Arxiu per març, 2013

Europa prepara una missió d’exploració a les llunes gelades del planeta gegant, Júpiter.
S’ocupen equips científics de 15 països europeus, inclòs Espanya, més els socis del nord d’Amèrica i Japó, s’encarreguen del desenvolupament, la construcció i l’explotació científica.

Parlen de tres llunes del gran planeta Júpiter: Europa, Ganímedes i Calixto. Són tres enigmàtics mons de gel.
Sembla que les tres tenen grans oceans d’aigua sota una capa gelada superficial i intriguen als científics fa temps. Per això es vol dirigir una nova missió científica per estudiar les observacions dels tres mons durant tres anys. La missió és dirigida per l’Agencia Espacial Europea (ESA). Aquesta missió es diu Juice (Explorador de les Llunes Gelades de Júpiter, les sigles en anglès) on la NASA s’ha apuntat en aquesta missió.
Dedueixen dues preguntes en clau per la missió: quines són les condicions necessàries per a la formació de planetes? I per a l’emergència de la vida? Com funciona el sistema solar?

La preparació per aquesta missió porta temps. Júpiter està molt lluny, caldrà esperar anys abans d’obtenir resultats. La sonda ha de ser llançada amb un coet, dintre de deu anys, 2022 i trigarà vuit anys a arribar al sistema de Júpiter, on es posarà en òrbita fins 2030 per funcionar com a mínim tres anys i mig. És la primera missió del programa Visió Còsmica 2015- 2025 de l’ESA. Júpiter va ser investigar de prop per la missió de la NASA Galileu (1989- 2003) i com sempre en ciència, les respostes van fer que provoquin més i més preguntes.

Ganímedes es coneix com un satèl•lit. És 3/4 de la grandària del planeta Mart. Té un club metàl•lic que genera un camp magnètic, un mantell rocós i una capa molt gruixuda de gel (800 km). Calixto és casi la grandària del planeta Mercuri, és l’objecte més marcat per els cràters del Sistema Solar. Europa és una mica més petita que la Lluna, és el lloc preferit de molts per buscar algun signe de vida en el Sistema Solar fora de la Terra. Té una capa rocosa, esta coberta d’oceans d’aigua salada i gelada per la superfície.

La nau Juice observarà l’atmosfera i la magnosfera del planeta Júpiter i les interaccions amb les seves llunes. Passarà dues vegades al coses d’Europa per mesurar el gruix de la capa de gel de la superfície, es podrà posar en òrbita de Ganímedes (si estigués en òrbita solar en lloc de girar al voltant de Júpiter és podria classificar com un planeta més), investigar la seva estructura interna, l’oceà i la capa de gel i sobrevolarà moltes vegades a Calixto.

Per complir aquesta missió té un cost total casi 1.000 milions d’euros, inclòs 75 que aporta la NASA. Portaran càmeres, làser altímetre, espectròmetres, magnetòmetre, analitzador de partícules, un sensor ultraviolada i un radar capaç de penetrar fins a nou quilòmetres en l’escorça gelada de Calixto, Europa i Ganímedes.
Fet per la Joy i l’Ilies de 2n ESO

El passat dia 15 de març vam visitar amb tercer d’ESO el Cosmo Caixa per fer el taller “El món de la cèl•lula”. Primer se’ns va recordar les diferències entre cèl•lules d’éssers unicel•lulars i pluricel•lulars. Després entre les cèl•lules de diferents teixits.
Una vegada havíem repassat allò que havíem estudiat a l’escola, vam passar al taller on vam mirar per microscopi preparacions fetes per nosaltres o preparades abans pels monitors. Va ser molt útil i divertit i vam aprendre molt.
Abans ja havíem tingut una estona per veure la sala d’exposicions. Va ser un matí molt aprofitat!

El passat dia 8 de març el grup de primer d’ESO va visitar el Cosmo Caixa per veure l’exposició “Sapiens: un camí cap a l’hominització”. Va ser una visita molt interessant on es van repassar les etapes de l’evolució humana que ja s’havien treballat a l’escola. Hi havia representacions de les etapes primerenques com ara l’Australopitec (la Lucy) i de l’H. erectus i H. neanderthalensis . Allà ens van explicar les característiques de cada etapa evolutiva i els seus avenços. Després vam poder recórrer durant una estona la sala d’exposició del Museu. Ens ho vam passar molt bé!

En el subsòl de alguns llocs del món existeixen éssers vius que resultarien dignes actors per encarnar alguna de les monstruoses criatures ciclòpies del famós escriptor de terror i ciència-ficció HP Lovecraft

Tot i figurar entre els objectes vivents més grans del planeta, paradoxalment han passat desapercebuts per a la humanitat fins no molts anys enrere. La civilització humana els ha tingut sota els seus peus sense sospitar de la seva existència.

Aquests inquietants habitants del subsòl són fongs que s’alimenten d’arbres, i que en condicions normals són de grandària modesta. No obstant això, en alguns casos especials, un individu (encara que per les seves especials característiques es faci difícil en bastants aspectes considerar individus en lloc d’estirps) pot créixer fins a adquirir proporcions dantesques.

Fet per la Maria i la Rabina de 1rESO

Hi ha animals hermafrodites , que produeixen tant òvuls com espermatozoides i per tant , tenen alhora òrgans reproductors masculins i femenins .Aquestes cèl•lules sexuals s’han de fecundar per originar després un nou organisme .El cargol , el llimac i el cuc de terra són exemples d’organismes hermafrodites
La partenogènesi és una varietat de la reproducció que consisteix en la capacitat que tenen les femelles d’algunes espècies de generar individus a partir d’òvuls que no han estat fecundats . En les espècies que presenten aquest tipus de reproducció de vegades hi ha mascles que poden fecundar els òvuls . Alguns crustacis , com ara la puça d’aigua , diversos insectes i uns petits invertebrats aquàtics anomenats rotífers , es reprodueixen d’aquesta manera.
Fet per la Saliah i l’Amena

La NASA ha confirmat que el cometa 2013 A1-també conegut com Siding Spring farà una aproximació molt propera a Mart a l’octubre de 2014. L’última trajectòria del cometa generada per l’Oficina d’Objectes Propers a la Terra al Laboratori de Propulsió a Raig a Pasadena, Califòrnia, indica que el cometa passarà dins d’un marge de 300.000 quilòmetres de Mart, i hi ha una forta possibilitat que podria passar molt més a prop.
Així, l’estimació actual d’aquest organisme, basada en observacions a 1 de març, indica que pot passar a només 50.000 quilòmetres de la superfície del planeta vermell. Els científics van generar la trajectòria del cometa Siding Spring sobre la base de les dades obtingudes per observacions realitzades des d’octubre de 2012.
A l’espera de resultats més refinats, en l’actualitat, Mart es troba dins de la gamma de possibles camins per al cometa i la possibilitat d’un impacte no pot excloure. No obstant això, ja que la probabilitat d’impacte és actualment menys d’un de cada 600, observacions futures permetran descartar completament un impacte amb Mart.
Des de la Terra, no s’espera que el cometa abast la brillantor a primera vista, però pot arribar a ser prou brillant (magnitud sobre perquè pugui ser vist des de l’hemisferi sud, a mitjans de setembre de 2014, amb binoculars o telescopis petits.)
Els científics diuen que aquest cometa porta movent per l’espai més d’un milió d’anys, i que va arribar al nostre sistema procedent de la distant núvol d’Oort. Rob McNaught va descobrir el cometa el 3 de gener, a l’Observatori Siding Spring a Austràlia.
Fet per la Mouna i l’Aldrin de 3rESO

La fi del Món
Entre els anys 800 i 900 de la nostra era es va produir el hiat maia, una manera de dir que es va anar en orris la seva delicada, al mateix temps que sagnant, civilització. Els maies es van esfumar amb la seva saviesa i contradiccions encara que van deixar descendents i esteles i calendaris els glifos poc a poc van sent desxifrats. Una d’aquestes pedres gravades és la del Monument 6 del Tortuguero (Tabasco), llançada a la fama mundial per una interpretació absurda del seu contingut.

No parla de la fi del món sinó del període final d’un governant maia, Bahlam Ajaw (Senyor Jaguar), i que vindria un nou cicle en el “13.0.0.0.0 -4 ahau 3 kankin”, data maia que coincidiria potser amb la del 23 de desembre de 2012. Avui, precisament. Així mateix en aquests jeroglífics s’al • ludeix al descens a la Terra de Bolon Yokte, una divinitat difícil d’interpretar, oscil•lant entre el déu dels nou passos i els nou déus maies associats a catàstrofes.

Aquí no hi ha auguri algun apocalipsi, concepte que no existia tal com en els calendaris maies. La data maia esmentada indica el terme del tretzè baktun (un període de 144 mil dies), i significa simplement que comença el següent baktun, o cicle. No existeix, doncs, un buit, ni un forat negre, ni un cataclisme còsmic. Tot està sota control, i és el que ha hagut de precisar Charles Bolde
Fet pet l’Yvette i en Mohamed de 1rESO