Autor Arxiu

El Tatu Carreta (priodontes maximus) és un mamífer gran.
Pot arribar a fer 1 metre i mig de llargada i a pesar 70 kg.
Es caracteritza per la seva closca composta de diferents capes que el cubreix fins la cua.
Té el cos força gran però les potes curtes.

Acostuma a menjar insectes, cucs, formigues i tot altre tipus d’animals petits.
El podem trobar per les zones de les selves tropicals per Sudamèrica i per Argentina del nord. També per l’est de Veneçuela, les Guaianes, el sud de Colombia, l’est de Perú i de l’Equador, Bolivia, Paraguay i Brasil.

Està en perill d’extinció ja que es perseguit per caçadors que volen la seva pell.
Els capturen i porten a museus, zoològics, coleccionistes o be per a fer servir la closca com a caixa de ressonància.
Fet per l’April i l’Yvette de 3rESO

El primer registre de l’ebola va ser al 1967 a Zaire, Àfrica, molt a prop del riu Ébola, d’aquí ve l’origen del nom. Es van registrar al voltant de 3400 morts i aproximadament 7400 infectats. L’origen de l’ebola va ser el ratpenat de la fruita. Aquest virus també és molt similar al del Marburgo, ja que també el considerem un dels més mortífers que existeixen juntament amb l’ebola; també considerada com a una arma biològica.
L’ebola no només afecta a les persones sinó també a algunes espècies mamífers properes a nosaltres, però d’aquests n’hi ha pocs comparat amb el nombre d’humans infectats a tot el món. Alguns dels símptomes generals de l’ébola són: febre molt alta, hemorràgia, dolor de cap, diarrea, etc.
Teresa Romero està curada del virus de l’ebola, ja que no hi ha presència del virus a la seva sang .Li van donar l’alta fa poc, a Madrid. Molts ho consideren una notícia “extraordinària”.
Teresa és la primera persona amb ebola que s’ha curat a Espanya. Els altres dos casos que hi ha hagut al país, Miguel Pajares i Manuel García; que van ser repatriats després d’emmalaltir a Libèria i a Sierra Leona; van morir a l’hospital Carlos III. Manuel va ser precisament atès per Teresa Romero, quan aquesta es va contagiar, tot i que el moment exacte no està clar.
Fet per la Maneli i l’Ayesha de 1r ESO

Els taurons són peixos que van existir i estar a la terra per més de 450 milions d’anys. Els taurons antics eren molt diferents del d’ara de aquets temps. Els taurons van estar canviant i evolucionant al llarg del temps.
Un dels avant passats més famosos i més grossos es el Megalodon (en anglès és “big tooth”) El seu significat en català és “tauró de dents grans”. Va viure entre 20 i 1’6 milions d’anys i té els dents similars als del tauró blanc, però el Megalodon amida uns 17,5 metres de llargada.
La majoria dels espècies dels taurons mengen: peixos, crustacis, mol•luscos, plàncton, krill, mamífers marins i altres especies de taurons.
Hi ha més de 46 espècies de taurons. Els 5 més coneguts són el: tauró blanc, tauró tigre, tauró toro, tauró martell i tauró balena
Fet pel Nezar i el Keen de 2nESO

És un trastorn de la conducta alimentaria que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt. Es caracteritza pel temor a augmentar de pes i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es vegi gras encara que el pes està per sota de l’adequat. Normalment comencen per deixar de menjar els hidrats de carboni ja que diuen que engreixen. A continuació, els greixos, les proteines i fins i tot els líquids de les persones afectades poden perdre des de del 15 al 50% de la seva massa corporal. El tractament actual de l’anorèxia no es del tot efectiu, ja que es una malaltia mental. Per començar s’intenta que el malalt guanyi pes ràpidament i que recuperi els hàbits alimentaris. Però la recuperació de pes no es sinònim d’estar curat, ja que l’anorexia es una malatia psicològica per lo tant s’ha de tractar psicològicament.

Actualment la miopia es pot corregir quirúrgicament amb una operació laser.
Hi han dues maneres de operacions per corregir la miopia:
LASIK:
Aquesta operació làser es fa amb el pacient despert amb els ulls anestesiats amb unes gotes. La operació es fa aixecant una làmina prima de la còrnia i es talla amb laser sota aquesta làmina de manera que s’ajusti. Aquesta làmina que s’aixeca de la còrnia es diu flap i no es talla del tot, es deixa un punt d’unió i al acabar, es torna a posar al mateix lloc.
PRK:
Consisteix en la operació directament a la superfície de la còrnia amb laser.
Segons institucions com Moorfields Eye Hospital i UCL Institute of Ophthalmology, després de fer un estudi, han arribat a la conclusió de que amb la operació Lasik es recupera abans la visió i que la tècnica seva es menys dolorosa. Encara que molts cirurgians escullen abans el PRK en pacients amb la còrnia fina.
fet pel Mark i la Liezel de 3rESO

Són estructures artificials dissenyades per ser habitades a l’espai exterior, amb uns usos diversos. Generalment no es un mitja de transport.
Si que hi viuen persones però això es la decisió dels que volen anar no es obligatori.
Hi ha estacions diferents com per exemple: Skylab, Mir., Saliut, Saliut 1, Saliut 2, Saliut 3, Saliut 4, Saliut 5, Saliut 6, Saliut 7 i Estació espacial internacional.
L’Estació especial internacional es la mes important.la van llençar al 20 de novembre 1998, i li van fer una foto al 16 d’octubre de 2002.Les dades de l’estació són:
• Altura de órbita: 370 km
• Velocidad en órbita: 7,71 km/s
• Velocidad máxima: 27.600 km/h
• Presupuesto: 150 miles de millones USD
• Fabricante: Boeing

El Boeing, es una empresa aeronàutica i de defensa, es el millor fabricant de avions comercials i un dels constructors mes importants de equips aeroespacials del mon.
Fet per la Sharon i la Christine de 1rESO

Quan diem COLA tots ens associem a una beguda molt bona i atractiva entre els adolescents. Però que hi ha amagat darrere aquesta beguda. Doncs, en qualsevol pàgina d’internet trobarem moltes coses dolentes sobre la COLA. Que fa malt bé als ronyons, que si en un got posem carn i COLA al cap d’uns dies la carn s’oxida. Que si posem un caramel de menta amb la COLA produeix una espècie d’explosió. Doncs aquesta beguda fa molts anys s’utilitzava per cura el mal de cap… Però al final li van afegir una miqueta de sucre i es va convertir en la beguda més popular del món. Torno a repetir que tots diuen que és molt dolenta. Però sabíeu que gràcies a la companyia més d’un milió de gent té treball. Perquè és utilitzada a més de 200 països. Aquesta és la part positiva. Clar, que tots diuen que aquesta beguda és molt dolenta però al final tots la beuen. Per això no hem de criticar tan les coses perquè nosaltres mateixos caiem en la trampa. Si opineu que aquest refresc va malament doncs no ho compreu. Hem de ser intel•ligents i saber si volem consumir alguna cosa o no.
Fet per la Tamara de 1rESO

El guepard és un dels felins més ràpids. Pesa entre 40 i 50 kg. Poden córrer més de 100/km/h.
Els guepards tenen taques fosques al pelatge, té les cames llargues i el cos llarg i prim.
Perquè és tant ràpid? Quines característiques té? Quines conseqüències té?
Rapidesa: El guepard és un dels felins més veloços. Poden córrer més de 100/km/h. Els factors més importants són: la seva flexibilitat, la seva gran musculatura, i la llargada del seu cos i de les cames.

Característiques: Tenen un musculatura desenvolupada semblant a la de un corredor professional de 100 metres, tenen moltíssima força, però no tenen gaire resistència.
Conseqüències: Que al córrer el cos es calenta i si desprès no es refreda poden morir.
La població estimada dels guepards varia entre 2.000 i 15.000 individus.
Actualment el guepard viu a l’ Africa sub- Saharina i al nord de l’ iran,viuen a zones amb matolls alts que els permet camuflar-se.El guepard és carnívor la seva dieta esta formada principalment per gaseles, però també inclou impales,conills….

Fet per la Maia i en facundo de 1r ESO

El 1960 David Latimer aficionat a les plantes, va voler saber quan de temps son capaços de suportar les plantes sense reg. Aquell mateix any va plantar el seu mini jardí en una ampolla gegant i la va regar per última vegada el 1972, abans de segellar-la hermèticament, i la va exposar al sol.
El 2012 la va tornar a regar i a segellar. 53 anys més tard aquesta planta segueix viva i ha passat a ser la joia de la família Latimer.
La planta ha crescut i pràcticament ocupa tota l’ampolla i té molt bon aspecte (es veu sana). L’única vitamina que rep es la llum natural de manera que fa una fotosíntesis natural, alimentant-se de bacteris que sobreviuen al fons. La gira de tant en tant perquè creixi de manera desigualada.
Aquesta planta ha sobreviscut gràcies al cicle de l’agua.
Al deixar-la al sol, l’aigua amb la que havíem regat i que la terra havia absorbit s’evaporava i quan baixava la temperatura el vapor es refredava i queia en forma d’aigua, i així repetidament.
Fet per la Rut i l’Irish de 1rESO

El primer mamífer clonat va ser l’ovella Dolly. Primer s’ha de remarcar que la clonació de Dolly està fora de perill de patents.
Com es fa una clonació?. De l’ovella que es vol clonar s’extreuen cèl•lules de la glàndula mamària En el cas de Dolly eren d’ovella de la raça Fin Dorset adulta de 6 anys. El nucli d’aquestes cèl•lules, que és on es troba la informació genètica de la cèl•lula adulta, s’extreu.
Aleshores s’obté un òvul d’una altra ovella en aqiest cas era una ovella de la raça Scottish Blackface i s’elimina el seu nucli : l’òvul es queda sense nucli.
El nucli de l’ovella que es clonarà s’introdueix dins de l’òvul. De manera que, l’òvul de l’ovella de la raça Scottish Blackface,té el nucli de l’ovella de la raça Fi Dorset adulta.
Després es forma l’embrió. L’embrió és genèticament idèntic a l’ovella. S’implanta a l’úter d’una altra ovella que fa de ventre de lloguer i d’aquesta manera neix Dolly, un clon genèticament idèntic a l’ovella donant.

Dolly, fa poc va estar sacrificada per una malaltia pulmonar. Va ser la primera de la seva espècie que naixia utilitzant tècniques de clonació. Dolly ha sobreviscut només 6 anys, amb greus problemes de salut. Aquests problemes pulmonars li provocaven molt dolor i, els científics de l’Institut Roslin d’Edimburg han decidit sacrificar-la. El material genètic amb què es va clonar procedia d’una ovella que en aquell moment tenia 6 anys. L’institut ha anunciat que la millor manera de rendir-li tribut serà dissecar-la i exposar-la al Museu Nacional d’Escòcia com una icona científica del segle XX.
Des del del 2010, els científics han continuat la investigació sobre tècniques de clonació, però no s’han aplicat en noves espècies de mamífers.
Fet per la May de 3rESO