i que segueixen una evolució particular fins a la seva resolució. Un exemple en seria la Revolució francesa de 1789.
• Les revolucions exògenes són aquelles que són provocades per factors d’origen exterior, com podria ser el cas d’una intervenció militar estrangera. Per exemple, revolucions exògenes van ser les revolucions socialistes verificades als països de l’Europa de l’Est (Polònia, Romania, Bulgària) després de ser alliberats de l’ocupació nazi per les forces soviètiques. També ho va ser el moviment liberal espanyol que culminaria amb la promulgació de la Constitució de Cadis (1812) enfront de l’ocupació napoleònica.

També podem diferenciar entre revolucions espontànies i preconcebudes.

• Són revolucions espontànies aquelles que sorgeixen com a moviments improvisats, provocats per la ràbia i la indignació dels seus protagonistes davant de fets o situacions concretes, com, per exemple, la revolució dels camperols alemanys del segle XVI.
• En canvi, són revolucions preconcebudes aquelles que són preparades per agents conspiradors. Per exemple, en la Revolució Russa de 1917, Lenin va recalcar la necessitat d’organitzar un partit que guiés a les masses cap a la Revolució i durant l’alçament revolucionari.

Lligat als conceptes anteriors, podem fer una nova distinció: hi va haver revolucions rurals (que van acostumar a ser espontànies, confuses i desorganitzades, i que pocs cops van culminar en canvis polítics) i revolucions urbanes, amb més possibilitats de triomfar a causa del seu major nivell d’organització.

Respecte dels seus objectius, la Revolució pot ser política (si només pretén la transformació d’un determinat règim), social (si es proposa millorar la situació de les classes socials menys afavorides) o nacional (si aspira a aconseguir la independència d’un país dominat per una força estrangera o persegueix la unificació de territoris cultural i històricament afins).

Finalment, cal fer menció als mètodes, més o menys violents, de les revolucions, des de les pacífiques “revolucions de pell de vellut” dels països de l’Europa de l’Est a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle XX fins als casos més sagnants com la guerra civil posterior a la Revolució Russa.

Establert què és una Revolució en les seves múltiples formes, el següent problema a tractar és el perquè dels esclats revolucionaris.

Segons el marxisme, la Revolució seria una necessitat històrica, la resposta lògica a la lluita de classes. En canvi, els historiadors no marxistes insisteixen més en els aspectes conjunturals i remarquen que no és possible fer comparacions exactes entre unes revolucions i unes altres. Fet que no impossibilita de trobar algunes analogies.

Tres són les CAUSES generals (i complexes) que provoquen l’esclat d’una Revolució:

1. L’enfrontament de determinades estructures socials favorables a la tensió contra una conjuntura econòmica desfavorable (les crisis cícliques del capitalisme, fams provocades per males collites, situacions d’explotació econòmica exagerades, etc.).

2. L’obstinació i rigidesa de l’agent revolucionari condueixen a l’esclat de la Revolució, tot i que el govern canalitzi el descontentament social a través de reformes (fórmula habitual per a evitar un esclat revolucionari).

3. El grau de desconfiança, o inclús d’odi, dels revolucionaris vers el poder establert. És a dir, els aspectes psicològics de la Revolució.

Podem distingir diferents FASES que serien comuns en tot esclat revolucionari: difusió de les idees revolucionàries, agudització de les tensions socials, cop al poder establert, establiment d’un govern moderat, establiment d’un nou govern de grups radicals, reacció antiradical i, finalment, institucionalització de la Revolució (seqüència que reflexa amb fidelitat el desenvolupament de la Revolució francesa de 1789).

En la història moderna i contemporània abunden les revolucions. Les de major transcendència, cronològicament, van ser: en el segle XVII, les revolucions angleses que van consolidar el Parlament davant de la monarquia; en el segle XVIII, la Revolució i Independència dels Estats Units d’Amèrica de 1776 i la Revolució francesa de 1789 que donaven pas al món contemporani; en el segle XIX, les revolucions liberals burgeses inspirades en la Revolució francesa (esclats revolucionaris de 1820, 1830 i 1848), i la Comuna de París de 1871, la primera revolució obrera; i en el segle XX, les revolucions socialistes iniciades amb la Revolució Russa de 1917 a la que seguirien les revolucions xina i cubana, entre d’altres.

Per extensió, podem qualificar també com a Revolució la transformació més o menys ràpida i integral de les estructures polítiques, socials o econòmiques, tot i que aquestes es deguin a processos sense violència, com, per exemple, la Revolució Industrial.

[Article extret del bloc: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/]

Comencem un tema nou: La Revolució Francesa

A continuació, teniu un vídeo que us anirà molt bé per posar-vos en situació i començar a familiaritzar-vos amb termes que ara per ara us resultaran nous: Estats Generals, Assemblea Nacional Constituent, burgesia, jacobins, etc; i que ben aviat haureu de conèixer.

Aquella “pau relativa” de la qual parlàvem a principis del s.XVIII és a punt de desaparèixer…

Així doncs, que comenci la revolució!

Per les properes classes, porteu impresos els següents documents: GLOSSARI de la RF i Les fases de la RF

Aquesta pràctica l’heu de lliurar a la classe de Socials del dilluns 27 de setembre. L’heu de fer amb ordinador i amb un cos de lletra tipus arial 11.

Es publica l’Enciclopèdia

Privilegi significa una distinció útil o honrosa de la qual només gaudeixen certs membres de la societat i tots els altres no.

N’hi ha de diverses menes:

1. El que poden anomenar-se inherents a la persona o per raó dels drets del seu naixement o estat [...]
2. Els que es van cedir mitjançant les cartes del príncep [...]

Seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que d etant en tant es tornés als motius que els van originar [...] i es decidís conservar tan sols els privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic.

És molt just que la noblesa que té com a deure servir l’estat en els exèrcits [...] i que magistrats dignes de consideració [...] i que fan justícia als tribunals superiors gaudeixin de distincions honroses que alhora són la recompensa dels serveis que presenten i els procuren la tranquil·litat esperitual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...]

Diderot i D’Alembert

Enciclopèdia (1751-52)

Article “Privilegi”, redactat per Jaucourt

• Què va ser l’Enciclopèdia i per què es considera que va ser tan important?
• A què fa referència aquest article de l’Enciclopèdia?  Creus que és un enciclopèdia com les d’avui dia? Justifica la resposta
• Què és per a tu un privilegi? L’article fa referència al teu concepte de privilegi o parla d’una altra cosa?
• Què opina l’autor sobre el privilegi? Penses que pertany al grup dels privilegiats o que hi està d’acord?
• Què reflecteix la imatge? Amb quina part del text es relaciona?
• Què simbolitza la imatge? Per què?
• Què pretén transmetre aquesta grandiositat a la resta de la societat?