Archive for the ‘General’ Category

Avui tenim una notícia de la història de la nostra ciutat i val la pena fer-ne ressò i que la comentem:

Després d’una llarga campanya promoguda per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans, avui es completa la restitució de les quatre columnes jòniques erigides per Josep Puig i Cadafalch el 1919 on ara hi ha la Font Màgica de Montjuïc de Barcelona. Les columnes, les van enderrocar el 1928 per ordre del dictador Primo de Rivera, just abans d’inaugurar-se l’Exposició Universal, perquè constituïen un signe de catalanitat. La re-inauguració, vuitanta-tres anys després de la destrucció, es fa a dos quarts de dotze del migdia a la plaça Marquès de Foronda, una mica més amunt del primer emplaçament.

A l’acte oficial, hi han confirmat l’assistència el president del govern, Artur Mas; la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el batlle de Barcelona, Jordi Hereu.

La campanya de restitució “com a monument d’homenatge a tots els homes i dones de tots els temps que han lluitat per les llibertats nacionals catalanes”, impulsada per la Xarxa d’Entitats, ha obtingut el suport durant vuit anys d’una llarga llista de personalitats polítiques i culturals. El parlament, mitjançant la comissió de política cultural, va aprovar per unanimitat el 2005 una resolució que instava el govern, aleshores presidit per Pasqual Maragall, de recuperar la memòria històrica del monument i a destinar-hi els recursos econòmics necessaris per restituir-lo. I el juny de 2008, l’Ajuntament de Barcelona va decidir assumir-ne la restitució. En un primer moment, es preveia aixecar les columnes en un lateral de la Font Màgica, però finalment s’han erigit una mica més amunt de l’emplaçament original.

La Xarxa aplega una cinquantena d’entitats del país, com Arrels dels Països Catalans, l’Associació per la Llengua, el Ciemen, la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua.

Font: Diari Electrònic Vilaweb (http://goo.gl/FLyBv)

Engeguem motors després de les vacances de Nadal i ho fem donant-vos a conéixer un portal web dedicat a vídeos didàctics sobre Història en català: Histo Tube.

L’altre dia en feien ressò a l’Espai Internet de TV3 i creiem que cal contribuir a la difusió de totes les noves tecnologies que es posen al servei de l’aprenentatge. Si entreu i feu una mica el tafaner, veureu que els vídeos es presenten ordenats per àrees geogràfiques i per període històric així com per aspectes temàtics, personatges o testimonis.

Us engresquem a deixar-vos-hi perdre! De ben segur que d’ara endavant serà un referent a les nostres classes d’història!

El passat divendres es van lliurar els Premis Blocs Catalunya 2010 i en la categoria d’educació va guanyar El Vaixell d’Odisseu. Des del nostre bloc de Ciències Socials, no ho podíem passar per alt i volem dedicar el post a felicitar els tripulants d’aquest vaixell: els alumnes de l’Escola Vedruna Gràcia i molt especialment, al capità de la nau: el Jordi Rincón, un professor d’aquells de debò, d’aquells que creuen en la seva feina perquè estimen el que fan i saben encendre en els alumnes la guspira del gust per aprendre.

Gaudiu del premi, celebreu-lo i tingueu ben present que el mereixíeu de debò! Des de l’escola Vedruna Àngels estem molt contents que l’hagueu guanyat i us felicitem de tot cor!

“Hi ha dones que lluiten un dia, i són bones,

hi ha dones que lluiten un any, i són millors,

hi ha dones que lluiten molts anys, i són molt bones.

Però hi ha dones que lluiten tota la vida.

Aquestes són les imprescindibles.”

(Adaptació de B.Brecht)

Quin és l’origen del dia internacional de la dona?

El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. Com ja sabeu, la història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.

ELS ANTECEDENTS:

Des de l’inici de la Revolució Industrial, les dones proletàries es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximia, però, de continuar sent responsables del treball domèstic i de cura del nucli familiar.

Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball dels nens i nenes, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica pels accidents laborals, etc.

D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

ELS FETS DE NOVA YORK:

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).

En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

EL DRET A VOT:

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot (sufragi) per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia. És el conegut moviment sufragista.

La primera declaració  reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.

LA PRIMERA COMMEMORACIÓ:

A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.

Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.

EL 8 DE MARÇ:

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona

Una mica de poesia:

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

(Bruixa de dol, Maria-Mercè Marçal)

Materials:

(si hi cliqueu us els podreu descarregar)

Manifest unitari pel 8 de març:  Manifest_8032010_per-difusio2

Cartell oficial del 8 de març de l’Institut Català de les Dones: 2010guanyador

Segur que tots heu sentit o esteu al cas que no fa gaire s’ha estrenat la pel·lícula Invictus (dirigida per Clint Eastwood). El film narra el moment històric en que Nelson Mandela va assumir la presidència de Sud-àfrica i com, a través del mundial de rugby, va aconseguir cohesionar un país que tot just sortia d’una situació duríssima: l’apartheid.

L’estrena en aquestes dates no és una casualitat ja que ara es commemoren els 20 anys de l’alliberament de Mandela.

Però, qui és Nelson Mandela? Per què va estar a la presó? Què va ser l’apartheid? On és Sud-àfrica?

NELSON MANDELA

Nelson Mandela, també conegut com a Madiba (és el seu nom de la tribu), fou el primer president sud-africà escollit democràticament. Va viure gairebé tres dècades empresonat pel règim de l’apartheid ja que era un fervent activitsa contrari al règim. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1993.

El 1944 va entrar a formar part del Congrés Nacional Africà (ANC), un moviment de lluita contra l’opressió que patien els negres de Sud-àfrica. Mandela fou un dels líders de la Lliga de Juventut del Congrés amb una ideologia antiracista i antiimperialista. El 1948, però, el Partit Naciolal de Sud-àfrica (amb unes idees molt racistes i conservadores) obtingué el poder del país i va institucionalitzar la segregació racial creant el règim de l’apartheid.

Tancat a la presó de Robben Island pel règim racista del Partit Nacional, Mandela continuà la seva lluita contra l’apartheid ajudant la seva gent i fent classes d’educació política al presos interns.

“Durant tota la meva vida m’he dedicat a aquesta lluita del poble africà. He batallat contra la dominació blanca, i he batallat contra la dominació negra. He buscat l’ideal d’una societat lliure i democràtica, on totes les persones visquin juntes en harmonia i en igualtat d’oportunitats. És un ideal que espero poder viure per a veure’l realitzat. Però si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per morir.”

L’APARTHEID

L’apartheid va ser una política se segregació racial que tingué lloc entre el 1948 i el 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica. La primera referència que és té del mot és en un discurs de l’aleshores primer ministre, Jan Smuts, on l’utilitza per refrir-se a la “separació” o més literalment “apartament” racial entre negres i blancs.

La segregació racial a Sud-àfrica començà durant l’època del colonialisme, però no fou fins el 1948 que la situació s’institucionalitzà. La legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, mestissos i indis) i les zones residencials foren també segregades mitjançant trasllats forçosos. Als habitants negres se’ls va retirar la ciutadania i van ser traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals del país. El govern segregà l’educaió, la sanitat i altres serveis públics, i va reservar pels blancs tots els serveis de millor qualitat. No obstant això, l’apartheid comptà amb una resistència interna més que considrable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant qualsevol oposició al règim i promovent, d’aquesta manera, una forta repressió que suposava l’empresonament dels líders més significatius anti-apartheid, com fou el cas de Nelson Mandela. No fou fins el 1994 que se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal i guanyà el Congrés Nacional Africà (ANC) amb Mandela al capdavant.

http://www.tv3.cat/videos/2707470

MAPA