Posts Tagged ‘Exercicis per entregar’

La globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics, socials i culturals dels països desenvolupats amb economia de mercat (recordeu el que hem parlat a classe? Llei d’oferta i demanda, capitalisme…)

El gran avenç que van experimentar els transports i les comunicacions des del darrer terç del segle XX (tren d’alta velocitat, Internet, telèfons mòbils…) va facilitar i accelerar els intercanvis internacionals de persones, mercaderies i capital.

Però va ser sobretot amb la popularització d’Internet, durant la dècada de 1990, quan es va començar a parlar de globalització.

Podem distingir diversos tipus de globalització: econòmica, de la informació, sociopolítica i cultural.

* GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA:

Ha comportat la difusió de l’economia de mercat i el lliure comerç al món. Per exemple, una empresa de comerç alemanya pot comprar un producte a la Xina per vendre’l a l’Argentina i que el producte no passi per les seves mans. Tenim cotxes amb components fabricats en diversos països del món, per tal d’abaratir costos. Podem anar vestits amb roba feta al Marroc o a l’Índia i llegim llibres impresos a la Xina. Comprem accions a la Borsa de Tòquio a través d’un ordinador fabricat a Taiwan, mengem fruites tropicals que abans no coneixíem

La Globalització també ha afavorit l’augment de la circulació de persones en el món. La gran majoria viatgem a la recerca de millores econòmiques i socials, i d’altres viatgem per turisme, estudis o afany de coneixement.

La BARBIE, un exemple de globalització econòmica

La nina Barbie es munta a la Xina amb materials procedents de l’Orient Mitjà, Taiwan, el Japó i els Estats Units. S’exporta de la Xina als Estats Units, on hi ha la base de la multinacional i des d’on es distribueix la nina a la resta del món.

- Materials de construcció: 0,81€

- Transport i gestió: 0,52€

-Benefici per la indústria xinesa: 0,92€

- Els EUA importen la Barbie de la Xina per 1,62€

- La Barbie es ven a 8,14€

* GLOBALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ:

Els avenços en les telecomunicacions permeten que tinguem informació immediata dels esdeveniments que ocorren en qualsevol lloc del món. Per exemple, gràcies a les comunicacions per satèl·lit assistim en directe a la retransmissió de premis, festivals, esdeveniments esportius, guerres i conflictes. Per això diem que el món s’ha convertit en un veïnatge universal.

Els telèfons mòbils i la informació a l’instant

En l’actualitat, la majoria de les persones tenim un telèfon mòbil, molts amb càmera fotogràfica incorporada. Així, de vegades les persone es troben en el lloc de la notícia en el moment en què s’esdevé, motiu pel qual anuncien i fotografien els esdeveniments abans de l’arribada dels periodistes.

Així mateix, el telèfon mòbil s’ha convertit en un mitjà de convocatòria de masses gràcies als missatges que passen d’unes persones a altres.

* GLOBALITZACIÓ SOCIOPOLÍTICA:

S’han difós models socials i polítics, com els drets humans o el sistema polític de la democràcia.

* GLOBALITZACIÓ CULTURAL:

Es difonen models culturals, els costums, les manifestacions artístiques, etc. dels pobles.

La societat globalitzada

La pròxima vegada que vagi a la botiga o al supermercat més proper faci un cop d’ull a la gran varietat de productes que s’hi ofereixen. El fet que tots estiguin disponibles per a qui se’ls pugui permetre és una cosa que els occidentals hem arribat a donar per fet. [...] Aquests productes han estat fets amb ingredients o peces d’un centenar de països, s’han de transportar d’un extrem a l’altre del món i són necessaris fluxos d’informació constants per a coordinar els milions de transaccions diàries que comporten.

[...] En molts sentits, el món s’ha convertit en un sistema social únic, a conseqüència dels creixents vincles d’interdependència que ara ens influeixen pràcticament a tots. [...] Les relacions socials, polítiques i econòmiques que traspassen les fronteres dels països condicionen de manera decisiva el destí de tots els seus habitants. El terme general que anomena aquesta creixent interdependència és GLOBALITZACIÓ.

Cap societat del món viu ja completament separada de les altres i, fins i tot en els països més rics, tots depenen dels productes que es porten a l’exterior.

Traduït de: Giddens, A. Sociología

Alianza Editorial (2001)

___________________________

Les següents activitats les has de lliurar dilluns 26 d’abril. Han d’estar fetes a ordinador, amb els enunciats copiats. El cos de lletra ha de ser de mida 12 i de tipus arial.

ACTIVITATS:

1. Explica què és la globalització i com afecta l’economia, les persones, la informació i la cultura. Posa’n exemples.
2. Explica quins són els elements que han fet possible la globalització i raona per què.
3. Busca a Internet el significat de globalització. A continuació, copia algunes de les definicions que trobis i tot seguit defineix globalització amb les teves paraules.
4. Llegeix atentament l’exemple de fabricació de la Barbie. Per què creus que és un exemple de globalització?
5. Creus que la globalització econòmica afecta tots els països del món de la mateixa manera? Justifica la resposta.
6. Llegeix el text “la societat globalitzada” i respon les preguntes següents:

• Pensa en l’activitat que proposa l’autor al primer paràgraf i fes una llista de productes que coneguis fets en diferents llocs del món
• Què passaria amb aquests productes si fallessin els fluxos d’informació dels quals parla l’autor?
• A què creus que es deuen els vincles d’interdependència dels quals parla el text?
• Com defineix l’autor el terme globalització?
• Creus que hi ha cap societat en el món que visqui completament separada de les altres, com diu l’autor? Justifica la resposta.

Mireu el següent vídeo i responeu les preguntes que teniu a continuació.

Però ALERTA!! Només l’heu de veure fins al minut 9:15 perquè és molt llarg i, de moment, només ens interessa el principi!

* El vídeo:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18157&p_alg=moviment%20obrer&p_niv=2221&p_are=2266

* Les preguntes:

1. Fes un breu resum dels 9’15 primers minuts del documental (5 línies)
2. Per què diem que el proletariat era el grup social més feble? De quina manera es manifestava la seva feblesa?
3. Per què la fàbrica Bonaplata de Barcelona va patir un incendi?
4. Descriu les condicions de vida de les famílies humils.
5. Quines eren les zones de Catalunya on es va concentrar l’activitat industrial? Per què?
6. Quins avantatges suposava la colònia fabril respecte la indústria urbana per un propietari burgès?
7. Per quins motius els proletaris comencen a organitzar-se?
8. Què defensava el Socialisme Utòpic?
9. Quan es permeté a Espanya crear sindicats d’una manera legal?
10. Per què Barcelona fou coneguda com “la ciutat de les bombes”?

Recordeu que m’ho heu de lliurar el dia 2 de març a l’hora de l’examen!