L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra. Està formada per una barreja de gasos denominada aire.
LA COMPOSICIÓ DE L’AIRE
La composició de l’aire és la següent:
- 78,1% de Nitrogen (N2)
- 20,9% d’Oxigen (O2)
- 0,93% d’Argó (Ar)
- 0,035% de Diòxid de carboni (CO2)
- 0,035% de neó, heli i altres gasos
NITROGEN
És un gas que a temperatura ambient no reacciona amb altres substà ncies pel que no pot ser aprofitat per les plantes ni els animals, només alguns pocs microorganismes ho poden captar.
OXIGEN
És el gas que permet la respiració d’animals i plantes, és a dir és el gas que reacciona amb les molècules procedents dels aliments generant energia vital i CO2. A partir de l’oxigen (O2) es forma l’ozó (O3) que protegeix els organismes de les mutacions cancerÃgenes que provoquen els raigs ultraviolats.
ARGÓ, NEÓ I HELI
Són gasos que no reaccionen amb altres substà ncies (són gasos nobles) per la qual cosa no influeixen en la vida dels organismes.
DIÃ’XID DE CARBONI
És el gas que capten les plantes per a produir la matèria orgà nica mitjançant la fotosÃntesi. També és el que desprenen animals i plantes al respirar i el que es produeix en incendis i combustions. Aquest gas permet l’entrada de les radiacions solars però no la sortida de la calor que desprenen les roques i l’aigua escalfada. A causa de aquest fenomen, anomenat efecte hivernacle, l’augment del CO2 produït per la combustió del petroli i del carbó està provocant l’escalfament del planeta i s’està produint un canvi climà tic.
REACCIONS D’OXIDACIÓ
RESPIRACIÓ CEL·LULAR
Els organismes heteròtrofs necessiten alimentar-se de matèria orgà nica, és a dir, alimentar-se d’altres organismes, ja siguin vius o morts. En una primera etapa es produeix la digestió dels aliments fins arribar a unes molècules petites (nutrients) capaços d’entrar en les cèl•lules. Dintre d’elles, en uns orgà nuls anomenats mitocondris, reaccionen amb l’oxigen (l’anomenada respiració cel•lular), alliberant l’energia que precisa l’ésser viu. La resta de les molècules de nutrients s’utilitzen per a crear reserves d’energia o per a generar estructures i aixà créixer. La reacció quÃmica de la respiració cel•lular és:
Matèria orgà nica + oxigen —> Matèria inorgà nica (diòxid de carboni + aigua) + Energia
COMBUSTIÓ
La combustió és un fenomen quÃmic que es produeix quan cremen determinades substà ncies combustibles – fusta, carbó, oli o alcohol -, i produeix llum, calor i gasos, que transformats en flames consumeixen tota la matèria fins deixar-la reduïda a cendres.
La corrosió és el tercer tipus de reacció d’oxidació. Es produeix per la reacció quÃmica de l’oxigen amb un metall. Per exemple, la corrosió del ferro consisteix en la transformació del ferro en òxid de ferro, quan reacciona amb l’oxigen.
L’ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA
A l’atmosfera es poden diferenciar cinc capes en funció de la seva composició en gasos i de la seva temperatura. Es recomana estudiar-les començant per la capa inferior, la troposfera, que és en la que vivim, i continuar en ordre ascendent.
TROPOSFERA
Arriba fins els 13 km. Conté el 80% dels gasos i gairebé tot el vapor d’aigua. En ella cada 100 m més d’alçada la temperatura descendeix 0,65 ºC arribant a -60 ºC als 13 km. Predominen els moviments verticals d’aire, com les anomenades corrents de convecció. En ella es produeixen les precipitacions (pluges i nevades).
ESTRATOSFERA
Comença als 13 km i arriba fins els 50 km. En ella predominen els moviments horitzontals de l’aire, d’aquà el seu nom. Conté la capa d’ozó que absorbeix les radiacions UV, reacció que desprèn energia, la qual cosa fa augmentar la temperatura d’uns -60 ºC als 13 km fins quasi els 80 ºC als 50 km.
MESOSFERA
Comença als 50 km i arriba fins els 80 km. És una capa sense ozó ni vapor d’aigua. En ella els meteorits es posen incandescents i es produeixen les estels fugaços. La temperatura descendeix d’uns 80 ºC als 50 km fins -80 ºC als 80 km.
IONOSFERA
Comença als 80 km i arriba fins els 500 km. A mesura que s’ascendeix la temperatura passa d’uns -80 ºC a més de 1000 ºC. Conté partÃcules carregades d’electricitat (ions), d’aquà el nom d’ionosfera. Reflecteix les ones de rà dio i en ella es produeixen les aurores boreals que s’observen des de les zones polars.
EXOSFERA
És la capa més externa de l’atmosfera. Comença a partir dels 500 km d’alçada. Presenta poques molècules d’aire i molt separades, per la qual cosa és molt difÃcil saber on acaba (aproximadament deu arribar als 2000 km).
Si voleu veure el següent video aneu a l’enllaç: http://educacion.practicopedia.com/ciencias-naturales/como-es-la-estructura-de-la-atmosfera-terrestre-10713
LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE
Hem vist que l’aire està format per la barreja d’una sèrie de gasos. Però en l’aire (sobretot en zones industrialitzades) conté altres substà ncies contaminants. Els clorofluorocarbonis (CFC) utilitzats en aerosols, frigorÃfics i condicionadors d’aire;
òxids de sofre (originats en la combustió del carbó) i els òxids de nitrogen (originat en els motors dièsel) que juntament amb el vapor d’aigua donen lloc a substà ncies à cides que cauen amb la pluja, l’anomenada pluja à cida, que acidifica el sòl i mata a les plantes;
carbonet de la combustió i la pols de les pedreres que provoquen malalties de les vies respiratòries i al•lèrgies, i les dioxinesque són substà ncies produïdes en la incineració d’escombraries que afavoreixen l’aparició de cà ncers.
LA PLUJA ÀCIDA
La pluja à cida és una conseqüència de la presència d’òxids de sofre i de nitrogen a l’atmosfera generats en activitats de combustió per produir energia. Els òxids de sofre es produeixen en la combustió de carbó o de petroli; els òxids de nitrogen es produeixen en totes les combustions especialment en les dels motors dels vehicles.
Els òxids de sofre i nitrogen, en combinar-se amb l’aigua de l’atmosfera, formen petites gotes d’aigua que contenen à cid sulfúric i à cid nÃtric. Aquestes gotes poden créixer fins a convertir-se en gotes de pluja. Si aquesta pluja és rica en à cid sulfúric té un pH molt baix, inferior a 4,5, i aleshores es parla de pluja à cida.
La pluja à cida té efectes negatius sobre la vegetació i ecosistemes aquà tics associats. La pluja à cida crema les fulles dels arbres i les plantes provocant la seva defoliació. També augmenta l’acidesa de l’aigua del sòl, la qual cosa provoca una mala absorció de sals i aigua per les plantes a través de les arrels i la mort de molts organismes que no poden suportar aquesta acidesa.
A continuació teniu un video que us ajudarà a entendre la pluja à cida:
LA DESTRUCCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ
Alguns gasos com els clorofluorocarbonis (CFC) utilitzats en aerosols, frigorÃfics i condicionadors d’aire destrueixen l’ozó, per la qual cosa s’aprima la capa d’ozó. Aquest aprimament es coneix amb el nom “forat de la capa d’ozó”. La capa d’ozó es troba a l’estratosfera i ens protegeix d’un excès de radiació solar.
En el següent video podeu veure una explicació sobre aquest fet:
Mireu el video per veure com ha evolucionat la destrucció de la capa d’ozó:
L’EFECTE HIVERNACLE
La temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. Ni massa freda, com a Mart, ni massa calenta com a Venus. Grà cies a aquestes condicions la vida s’estén per tot el nostre planeta.
La Terra s’escalfa grà cies a l’energia del Sol. Una part d’aquesta energia que arriba a l’atmosfera és reflectida en direcció a l’espai, una altra part molt petita és absorbida i la resta travessa l’atmosfera i escalfa la Terra.
Però quan l’energia és reflectida des de la Terra es produeix un fenomen diferent. Alguns gasos de l’atmosfera, com el CO2 i el vapor d’aigua, la retenen, absorbeixen gran part de l’energia i eviten que torni a l’espai. Això contribueix a mantenir el planeta calent.
AixÃ, doncs, l’atmosfera deixa passa la radiació del Sol per tal que escalfi la Terra, però impedeix que la radiació de la Terra escapi a l’espai. És molt semblant al que passa als hivernacles, amb la diferència que l’hivernacle utilitza el vidre i no pas els gasos de l’atmosfera per retenir l’escalfor. Per això aquest fenomen natural ha rebut el nom d’efecte hivernacle. Si l’escalfor no restés retinguda a l’atmosfera, la Terra es glaçaria.
Aquà podeu veure un video explicatiu: