Posts Tagged ‘Materials d’ampliació’

Divendres 11 de març un terratrèmol de magnitud 8,9 a l’escala de Richter va saccejar la península d’Oshika al Japó. Aquesta ha estat el moviment sísmic més important que s’ha registrat mai al Japó i un dels més grans registrats mai a la Terra. El terratrèmol va provocar tsunamis que han afectat moltes costes del nord-est de l’illa.

A la web que citem a continuació hi trobarem informació actualitzada amb vídeos, imatges, gràfics i mapes.

Cliqueu AQUÍ per accedir-hi

MÉS MATERIALS PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ:

• Fotografies comparatives de l’abans i el després
• Les centrals nuclears a debat (tv3)
• Vídeo del terratrèmol
• imatge del tsunami
• mapa de l’energia del tsunami
• imatge d’una carretera després del terratrèmol

Els alumnes de 4t d’ESO ens hem fet aquesta pregunta. La vam plantejar a classe i de seguida ens en van venir moltes més al cap! A quins països s’estan produïnt revoltes? Qui són els dirigents polítics? Quins interessos hi tenen les grans potències mundials?

Duran les darreres classes de socials ens hem dedicat a llegir diaris, mirar vídeos, fer recerca, aclarir conceptes, etc. per poder fer-nos una idea de quin és l’estat de la qüestió. Vivim en un món que canvia, que es revoluciona, que es manifesta contra situacions injustes i creiem que és molt important estar-ne informats.

Amb aquesta recerca hem après molt! Hem après que això també és història i que té relació amb processos que hem estudiat a classe com les revolucions de 1848 i l’època dels grans imperis colonials.

Us convidem a fer una ullada als power points que hem elaborat sent conscients que els esdeveniments canvien cada dia i que hem hagut d’acotar el camp de recerca als països del Magreb.

Exposició de la Glòria, la Laura Romero, la Charlene i l’Alícia:

Conferència del Floreal, la Laia, L’Adelaida i l’Andrea:

Vídeos de la conferència de la Yolanda, la Laura Rivas, la Sílvia, la Mishba:

Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera podia organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari, en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa.

Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia exigia una producció agrícola i manufacturera extensa, una economia un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada, que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a una educació en comú, a una feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula, al Comunisme.

Étienne Cabet, De quina manera sóc comunista, 1848

• Resumeix les idees de Cabet.
• Com entén la igualtat el pensador francès?
• En el seu model social hi havia espai per a la llibertat individual? Reflexiona i justifica la resposta.
• Et sembla un model de societat més just que el que hi havia en la seva època? Raona la resposta.

Aquests dies a classe ha sortit el tema de Pompeia i l’erupció del Vesubi. I ahir a Empúries ens en van tornar a parlar perquè ja sabeu que al jaciment també l’anomenen “La Pompeia catalana”.

Mireu els vídeos següents i preneu-ne nota als vostres apunts. En parlarem a la classe de Cultura Clàssica de dimarts que ve. Ja veureu que les restes aqueològiques són IMPRESSIONANTS!

Una Revolució és una dinàmica de canvis polítics, socials i econòmics tan ràpids com violents, en els quals el poder establert es substituït per un poder emergent.

Les revolucions són protagonitzades per estrats socials que es consideren perjudicats per l’ordre establert i es rebel•len contra la situació privilegiada d’altra o altres capes socials. Com, per exemple, la burgesia en els segles XVIII i XIX o el proletariat contra la burgesia en les revolucions del segle XX.

Aquest caràcter col•lectiu, propi d’un moviment de masses, diferencia les revolucions dels cops d’Estat, que són accions de grups minoritaris, sovint amb aspiracions personalistes.

Els historiadors diferencien entre els processos revolucionaris endògens i exògens.

• Les revolucions endògenes són aquelles en les quals el procés és desencadenat per la situació interna d’un país i que segueixen una evolució particular fins a la seva resolució. Un exemple en seria la Revolució francesa de 1789.
• Les revolucions exògenes són aquelles que són provocades per factors d’origen exterior, com podria ser el cas d’una intervenció militar estrangera. Per exemple, revolucions exògenes van ser les revolucions socialistes verificades als països de l’Europa de l’Est (Polònia, Romania, Bulgària) després de ser alliberats de l’ocupació nazi per les forces soviètiques. També ho va ser el moviment liberal espanyol que culminaria amb la promulgació de la Constitució de Cadis (1812) enfront de l’ocupació napoleònica.

També podem diferenciar entre revolucions espontànies i preconcebudes.

• Són revolucions espontànies aquelles que sorgeixen com a moviments improvisats, provocats per la ràbia i la indignació dels seus protagonistes davant de fets o situacions concretes, com, per exemple, la revolució dels camperols alemanys del segle XVI.
• En canvi, són revolucions preconcebudes aquelles que són preparades per agents conspiradors. Per exemple, en la Revolució Russa de 1917, Lenin va recalcar la necessitat d’organitzar un partit que guiés a les masses cap a la Revolució i durant l’alçament revolucionari.

Lligat als conceptes anteriors, podem fer una nova distinció: hi va haver revolucions rurals (que van acostumar a ser espontànies, confuses i desorganitzades, i que pocs cops van culminar en canvis polítics) i revolucions urbanes, amb més possibilitats de triomfar a causa del seu major nivell d’organització.

Respecte dels seus objectius, la Revolució pot ser política (si només pretén la transformació d’un determinat règim), social (si es proposa millorar la situació de les classes socials menys afavorides) o nacional (si aspira a aconseguir la independència d’un país dominat per una força estrangera o persegueix la unificació de territoris cultural i històricament afins).

Finalment, cal fer menció als mètodes, més o menys violents, de les revolucions, des de les pacífiques “revolucions de pell de vellut” dels països de l’Europa de l’Est a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle XX fins als casos més sagnants com la guerra civil posterior a la Revolució Russa.

Establert què és una Revolució en les seves múltiples formes, el següent problema a tractar és el perquè dels esclats revolucionaris.

Segons el marxisme, la Revolució seria una necessitat històrica, la resposta lògica a la lluita de classes. En canvi, els historiadors no marxistes insisteixen més en els aspectes conjunturals i remarquen que no és possible fer comparacions exactes entre unes revolucions i unes altres. Fet que no impossibilita de trobar algunes analogies.

Tres són les CAUSES generals (i complexes) que provoquen l’esclat d’una Revolució:

1. L’enfrontament de determinades estructures socials favorables a la tensió contra una conjuntura econòmica desfavorable (les crisis cícliques del capitalisme, fams provocades per males collites, situacions d’explotació econòmica exagerades, etc.).

2. L’obstinació i rigidesa de l’agent revolucionari condueixen a l’esclat de la Revolució, tot i que el govern canalitzi el descontentament social a través de reformes (fórmula habitual per a evitar un esclat revolucionari).

3. El grau de desconfiança, o inclús d’odi, dels revolucionaris vers el poder establert. És a dir, els aspectes psicològics de la Revolució.

Podem distingir diferents FASES que serien comuns en tot esclat revolucionari: difusió de les idees revolucionàries, agudització de les tensions socials, cop al poder establert, establiment d’un govern moderat, establiment d’un nou govern de grups radicals, reacció antiradical i, finalment, institucionalització de la Revolució (seqüència que reflexa amb fidelitat el desenvolupament de la Revolució francesa de 1789).

En la història moderna i contemporània abunden les revolucions. Les de major transcendència, cronològicament, van ser: en el segle XVII, les revolucions angleses que van consolidar el Parlament davant de la monarquia; en el segle XVIII, la Revolució i Independència dels Estats Units d’Amèrica de 1776 i la Revolució francesa de 1789 que donaven pas al món contemporani; en el segle XIX, les revolucions liberals burgeses inspirades en la Revolució francesa (esclats revolucionaris de 1820, 1830 i 1848), i la Comuna de París de 1871, la primera revolució obrera; i en el segle XX, les revolucions socialistes iniciades amb la Revolució Russa de 1917 a la que seguirien les revolucions xina i cubana, entre d’altres.

Per extensió, podem qualificar també com a Revolució la transformació més o menys ràpida i integral de les estructures polítiques, socials o econòmiques, tot i que aquestes es deguin a processos sense violència, com, per exemple, la Revolució Industrial.

[Article extret del bloc: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/]

Us penjo un seguit de vídeos relacionats amb els treballs de recerca que esteu fent sobre la relació de la societat amb els recursos naturals del planeta. Espero que us ajudin a ampliar la informació que teniu!

Cliqueu sobre els títols per veure els vídeos!

Cozumel, una illa pel turisme sostenible

“El medi ambient” mostra la riquesa biològica de l’illa de Cozumel, al Carib mexicà, i parla de les mesures que s’hi duen a terme per protegir-la.

Índia: economia amb menys emissions

El creixement econòmic que experimenta el país asiàtic porta associat un augment d’emissions i contaminació. Però sembla que a l’Índia no volen repetir el model que han tingut els països occidentals.

Tajikistan: canvi climàtic al cor de l’Àsia

Geogràficament, econòmicament i políticament, el Tajikistan ocupa un espai remot. Però això no ha impedit que li arribin els efectes del canvi climàtic, tal com explica aquest capítol d’”El medi ambient”

La sobrepesca a Europa

L’espai “El medi ambient” parla dels problemes de sobrepesca que pateix Europa i de les solucions que s’estudien per posar-hi fi.

Moçambic, una aposta pel creixement sostenible

Lidia Brito és professora del Departament de Ciència Forestal de la Universitat Eduardo Mondlane, a Moçambic. “El medi ambient” conversa amb ella sobre els problemes dels països en vies de desenvolupament.

Contra la desforestació a Madagascar

“El medi ambient” parla de diferents projectes que es duen a terme a Madagascar per reduir el consum de fusta i frenar la desforestació.

Islàndia: preparant l’adéu al petroli

Islàndia ha trobat en l’hidrogen la solució per substituir la gasolina i el gasoil. “El medi ambient” parla del esforços que fa aquest país nòrdic per poder prescindir totalment del petroli.

Residus per restaurar paisatges

Bales de residus fetes a l’Ecoparc-2, a Montcada i Reixac, serveixen per restaurar una antiga argilera a Cerdanyola del Vallès. “El medi ambient” en parla en aquest capítol.

La petjada ecològica de Catalunya

Actualment, en menys de deu mesos consumim els recursos que la Terra genera en un any. “El medi ambient” explica les mesures que caldria prendre per corregir aquesta tendència.