La fi del Món
Entre els anys 800 i 900 de la nostra era es va produir el hiat maia, una manera de dir que es va anar en orris la seva delicada, al mateix temps que sagnant, civilització. Els maies es van esfumar amb la seva saviesa i contradiccions encara que van deixar descendents i esteles i calendaris els glifos poc a poc van sent desxifrats. Una d’aquestes pedres gravades és la del Monument 6 del Tortuguero (Tabasco), llançada a la fama mundial per una interpretació absurda del seu contingut.

No parla de la fi del món sinó del període final d’un governant maia, Bahlam Ajaw (Senyor Jaguar), i que vindria un nou cicle en el “13.0.0.0.0 -4 ahau 3 kankin”, data maia que coincidiria potser amb la del 23 de desembre de 2012. Avui, precisament. Així mateix en aquests jeroglífics s’al • ludeix al descens a la Terra de Bolon Yokte, una divinitat difícil d’interpretar, oscil•lant entre el déu dels nou passos i els nou déus maies associats a catàstrofes.

Aquí no hi ha auguri algun apocalipsi, concepte que no existia tal com en els calendaris maies. La data maia esmentada indica el terme del tretzè baktun (un període de 144 mil dies), i significa simplement que comença el següent baktun, o cicle. No existeix, doncs, un buit, ni un forat negre, ni un cataclisme còsmic. Tot està sota control, i és el que ha hagut de precisar Charles Bolde
Fet pet l’Yvette i en Mohamed de 1rESO