Posts Tagged ‘Actualitat’

Des de fa només unes quantes dècades, i gràcies a imatges i a informacions que s’han aconseguit amb satèl·lits artificials, l’ésser humà ha pogut conèixer com és de complex i limitat el planeta Terra i quin són els impactes ambientals que s’hi estan produint.

La tecnologia, que ha servit per tenir una imatge molt precisa de la Terra, també s’ha utilitzat per explotar-ne els recursos, amb una gran facilitat i de manera descontrolada, sense premetre’n la regeneració natural.

Els greus impactes ambientals que han creat aquestes actuacions han desenvolupat la consciència ecològica en l’opinió pública i han fet que es plantegessin polítiques de desenvolupament sostenible. Això significa una gestió dels recursos que permieti afavorir-los i, alhora, evitar-ne la destrucció.

Conscients d’aquesta realitat, els alumnes de 3r d’ESO han realitzat una sèrie de petits treballs de recerca sobre aquesta relació entre la natura i la societat. Els treballs finals han estat molt profitosos i reveladors ja que ens han fet prendre més consciència de la realitat del planeta en el que vivim i de la necessitat urgent que tenim de posar remei a totes les pràctiques que duem a terme i que perjudiquen la natura. Posar-hi remei és a les nostres mans!

Us convidem a que feu una ullada als nostres treballs. Esperem que el nostre granet de sorra no sigui l’únic i que entre tots fem del nostre planeta una llar sostenible!

LES RELACIONS ENTRE LA NATURA I LA SOCIETAT

LA CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA I EL DESENVLUPAMENT SOSTENIBLE

LA DISPONIBILITAT DESIGUAL DELS RECURSOS DEL PLANETA

ELS IMPACTES AMBIENTALS: L’AIGUA

ELS IMPACTES AMBIENTALS: L’AIRE

ELS IMPACTES AMBIENTALS: LA DESFORESTACIÓ

LA GESTIÓ DE RESIDUS I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Us penjo un seguit de vídeos relacionats amb els treballs de recerca que esteu fent sobre la relació de la societat amb els recursos naturals del planeta. Espero que us ajudin a ampliar la informació que teniu!

Cliqueu sobre els títols per veure els vídeos!

Cozumel, una illa pel turisme sostenible

“El medi ambient” mostra la riquesa biològica de l’illa de Cozumel, al Carib mexicà, i parla de les mesures que s’hi duen a terme per protegir-la.

Índia: economia amb menys emissions

El creixement econòmic que experimenta el país asiàtic porta associat un augment d’emissions i contaminació. Però sembla que a l’Índia no volen repetir el model que han tingut els països occidentals.

Tajikistan: canvi climàtic al cor de l’Àsia

Geogràficament, econòmicament i políticament, el Tajikistan ocupa un espai remot. Però això no ha impedit que li arribin els efectes del canvi climàtic, tal com explica aquest capítol d’”El medi ambient”

La sobrepesca a Europa

L’espai “El medi ambient” parla dels problemes de sobrepesca que pateix Europa i de les solucions que s’estudien per posar-hi fi.

Moçambic, una aposta pel creixement sostenible

Lidia Brito és professora del Departament de Ciència Forestal de la Universitat Eduardo Mondlane, a Moçambic. “El medi ambient” conversa amb ella sobre els problemes dels països en vies de desenvolupament.

Contra la desforestació a Madagascar

“El medi ambient” parla de diferents projectes que es duen a terme a Madagascar per reduir el consum de fusta i frenar la desforestació.

Islàndia: preparant l’adéu al petroli

Islàndia ha trobat en l’hidrogen la solució per substituir la gasolina i el gasoil. “El medi ambient” parla del esforços que fa aquest país nòrdic per poder prescindir totalment del petroli.

Residus per restaurar paisatges

Bales de residus fetes a l’Ecoparc-2, a Montcada i Reixac, serveixen per restaurar una antiga argilera a Cerdanyola del Vallès. “El medi ambient” en parla en aquest capítol.

La petjada ecològica de Catalunya

Actualment, en menys de deu mesos consumim els recursos que la Terra genera en un any. “El medi ambient” explica les mesures que caldria prendre per corregir aquesta tendència.

La globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics, socials i culturals dels països desenvolupats amb economia de mercat (recordeu el que hem parlat a classe? Llei d’oferta i demanda, capitalisme…)

El gran avenç que van experimentar els transports i les comunicacions des del darrer terç del segle XX (tren d’alta velocitat, Internet, telèfons mòbils…) va facilitar i accelerar els intercanvis internacionals de persones, mercaderies i capital.

Però va ser sobretot amb la popularització d’Internet, durant la dècada de 1990, quan es va començar a parlar de globalització.

Podem distingir diversos tipus de globalització: econòmica, de la informació, sociopolítica i cultural.

* GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA:

Ha comportat la difusió de l’economia de mercat i el lliure comerç al món. Per exemple, una empresa de comerç alemanya pot comprar un producte a la Xina per vendre’l a l’Argentina i que el producte no passi per les seves mans. Tenim cotxes amb components fabricats en diversos països del món, per tal d’abaratir costos. Podem anar vestits amb roba feta al Marroc o a l’Índia i llegim llibres impresos a la Xina. Comprem accions a la Borsa de Tòquio a través d’un ordinador fabricat a Taiwan, mengem fruites tropicals que abans no coneixíem

La Globalització també ha afavorit l’augment de la circulació de persones en el món. La gran majoria viatgem a la recerca de millores econòmiques i socials, i d’altres viatgem per turisme, estudis o afany de coneixement.

La BARBIE, un exemple de globalització econòmica

La nina Barbie es munta a la Xina amb materials procedents de l’Orient Mitjà, Taiwan, el Japó i els Estats Units. S’exporta de la Xina als Estats Units, on hi ha la base de la multinacional i des d’on es distribueix la nina a la resta del món.

- Materials de construcció: 0,81€

- Transport i gestió: 0,52€

-Benefici per la indústria xinesa: 0,92€

- Els EUA importen la Barbie de la Xina per 1,62€

- La Barbie es ven a 8,14€

* GLOBALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ:

Els avenços en les telecomunicacions permeten que tinguem informació immediata dels esdeveniments que ocorren en qualsevol lloc del món. Per exemple, gràcies a les comunicacions per satèl·lit assistim en directe a la retransmissió de premis, festivals, esdeveniments esportius, guerres i conflictes. Per això diem que el món s’ha convertit en un veïnatge universal.

Els telèfons mòbils i la informació a l’instant

En l’actualitat, la majoria de les persones tenim un telèfon mòbil, molts amb càmera fotogràfica incorporada. Així, de vegades les persone es troben en el lloc de la notícia en el moment en què s’esdevé, motiu pel qual anuncien i fotografien els esdeveniments abans de l’arribada dels periodistes.

Així mateix, el telèfon mòbil s’ha convertit en un mitjà de convocatòria de masses gràcies als missatges que passen d’unes persones a altres.

* GLOBALITZACIÓ SOCIOPOLÍTICA:

S’han difós models socials i polítics, com els drets humans o el sistema polític de la democràcia.

* GLOBALITZACIÓ CULTURAL:

Es difonen models culturals, els costums, les manifestacions artístiques, etc. dels pobles.

La societat globalitzada

La pròxima vegada que vagi a la botiga o al supermercat més proper faci un cop d’ull a la gran varietat de productes que s’hi ofereixen. El fet que tots estiguin disponibles per a qui se’ls pugui permetre és una cosa que els occidentals hem arribat a donar per fet. [...] Aquests productes han estat fets amb ingredients o peces d’un centenar de països, s’han de transportar d’un extrem a l’altre del món i són necessaris fluxos d’informació constants per a coordinar els milions de transaccions diàries que comporten.

[...] En molts sentits, el món s’ha convertit en un sistema social únic, a conseqüència dels creixents vincles d’interdependència que ara ens influeixen pràcticament a tots. [...] Les relacions socials, polítiques i econòmiques que traspassen les fronteres dels països condicionen de manera decisiva el destí de tots els seus habitants. El terme general que anomena aquesta creixent interdependència és GLOBALITZACIÓ.

Cap societat del món viu ja completament separada de les altres i, fins i tot en els països més rics, tots depenen dels productes que es porten a l’exterior.

Traduït de: Giddens, A. Sociología

Alianza Editorial (2001)

___________________________

Les següents activitats les has de lliurar dilluns 26 d’abril. Han d’estar fetes a ordinador, amb els enunciats copiats. El cos de lletra ha de ser de mida 12 i de tipus arial.

ACTIVITATS:

1. Explica què és la globalització i com afecta l’economia, les persones, la informació i la cultura. Posa’n exemples.
2. Explica quins són els elements que han fet possible la globalització i raona per què.
3. Busca a Internet el significat de globalització. A continuació, copia algunes de les definicions que trobis i tot seguit defineix globalització amb les teves paraules.
4. Llegeix atentament l’exemple de fabricació de la Barbie. Per què creus que és un exemple de globalització?
5. Creus que la globalització econòmica afecta tots els països del món de la mateixa manera? Justifica la resposta.
6. Llegeix el text “la societat globalitzada” i respon les preguntes següents:

• Pensa en l’activitat que proposa l’autor al primer paràgraf i fes una llista de productes que coneguis fets en diferents llocs del món
• Què passaria amb aquests productes si fallessin els fluxos d’informació dels quals parla l’autor?
• A què creus que es deuen els vincles d’interdependència dels quals parla el text?
• Com defineix l’autor el terme globalització?
• Creus que hi ha cap societat en el món que visqui completament separada de les altres, com diu l’autor? Justifica la resposta.

“Hi ha dones que lluiten un dia, i són bones,

hi ha dones que lluiten un any, i són millors,

hi ha dones que lluiten molts anys, i són molt bones.

Però hi ha dones que lluiten tota la vida.

Aquestes són les imprescindibles.”

(Adaptació de B.Brecht)

Quin és l’origen del dia internacional de la dona?

El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. Com ja sabeu, la història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.

ELS ANTECEDENTS:

Des de l’inici de la Revolució Industrial, les dones proletàries es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximia, però, de continuar sent responsables del treball domèstic i de cura del nucli familiar.

Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball dels nens i nenes, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica pels accidents laborals, etc.

D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

ELS FETS DE NOVA YORK:

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).

En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

EL DRET A VOT:

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot (sufragi) per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia. És el conegut moviment sufragista.

La primera declaració  reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.

LA PRIMERA COMMEMORACIÓ:

A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.

Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.

EL 8 DE MARÇ:

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona

Una mica de poesia:

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

(Bruixa de dol, Maria-Mercè Marçal)

Materials:

(si hi cliqueu us els podreu descarregar)

Manifest unitari pel 8 de març:  Manifest_8032010_per-difusio2

Cartell oficial del 8 de març de l’Institut Català de les Dones: 2010guanyador

Segur que tots heu sentit o esteu al cas que no fa gaire s’ha estrenat la pel·lícula Invictus (dirigida per Clint Eastwood). El film narra el moment històric en que Nelson Mandela va assumir la presidència de Sud-àfrica i com, a través del mundial de rugby, va aconseguir cohesionar un país que tot just sortia d’una situació duríssima: l’apartheid.

L’estrena en aquestes dates no és una casualitat ja que ara es commemoren els 20 anys de l’alliberament de Mandela.

Però, qui és Nelson Mandela? Per què va estar a la presó? Què va ser l’apartheid? On és Sud-àfrica?

NELSON MANDELA

Nelson Mandela, també conegut com a Madiba (és el seu nom de la tribu), fou el primer president sud-africà escollit democràticament. Va viure gairebé tres dècades empresonat pel règim de l’apartheid ja que era un fervent activitsa contrari al règim. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1993.

El 1944 va entrar a formar part del Congrés Nacional Africà (ANC), un moviment de lluita contra l’opressió que patien els negres de Sud-àfrica. Mandela fou un dels líders de la Lliga de Juventut del Congrés amb una ideologia antiracista i antiimperialista. El 1948, però, el Partit Naciolal de Sud-àfrica (amb unes idees molt racistes i conservadores) obtingué el poder del país i va institucionalitzar la segregació racial creant el règim de l’apartheid.

Tancat a la presó de Robben Island pel règim racista del Partit Nacional, Mandela continuà la seva lluita contra l’apartheid ajudant la seva gent i fent classes d’educació política al presos interns.

“Durant tota la meva vida m’he dedicat a aquesta lluita del poble africà. He batallat contra la dominació blanca, i he batallat contra la dominació negra. He buscat l’ideal d’una societat lliure i democràtica, on totes les persones visquin juntes en harmonia i en igualtat d’oportunitats. És un ideal que espero poder viure per a veure’l realitzat. Però si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per morir.”

L’APARTHEID

L’apartheid va ser una política se segregació racial que tingué lloc entre el 1948 i el 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica. La primera referència que és té del mot és en un discurs de l’aleshores primer ministre, Jan Smuts, on l’utilitza per refrir-se a la “separació” o més literalment “apartament” racial entre negres i blancs.

La segregació racial a Sud-àfrica començà durant l’època del colonialisme, però no fou fins el 1948 que la situació s’institucionalitzà. La legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, mestissos i indis) i les zones residencials foren també segregades mitjançant trasllats forçosos. Als habitants negres se’ls va retirar la ciutadania i van ser traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals del país. El govern segregà l’educaió, la sanitat i altres serveis públics, i va reservar pels blancs tots els serveis de millor qualitat. No obstant això, l’apartheid comptà amb una resistència interna més que considrable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant qualsevol oposició al règim i promovent, d’aquesta manera, una forta repressió que suposava l’empresonament dels líders més significatius anti-apartheid, com fou el cas de Nelson Mandela. No fou fins el 1994 que se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal i guanyà el Congrés Nacional Africà (ANC) amb Mandela al capdavant.

http://www.tv3.cat/videos/2707470

MAPA