Autor Arxiu

Perquè són un 95% d’aigua. Les meduses son parents dels coralls i de les anemones de mar, però no estan fixes y se desplacen gràcies a les corrents marines . En un moment de seva vida, algunes meduses se fixen (o pòlips) i després tornen al seu estat original. Hi ha meduses de formes i colors molt diferents. Però, de forma general, la medusa és formada per un disc (anomenat umbrela) al centre del qual s’obre la boca, tentacles i molta aigua. És per la sorra d’una platja “es consumeix” en poques hores..
La medusa gegant té més de 1.000 tentacles finíssims que amiden fins a 40m de llarg. Son verinosos i formen una gran xarxa mortal on gambes i petits peixos queden atrapats. Però las meduses més grans no son necessàriament les més perilloses. Les més tòxiques viuen als mars càlids i la seva picada pot provocar, fins i tot, la mort.
Actualment països com la Xina i el Japó consumeixen,com si fos peix, espècies de meduses com les meduses de Nomura
Fet per la Jaydi i la Jeorgina de 1rESO

Els científics de l’Institut Smithsonian han identificat al olinguito com la primera espècie de carnívor descoberta a les Amèriques en els darrers trenta-cinc anys.
El olinguito pesa al voltant d’un quilogram, té ulls enormes i un dels pelatge de color ocre, i és natiu de les jungles de Colòmbia i Equador embolicades en les boires, d’on li prové el seu cognom «boirina».
A més de ser l’últim membre identificat en la seva família, el olinguito té una altra distinció: és l’espècie més nova en l’ordre dels carnívors, assenyala l’article.
Aquest descobriment va requerir deu anys de treball i ni tan sols va ser la meta original del projecte que buscava completar el primer estudi integral dels olingos, un conjunt d’espècies de carnívors que viuen als arbres i pertanyen al gènere Bassaricyon.
Fet per l’April i l’Amanda de 2nESO

Com ja sabem, cada vegada hi ha més animals en perill d’extinció, és a dir que cada cop hi ha menys de la seva espècie. Aquí tenim un parell d’exemples, de molts, on també expliquem les causes, i que hi podem fer per evitar-ho.
Un exemple és el linx: és de la família dels felins.. Hi ha quatre tipus de linx, són: l’ibèric/pardina, el vermell, el canadenc i el nòrdic. Ens centrarem en el ibèric. És de mida mitjana, té les potes fortes, orelles llargues, cua curta i el pelatge amb taques. Actualment queden 200, i algunes de les causes de que estiguin en perill d’extinció, són:
-Les caceres
-Atropellats en carreteres
-Destrucció dels seus habitatges per construir-hi edificis.
-S’alimenten de conills, i cada vegada hi ha menys.
Què podem fer per evitar-ho?
-Prohibir les caceres
-Posar més de senyals de tenir precaució al conduir, ja que en aquell entorn hi ha animals.
-Que procurin mirar més on construeixen, i que no perjudiquin als animals.

Un altre exemple són els pingüins d’ulls grocs: és un tipus de pingüí que es troba a Nova Zelanda. Actualment queden 1500 parelles. És una espècie mitjana, tot i que és més gran que el pingüí ‘’normal’’ i pesa aproximadament 8 kg. S’alimenten de peixos i calamars. Aquestes són algunes de les causes de que estiguin en perills:
-Destrucció dels seus habitatges
-Ofegament amb xarxes de pesca
-Incendis prop on viuen les cries
Què podem fer per evitar-ho?

-Posar ‘’vigilància’’ perquè no destrossin els habitatges
-Prohibir les xarxes de pesca, o en zones on està l’espècie
-Normes de neteja, perquè no hi hagi tants incendis.
Hem de cuidar, apreciar més als animals, ja que si seguim així no quedarà cap.

Fet per la Flàvia i l’Angelica de 3rESO

EL 11 de març del 2011 els reactor 1,2,3 es van aturar pel terratrèmol mentre que els altres estaven parats per manteniment de la central. El tsunami de 14 metres d’alçada va inundar les 6 unitats que es trobaven a la vora del mar totes les centrals nuclears estaven al costat de l’aigua per refrigeració, la xarxa elèctrica i els generadors d’emergència impedien el sistema de refrigeració. Això va donar lloc a varies explosions, radioactivitat i incendis. Les unitats 1,2,3 es consideren a accidents de nivell 5. Uns 10 treballadors van ser hospitalitzats un d’ells per haver rebut una dosi de superior als 100mSv i dos treballadors més de TEPCO es troben desapareguts sense que s’hagi confirmat la seva presencia a la planta el dia del terratrèmol. Més de 800 treballadors van ser evacuats per prevenir el risc de d’irradiació i contaminació radioactiva. Van ajudar bombers i les forces d’autodefensa japoneses. El 14 de març es va detectar radioactivitat a 160 km de distancia de les centrals. Per efectes del terratrèmol i el tsunami hi va haver incidents catalogats com a nivell 3. Ara es una ciutat destruïda i però encara i viu gent

Fet pel Naeem de 2nESO

La reflexoteràpia és una forma natural antiga a l’època egípcia i hindú. Al segle XX el Dr William Fitzgerald que va estudiar medicina científica va crear aquesta especialitat de teràpia manual i natural .La reflexoteràpia consisteix en l’estudi del sistema nerviós i els òrgans interns que es creu que es troben en diferents punts o zones dels peus L’estimulació d’aquests punts produeix una resposta sobre diferents òrgans amb el que es pot aconseguir millores importants en el sistema i estructura del cos humà. El reflexoteràpia es realitza amb pressions sobre les zones, detectant l’òrgan que està bloquejat i desbloquejant-ho gràcies a la sensibilitat de la zona pressionada. Així s’aconsegueix r una millora molt gran en l’equilibri del funcionament dels òrgans , activant el sistema immunològic i resolent el bloqueig. Molta gent ho vol provar , per que es una forma molt curiosa de millorar el teu sistema i la teva estructura del cos .

Fet pel Leonardo de 3rESO

Es un mamífer aquàtic mesuren entre 2 i 9 m de llarg a la part superior del cap tenen un forat respiratori on entre aire i surt , poden aguantar unes dues o tres hores sota el mar . Son carnívors: calamars , gambes crancs ,pops i peixos excepte sardines li fan mal a la panxa. Agafen els peixos amb la boca però no les masteguen i se’ls empassa enters el seu estomac s’encarrega de triturar-loels dofins s’ajuda entre ells per caçar : giren al costat del banc de peixos fent bombolles per desconcentra els peixos i pujar-los a dalt i menjar-los. Els dofins son amics dels humans . Hi ha moltes especies de dofins: Dofí mular, Dofí de Commerson , Orca i el Dofí del riu Amazones. Els dofins a vegades protegeixen els humans dels taurons. Els dofins a vegades es comuniquen amb les ondes sonores que fan ..Els dofins son uns dels animals mes intel•ligents del mon.

Fet pel Keen i el Nezar de 1rESO

L’accident de nuclear de Txernòbil es l’accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d’abril de 1986. És el primer accident nuclear que classificat amb un set (nivell més alt) a l’escala internacional d’accidents nuclears, només assolit per aquest i, en l’Accident nuclear de Fukushima I del 2011. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, va produir l’explosió de l’hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual es volia millorar la seguretat del reactor 4. Per no haver d’apagar completament el reactor i que es quedes inactiu i sense produir energia durant uns dies van decidir tallar l’electricitat per veure si les turbines continuaven funcionant. Els tècnics de la planta no van caure en que les bombes de refrigerant no s’activarien ja que la central no produiria la mateixa energia que si funciones a ple rendiment. De les 170 vares d’acer borat que tenia el reactor per controlar la temperatura, només estaven abaixades 8. Al cap de 4 hores d’haver començat la prova les vares d’acer no van respondre (deformades per l’escalfor) i hi va haver la gran explosió d’hidrogen que hem mencionat abans. Hi va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000 “liquidadors” es van dedicar a “liquidar” la catàstrofe, acabant malalts o morts la majoria d’ells. Més de 130.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que n’hi ha algunes, la majoria gent gran, que ha decidit continuar a viure al seu poble de tota la vida malgrat la contaminació radioactiva. S’estima amb les dades oficials que més de 60000 liquidadors van morir i 165000 van quedar amb discapacitats, però segons un metge que treballava al reactor numero 4 va dir que més de 100000 liquidadors havien mort. Tots el liquidadors que van sobreviure van ser condecorats amb el títol d’Herois de la Unió Soviètica.
Actualment la zona del perímetre de 30 kilòmetres al voltant de la central està deshabitat, desèrtic i cobert per una capa de pols radioactiu.

Fet pel Xavi Nel·lo de 2nESO

L’aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra. És salada a causa de la concentració de sals minerals dissoltes que conté, d’un 3,5% de mitjana, entre les quals predomina el clorur de sodi (sal comuna). L’oceà conté un 97,25% del total d’aigua que forma la hidrosfera
De tots els mars oberts la MAR ROJA és la que presenta major salinitat (40‰) a causa que està de regions àrides. La MAR BÀLTICA és el de salinitat menor (6‰ en les aigües superficials del GOLF BÒTNIA degut a la seva poca profunditat, clima fred i amplitud de les conques que li aboquen les seves aigües, la qual cosa, unit a la seva topografia gairebé tancada, limita molt els intercanvis amb l’oceà mundial. La salinitat és molt variable als llacs i mars tancats que ocupen conques endorreiques , amb només un 12‰ a la MAR CÀSPIA i fins i tot un 330‰ a les capes superficials de la MAR MORTA . El principal factor del qual depèn la salinitat dels mars interiors és l’existència de drenatge, amb un o més emissaris pels quals desbordar, o que al contrari l’evaporació sigui l’única forma de compensar-se els aportaments. Així, el LLAC VICTÓRIA , amb un origen tectònic semblant al de la mar Morta, és un llac d’aigua dolça i, al mateix temps, la font principal del cabalós NIL.

Fet pel Lluís i l’Esther de 1rESO

Un els camps més innovadors de les ultimes investigacions en medicina es la possible aplicació de cèl•lules mare per crear teixits que es poguessin utilitzar en tractaments mèdics o intervencions quirúrgiques. Però fins ara els científics no hi havien pogut transformar en teixits de les cèl•lules mare.

Ara això podria canviar gracies a l’ajut d’un nou avanç tecnològic descobert per l’empresa Cartilix, gracies a que el seu equip d’investigació ha creat un sistema que permet en creixement i el desenvolupament de les cèl•lules mare, actuant com a una bastida.

Segons l’article publicat en la revista, els científics estan inventant uns gens polimèrics que permeteren que s’implantin dins amb artrosis actuant com a bastides sobre les quals les cèl•lules mare de la medul•la oceà del pacient formarien un nou cartílag. Les cèl•lules mare sortirien de la sang que entra en la zona de la articulació durant el procés de d’implantació. Un cop format el teixit, el polimèric es bio degradat . El objectiu es que l’avanç en el tractament de persones amb artrosis permeti que els pacients “recuperin el seu propi cartílag” i així evitar la implantació d’una pròtesi mediant cirurgia, segons el conseller delegat de Cartilix.

Les cèl•lules mare necessiten rebre ajut, o “pistes”,del seu entorn – incloent-hi factors de creixement secretats per altres cèl•lules i força mecànica d’atracció – per transformar-se en cèl•lules madures y teixits. Les bastides podrien aportar-les aquesta ajut, segons Jennifer Elisseeff, professora de biomecànica i d’enginyeria de la John Hopkins i membre del grup de científics que han fundat Cartilix. “Amb l’ajut d’aquestes bastides permeten imitar lo que les cèl•lules solen veure en el cos”. En aquest sentit els gens polimèrics tendiren factors de creixement que formen el desenvolupament del tipus de cartílag requerits.

Segons l’article, estem a molt anys de poder aplicar tractaments amb cèl•lules mare, però aquest últim avanç científic pot oferir una clau per futures investigacions per aquesta via.

Fet per l’Eli i la Gemma de 3rESO

La gossa cosmonauta “Laika” va passar a la historia per ser el primer esser viu en viatjar en el espai. Al 3 de novembre del 1957 la van posar a la nau Sputnik 2 amb la missió de orbitar la terra.
“Laika” ve de una paraula russa que te el significat de “que borda”. Però abans de això va tenir una vida molt complicada… En un principi aquesta era una gossa del carrer i vivia als carrers de Moscou que això el va fer que no tingues nom, ni casa i ningun amo que obeir. Als començaments dels anys 50, els encarregats de dur a terme els programes de la carrera espacial de la Unió Soviètica es van llençar al carrer per buscar gossos que utilitzarien per programes experimentals perquè creien que com són del carrer podrien suportar condicions extremes i per tant tindrien més opcions de sobreviure, un dels que en van agafar o atrapar era ella.

L’innocent animal d’uns 6 quilograms de pes, va ser sotmès immediatament a un dur procés d’entrenament i adaptació. Tancada en petites gàbies que progressivament eren reemplaçades per una altra més petita, acostumant-la al reduït compartiment en el qual viatjaria a l’espai, en la nau Sputnik 2.

L’Sputnik-2

Els enginyers van desenvolupar una càpsula (l’Sputnik-2). Aquesta disposava un arnès especial per combatre els efectes de la ingravidesa, evitant que l’animal comencés a surar xocant descontrolada ment contra les parets, incorporava dispensadors d’aigua i aliments en forma de gelatina. Posseïa instruments de mesura de la radiació solar i raigs còsmics, un sistema de generació d’oxigen i d’absorció del diòxid de carboni, al costat d’un ventilador per mantenir una òptima temperatura ambient. Per Laika es va dissenyar un primitiu vestit espacial.

La veritat sobre el tràgic final

Mai hi va haver possibilitat real que Laika sobrevisqués a la missió i menys de portar al pobre animal a la Terra, ja fos viu o mort, ja que no s’havia desenvolupat tot tecnologia adequada per a aquests fins. No obstant això, originalment l’agència oficial de notícies TASS va informar que Laika es comportava bé i que es trobava en calma realitzant el vol espacial, i que en pocs dies tornaria al planeta descendint a bord de la càpsula, amb suport d’un paracaigudes.

La veritat és que en iniciar el viatge, la telemetria va mostrar que durant el llançament el bateig del cor de Laika es va multiplicar per tres (triplicar) i estant en òrbita aquesta es trobava inquieta i nerviosa, encara que bordava i s’alimentava normalment. Enmig del Congrés Espacial Universal de 2002, el científic Dimitri Malashenkov l’Institut de Problemes Biològics de Moscou va informar a l’audiència que, si bé els científics soviètics van programar mantenir amb vida a Laika per uns 7 a 10 dies, però Laika va morir després de 5 o 7 hores després de l’inici de la missió, el 3 de novembre de 1957, com a resultat de les altes temperatures i el pànic (estrès) que l’experiència li va produir.

Laika només va sobreviure durant quatre òrbites a la Terra, com a resultat de problemes tèrmics en la càpsula. Problemes en el disseny, van impedir que la nau se separés de l’última etapa del coet i l’animal va haver de suportar una humitat i temperatures molt altes (sobre 40 graus centígrads).

El Sputnik-2 reingressar a l’atmosfera terrestre el 14 d’abril de 1958, amb Laika morta al seu interior, desintegrant totalment.

Previ al viatge espacial de Laika, molts científics sostenien que els humans no sobreviurien a l’extraordinària acceleració del coet o a les hostils condicions de l’espai exterior, per això, els animals de laboratori, van ser els primers que van provar el camí a les missions tripulades per humans.

Fet pel Jayveeron i la Srithi de 1rESO