L’aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra. És salada a causa de la concentració de sals minerals dissoltes que conté, d’un 3,5% de mitjana, entre les quals predomina el clorur de sodi (sal comuna). L’oceà conté un 97,25% del total d’aigua que forma la hidrosfera
De tots els mars oberts la MAR ROJA és la que presenta major salinitat (40‰) a causa que està de regions àrides. La MAR BÀLTICA és el de salinitat menor (6‰ en les aigües superficials del GOLF BÃ’TNIA degut a la seva poca profunditat, clima fred i amplitud de les conques que li aboquen les seves aigües, la qual cosa, unit a la seva topografia gairebé tancada, limita molt els intercanvis amb l’oceà mundial. La salinitat és molt variable als llacs i mars tancats que ocupen conques endorreiques , amb només un 12‰ a la MAR CÀSPIA i fins i tot un 330‰ a les capes superficials de la MAR MORTA . El principal factor del qual depèn la salinitat dels mars interiors és l’existència de drenatge, amb un o més emissaris pels quals desbordar, o que al contrari l’evaporació sigui l’única forma de compensar-se els aportaments. Així, el LLAC VICTÓRIA , amb un origen tectònic semblant al de la mar Morta, és un llac d’aigua dolça i, al mateix temps, la font principal del cabalós NIL.

Fet pel Lluís i l’Esther de 1rESO