Arxiu per maig, 2014

EL GUEPARD

El guepard és un dels felins més ràpids. Pesa entre 40 i 50 kg. Poden córrer més de 100/km/h.
Els guepards tenen taques fosques al pelatge, té les cames llargues i el cos llarg i prim.
Perquè és tant ràpid? Quines característiques té? Quines conseqüències té?
Rapidesa: El guepard és un dels felins més veloços. Poden córrer més de 100/km/h. Els factors més importants són: la seva flexibilitat, la seva gran musculatura, i la llargada del seu cos i de les cames.

Característiques: Tenen un musculatura desenvolupada semblant a la de un corredor professional de 100 metres, tenen moltíssima força, però no tenen gaire resistència.
Conseqüències: Que al córrer el cos es calenta i si desprès no es refreda poden morir.
La població estimada dels guepards varia entre 2.000 i 15.000 individus.
Actualment el guepard viu a l’ Africa sub- Saharina i al nord de l’ iran,viuen a zones amb matolls alts que els permet camuflar-se.El guepard és carnívor la seva dieta esta formada principalment per gaseles, però també inclou impales,conills….

Fet per la Maia i en facundo de 1r ESO

EL MINI JARDÍ DE DAVID LATIMER

El 1960 David Latimer aficionat a les plantes, va voler saber quan de temps son capaços de suportar les plantes sense reg. Aquell mateix any va plantar el seu mini jardí en una ampolla gegant i la va regar per última vegada el 1972, abans de segellar-la hermèticament, i la va exposar al sol.
El 2012 la va tornar a regar i a segellar. 53 anys més tard aquesta planta segueix viva i ha passat a ser la joia de la família Latimer.
La planta ha crescut i pràcticament ocupa tota l’ampolla i té molt bon aspecte (es veu sana). L’única vitamina que rep es la llum natural de manera que fa una fotosíntesis natural, alimentant-se de bacteris que sobreviuen al fons. La gira de tant en tant perquè creixi de manera desigualada.
Aquesta planta ha sobreviscut gràcies al cicle de l’agua.
Al deixar-la al sol, l’aigua amb la que havíem regat i que la terra havia absorbit s’evaporava i quan baixava la temperatura el vapor es refredava i queia en forma d’aigua, i així repetidament.
Fet per la Rut i l’Irish de 1rESO

HISTÒRIA DE LA CLONACIÓ

El primer mamífer clonat va ser l’ovella Dolly. Primer s’ha de remarcar que la clonació de Dolly està fora de perill de patents.
Com es fa una clonació?. De l’ovella que es vol clonar s’extreuen cèl•lules de la glàndula mamària En el cas de Dolly eren d’ovella de la raça Fin Dorset adulta de 6 anys. El nucli d’aquestes cèl•lules, que és on es troba la informació genètica de la cèl•lula adulta, s’extreu.
Aleshores s’obté un òvul d’una altra ovella en aqiest cas era una ovella de la raça Scottish Blackface i s’elimina el seu nucli : l’òvul es queda sense nucli.
El nucli de l’ovella que es clonarà s’introdueix dins de l’òvul. De manera que, l’òvul de l’ovella de la raça Scottish Blackface,té el nucli de l’ovella de la raça Fi Dorset adulta.
Després es forma l’embrió. L’embrió és genèticament idèntic a l’ovella. S’implanta a l’úter d’una altra ovella que fa de ventre de lloguer i d’aquesta manera neix Dolly, un clon genèticament idèntic a l’ovella donant.

Dolly, fa poc va estar sacrificada per una malaltia pulmonar. Va ser la primera de la seva espècie que naixia utilitzant tècniques de clonació. Dolly ha sobreviscut només 6 anys, amb greus problemes de salut. Aquests problemes pulmonars li provocaven molt dolor i, els científics de l’Institut Roslin d’Edimburg han decidit sacrificar-la. El material genètic amb què es va clonar procedia d’una ovella que en aquell moment tenia 6 anys. L’institut ha anunciat que la millor manera de rendir-li tribut serà dissecar-la i exposar-la al Museu Nacional d’Escòcia com una icona científica del segle XX.
Des del del 2010, els científics han continuat la investigació sobre tècniques de clonació, però no s’han aplicat en noves espècies de mamífers.
Fet per la May de 3rESO

EL DOPATGE

Durant temps, alguns esportistes i fisio culturistes han fet l’ús de substàncies o mètodes prohibits en l’esport per augmentar el seu rendiment físic. Aquestes substancies però, tenen efectes secundaris. Per exemple en el sistema hormonal provoquen infertilitat, calvície, creixement excessiu de cabell corporal i desenvolupament de pits. En el sistema múscul-esqueletic provoquen poca estatura i trencament de tendons. En el sistema cardiovascular provoquen pressió arterial alta, augment de colesterol i atacs de cor. En el fetge poden provocar càncer, peliosis hepàtica i tumors. Per últim els efectes psiquiàtrics que provoquen son fúria, agressivitat, manies i deliris.
En el cas de les dones els efectes són molt visibles: Candice Armstrong, va transformar el seu femení cos en un cos d’home, amb tornejats i prominents músculs, per causa del consum excessiu d’esteroides.
La dona, de 28 anys d’edat, nomenada com “Hulk”, ha aconseguit canviar el cos de dona a un home musculós, conseqüència d’ingerir excessivament esteroides.
Candice, era una bonica, prima i rossa noia londinenca que treballava de cambrera a Walthamstow, Londres; però el consum no controlat d’aquests productes va canviar per complet la seva estètica imatge, i és que va acabar amb el cos d’un home, però no qualsevol home, un d’extremadament musculós, a més de canviar-se el color de cabell a negre.
Per molts d’aquest motius es va prohibir l’any 2003 el consum d’esteroides. A part, la persona que els consumeix no acaba obtenint cap benefici, perquè acaba perjudicant el seu cos.
Fet per l’Efern i el Medhi de 2nESO