Arxiu per desembre, 2013

Ignasi Dean recorrerà els cinc continents a peu durant els propers cinc anys com a part d’un projecte personal, amb la finalitat de difondre, arreu del món, el missatge de “cura i respecte per la natura i el planeta Terra”.

El jove espanyol té previst caminar uns 30 quilòmetres diaris (unes cinc hores aproximadament) i fer pauses esporàdiques, segons ho requereixi ell o meriten les circumstàncies del lloc en què es trobi.

Dean començarà el seu recorregut des de la Plaça de Sol, a Madrid, i anirà vorejant la costa del Mediterrani fins a Turquia, on entrarà a Àsia a través de l’estret del Bòsfor i avançarà fins Emirats Àrabs Units on prendrà un ferri cap a l’Índia.

Des Índia avançarà cap al sud-est asiàtic i arribarà a Austràlia i Nova Zelanda, per més tard partir cap a Amèrica, on seguirà el recorregut de la carretera panamericana (de Canadà a Xile) i, finalment, volarà a Sud-àfrica per avançar cap al Marroc i tornar a la península ibèrica.

Encara que té un itinerari marcat i temps establerts per a les diferents fases, no descarta que el viatge pugui durar més de cinc anys o que, per contra, ho acabi abans d’aquest temps.

Per fer el viatge, disposa d’un pressupost de 60 mil euros (prop de 77 mil dòlars), que ha obtingut tant de patrocinadors, empreses, persones anònimes i donatius, els quals farà servir per cobrir passatges, material, preparatius i tràmits, entre altres coses

Fet pel Jann i la Deidre de 2nESO

El càncer (en termes mèdics, “neoplàsia maligna”) és un tipus de malaltia en què un grup de cèl•lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió i a vegades metàstasi (s’estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). Aquestes tres propietats malignes dels càncers els distingeixen dels tumors benignes, que s’autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de càncers formen un tumor, però alguns, com per exemple la leucèmia, no ho fan. La branca de la medicina que s’ocupa de l’estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció del càncer és l’oncologia. Els càncers poden afectar gent de totes les edats, fins i tot els fetus, però en la majoria de tipus de càncer, el risc augmenta amb l’edat. El càncer provoca aproximadament un 13% de totes les morts humanes. Segons la Societat Americana del Càncer, 7,6 milions de persones moriren de càncer arreu del món durant l’any 2007. El càncer pot afectar tots els animals.

TIPUS:

TUMOR MALIGNE % DEL TOTAL DEL TM
Budell gros 10,9%
Resta de TM especificats 5,5%
Mama 5,9%
Pulmó 21,1%
Pàncrees 5,4%
Estómac 5,1%
Fetge 4,9%
Pròstata 4,7%
Secundaris 4,3%
Bufeta urinària 4,2%
Recta i anus 3,3%
Leucèmia 3,1%
Evolució incerta 3,1%

Fet per l’Alba i la Roselyn de 3rESO

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) infecta les cèl • lules del sistema immunitari, alterant o anul • lant la seva funció. La infecció produeix un deteriorament progressiu del sistema immunitari, amb la consegüent “immunodeficiència”. Es considera que el sistema immunitari és deficient quan deixa de poder complir la seva funció de lluita contra les infeccions i malalties. La síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) és un terme que s’aplica als estadis més avançats de la infecció per VIH i es defineix per la presència d’alguna de les més de 20 infeccions oportunistes o de càncers relacionats amb el VIH.

El VIH es pot transmetre per les relacions sexuals vaginals, anals o orals amb una persona infectada, la transfusió de sang contaminada o l’ús compartit d’agulles, xeringues o altres instruments punxants. Així mateix, pot transmetre de la mare al fill durant l’embaràs, el part i la lactància.

Fet per l’Àfrica de 3rESO

El daltonisme, consisteix en la incapacitat de percebre un o dos colors, habitualment el vermell i el verd. La malaltia afecta més al sexe masculí. La dona pot tenir la malaltia i transmetre la malaltia al fill i la meitat de les filles en seran portadores.

Com es perceben els color?
Quan els daltònics miren un objecte, por canviar de color depenent la intensitat i el tipus de llum., natural o artificial.
Hi ha dos tipus de cèl•lules sensorials: cons i bastons.
Els bastons s’activen en la foscor i només permeten distingir el negre el blanc i els diferents grisos.
Els cons, en canvi, s’activen de dia amb ambients il•luminats. Hi ha tres tipus de cons: un especialment sensible a la llum vermella, un altre a la llum verda i un tercer a la llum blava.
La combinació d’aquests tres colors, vermell, verd i blau , permeten diferenciar moltes tonalitats.
Els daltònics no distingeixen els colors a causa d’una malformació, que causa que els pigments del cons no es produeixin bé.

Com pots saber si ets daltonic?
Mira a la fotogrfia del pòsit: et donarà la resposta

Fet per l’Aaron i la Sheila de 1rESO

El comitè Noruec a atorgat el Premi Nobel de la Pau 2013 a l’Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (OPCW), pel seu treball a favor de l’eliminació de les armes químiques a Síria. El president de l’Institut Català per la Pau , Rafael Grasa, ha dit que el Premi Nobel de la Pau 2013 podria servir d’iniciativa per a altres països per prohibir l’armament químic .

Fet per l’Alberto i en Taha de 3rESO

Perquè són un 95% d’aigua. Les meduses son parents dels coralls i de les anemones de mar, però no estan fixes y se desplacen gràcies a les corrents marines . En un moment de seva vida, algunes meduses se fixen (o pòlips) i després tornen al seu estat original. Hi ha meduses de formes i colors molt diferents. Però, de forma general, la medusa és formada per un disc (anomenat umbrela) al centre del qual s’obre la boca, tentacles i molta aigua. És per la sorra d’una platja “es consumeix” en poques hores..
La medusa gegant té més de 1.000 tentacles finíssims que amiden fins a 40m de llarg. Son verinosos i formen una gran xarxa mortal on gambes i petits peixos queden atrapats. Però las meduses més grans no son necessàriament les més perilloses. Les més tòxiques viuen als mars càlids i la seva picada pot provocar, fins i tot, la mort.
Actualment països com la Xina i el Japó consumeixen,com si fos peix, espècies de meduses com les meduses de Nomura
Fet per la Jaydi i la Jeorgina de 1rESO

Els científics de l’Institut Smithsonian han identificat al olinguito com la primera espècie de carnívor descoberta a les Amèriques en els darrers trenta-cinc anys.
El olinguito pesa al voltant d’un quilogram, té ulls enormes i un dels pelatge de color ocre, i és natiu de les jungles de Colòmbia i Equador embolicades en les boires, d’on li prové el seu cognom «boirina».
A més de ser l’últim membre identificat en la seva família, el olinguito té una altra distinció: és l’espècie més nova en l’ordre dels carnívors, assenyala l’article.
Aquest descobriment va requerir deu anys de treball i ni tan sols va ser la meta original del projecte que buscava completar el primer estudi integral dels olingos, un conjunt d’espècies de carnívors que viuen als arbres i pertanyen al gènere Bassaricyon.
Fet per l’April i l’Amanda de 2nESO