Jacint Verdaguer (Joan Robledo)

By rob

Àngel Guimerà (Ashif Alam)

By rob

Narcís Oller (Ann Pregillana)

By rob

By rob

By rob

By rob

A continuació teniu la pràctica de 1984. Recordeu que l’haureu de lliurar quan acabem la lectura però anirà bé que la llegiu i tingueu present el que us demana per anar-hi pensant a mida que avancem en la lectura.

L’ARGUMENT

1.    Comenta el següent text:

LA GUERRA ÉS PAU,
LA LLIBERTAT ÉS L’ESCLAVATGE
LA IGNORÀNCIA ÉS FORÇA

2.    Com definiries els termes següents?

a)    Novaparla

b)    Crimpensar

c)    Telepantalla

d)    Prole

3.    En que consistien els “Dos Minuts d’Odi”? Quina era la seva utilitat?

4.    Cita dos fragments de la novel·la on es vegin reflectides la manipulació de la informació i la ignorància del passat.

5.    Explica les diferències (socials, estil de vida, etc.) entre la gent del Partit i els proles.

6.    Qui és el Gran Germà?

7.    Quina és la importància i l’aplicació de la tecnologia en aquest model de govern?

8.    A la novel·la, el Govern fomenta la ignorància, per tal que la gent no pugui reivindicar el que li correspon. Es poden reivindicar els propis drets sense saber que se’n tenen? Què se’n pot dir de tots els membres del Partit que han acceptat participar en aquest règim totalitari? Creus que hi ha gent que prefereix la comoditat d’una vida subordinada però amb totes les necessitats cobertes a la llibertat i la incertesa?

9.    Busca paral·lelismes entre el món fictici d’aquesta novel·la i la nostra realitat de principis del s.XXI.

10.    Hi ha programes de televisió que tenen punts en comú  amb  el llibre? Quins? Valora tant el contingut com el tipus d’interès i l’atracció que desperten en els espectadors. Per què són comercialment rendibles aquest tipus de programes.

ELS PERSONATGES:

11.    Fes una descripció dels principals personatges de la novel·la (Winston, Júlia, O’Brien, Goldstein).

12.  Per què la relació entre el Winston i la Júlia no pot ser pública?

13.  Per què creus que en Winston té dubtes i vol revelar-se contra el Partit?

14.  A la darrera part de la novel·la el Winston pateix tot tipus de tortures per part d’O’Brien per tal que segueixi sotmès al Partit. Després d’aquesta terrible vivència, Winston recorda una frase de Júlia: “ No poden entrar al teu interior”. Creus que després d’aquest episodi continua tenint validesa? Per què? Justifica la resposta (pots citar algun fragment de la novel·la)

EL CONTEXT

15.  Escriu una breu biografia de l’autor i un recull de les seves obres més importants, explicant-ne l’argument.

16.  Cerca informació sobre el context social i polític de l’autor.

By rob

By rob

Avui, l’Aldwin ens ha fet una conferència sobre el Modernisme. Ens ha deixat a tots ben bocabadats.

Si voleu saber què és el Modernisme i com es va viure a Catalunya, feu-hi un cop d’ull.

Les activitats següents les haureu de lliurar el dia 9 de maig en el format habitual (fet a ordinador, interliniat 1,5, text justificat, etc.)

El musical que hem vist a classe és una adaptació feta per Xavier Bru de Sala de l’obra Mar i cel, escrita per Àngel Guimerà l’any 1888. Dagoll Dagom en va estrenar la versió musical del text l’octubre de 1988 coincidint amb el centenari del text original; una estrena que va tenir un gran èxit i que va suposar la consagració definitiva de l’autor. Mar i cel narra l’amor impossible entre un morisc que capitaneja una nau pirata, Saïd,  i una noia cristiana, Blanca.

ACTIVITATS:

1. Comenteu el sentit de les informacions que llegireu a continuació, extretes de documents dels segles XVI i XVII per Salrach i Duran (SALRACH, J. M. i Duran, E. Història dels Països Catalans. Barcelona: Edhasa, 1981).Responeu les preguntes següents: quants moriscos hi havia?, quines feines feien?, quant cobraven pel seu treball?, a qui podia afavorir la seva presència?, i la seva expulsió?, de quina manera aquests fets van afectar la densitat de població?, quins treballs se’n van ressentir?, qui podia omplir el buit que van deixar?, quina va ser la sort dels moriscos que van haver de marxar?, quants van morir abans de sortir de la ciutat on vivien, o camí de l’exili?

• 1525: una crida manava a tots els musulmans que portessin una mitja lluna de roba blava al barret, de la mida d’una mitja taronja, i que fossin desarmats (pàg. 1047).
• “que se les quite el leer y escrivir en arábigo” i “se dé orden como aprendan la lengua vulgar del Reyno porque dexen la arábiga” (pàg. 1049).
• 1566: “que los pares i mares treballen a sos fills, quan seran de poca edat, de parlar-los en llengua valenciana, perquè quan sien grans puguen dexar la algaravia més fàcilment” (pàg. 1050).
• 1599: publicació del Catecismo para la instrucción de los nuevos convertidos de moros (pàg. 1063).
• 1610: “quedà tot netejat i expelit [...] que fonch divina esta expulsió” (pàg.1085).
• 1611: “Don Luís de Córdoba i Aragó, procurador de son germà el duch de Cardona, tornà de les baronies de Mora i altres de Hebro, ahont era anat per la expulsió dels moriscos vasalls de son germà. No n’ha tret ningú, de dites baronies, perquè essent allí rebent informacions los ha trobats que vivien cathòlicament” (pàg. 1085).
• 1613: “Son poquísimos los dueños de lugares que fueron de moriscos que no ayan recivido daño notable en sus haziendas por la expulsión” (pàg. 1086).

2. A Mar i cel la denominació moriscos es creua amb altres que pertanyen al mateix camp semàntic. Tenint en compte la història de la península Ibèrica i la data en què transcorre l’acció, busqueu el significat de la llista de paraules que trobareu a continuació i assenyaleu el genèric a què pertanyen: religió, art, raça, economia, situació, geografia, etc. Tot seguit, digueu quins d’aquests qualificatius es poden aplicar a Joanot, Saïd, Blanca i Idriss?

Berber – morisc – mudèjar – moro – moreria – aljama – morabatí –

àrab – musulmà – cristià – renegat

3. El diccionari defineix la paraula pirateria com a “pràctica de l’assalt i robament d’embarcacions i mercaderia a alta mar o del saqueig de poblacions costaneres”(DIEC). Respon a continuació les preguntes següents:

a) Quines diferències hi ha entre aquests conceptes: pirata – filibuster – bucaner – corsari. Per respondre, hauràs de buscar i anotar les definicions d’aquests termes i tot seguit redactar quines creus que són les diferències que hi ha entre els termes.

b) Els personatges de Mar i cel són realment pirates o s’ajustarien més a alguna de les altres definicions?

c) Fes una llista, per ordre d’importància, d’aquests qualificatius per definir un pirata: valent, lliure, feliç, assassí, lladre, romàntic, sense escrúpols, cruel, noble, apàtrida. (Si no coneixes el significat d’algun d’aquests adjectius, busca’l al diccionari)

d) S’adiu la vostra classificació amb la imatge dels pirates de Mar i cel? Quin dels pirates de Mar i cel (Saïd, Joanot, Osman, Idriss, Malek, Hassèn) s’adequa millor al perfil que heu dibuixat?

4. Encara que els pirates de l’obra cantin a cor que són guerrers que només viuen per caçar carn cristiana, el cert és que hi ha diverses escenes que mostren la seva capacitat d’enamorar-se, d’enyorar, de commoure’s, etc. Aquest és el cas d’Osman, que canta una ària, on expressa de manera clara quina és la seva voluntat. Contrasta el fragment original de l’obra escrita per Àngel Guimerà amb aquest fragment de l’ària que canta Osman a l’adaptació de Xavier Bru de Sala i redacta’n una comparació:

Obra original: OSMAN

Si mil dobles tingués i un peu a terra…

qui com jo nat al món amb més

ventura!

Mil dobles! Hi ha una dona que

m’estima

allà a l’Alger; só pobre; és ric son pare…

Si mil dobles tingués, ja fora meva.

Adaptació: OSMAN

Si tingués un sac ple d’or,

si fos ric de cop i volta,

si tingués aquesta sort

i la força que comporta,

al primer instant que toqués port

se m’obriria aquella porta.

I ara ens veuríeu abraçats

vivint l’amor d’una altra vida,

mirant el mar des d’un jardí

i somniant que no té fi.

5. L’amor de Saïd i Blanca és impossible, com el de Romeo i Julieta, de W. Shakespeare (1564-1616), o el de Jack i Rose a la pel?lícula Titànic (1997, dirigida per J. Cameron). Per què no poden ser feliços si s’estimen? Quines circumstàncies haurien de canviar perquè el seu amor fos possible? Recordes altres històries d’amor impossible que acabin de manera tràgica (cita’n una com a mínim)? Digues què tenen en comú amb Mar i cel.

Conferència de català de l’Arnau Pérez

By rob

Interessant recull de tots els diccionaris de llenga catalana que es poden trobar en línia a la xarxa!

Val la pena fer-hi una ullada i tenir-los en compte!

http://lexicografia.blogspot.com/2011/03/diccionaris-catalans-en-linia-dcl.html

La televisió és una porqueria

Avui en dia la televisió és un medi simplement d’entreteniment.

En primer lloc, les cadenes privades espanyoles acostumen sempre a posar el mateix o simplement coses que no són culturals ni educatives.

En segon lloc, les sèries cada cop són més dolentes, les espanyoles. Ara o es fan sempre sèries idèntiques però en diferents escenaris o són còpies americanes o directament les compren a Amèrica.

Per no parlar del programes del cor. Són avorrits i estan molt preparats. Normalment hi va la gent a explicar les coses que podrien dir-se a casa mateix. El problema més gran és que això sempre ho prepara el programa i hi posa violència i mal llenguatge perquè enganxi més encara que jo penso que fa que sigui menys comestible.

Realment, és bastant trista la programació d’avui en dia i si no és un programa del cor, és un capítol repetit. La televisió pública és més educativa i més interessant i jo la prefereixo.

En definitiva, crec que haurien de tancar tots els programes sense cap finalitat perquè l’únic que fan és cobrar més que un metge per sortir a la televisió a dir ximpleries i a fer el ruc. Fem boicot als programes sense sentit!

Júlia Gual

Últimament, es parla molt del català i de les altres llengües minoritàries a l’Estat espanyol com l’eusquera, el gallec i el valencià.

En primer lloc, vull parlar de totes les llengües minoritàries a Espanya, ja que fa poc, al Senat, s’hi poden parlar. Hi ha partits contraris a aquesta llei, perquè diuen que és una despesa molt gran. Jo penso que potser es gasten diners, però tots tenim dret a parlar en la nostra llengua, o no?

D’una banda, aquí a Catalunya hi ha diferents debats lingüístics; un dels més polèmics és el que els pares puguin triar la llengua en què estudien els seus fills. Fa poc es va aprovar una llei que diu que a les escoles s’ha de parlar en castellà, amb la qual cosa no estic d’acord. Com ja he esmentat abans penso que tots tenim dret a parlar en la nostra llengua.

D’altra banda, el debat castellà-català està generant aquí a Catalunya un sentiment d’independentisme.

Malgrat que ara hi hagi bastant sentiment d’independentisme, altres generacions, havien reivindicat molt més el català. Un dels errors que més fem és quan parlem amb una persona de fora ens adrecem en castellà.

En conclusió, penso que el català és una llengua que entre tots hem de conservar, ja que si no morirà. Exigeixo que tots parlem més EN CATALÀ!!

Maria Ubach

2n d’ESO