Autor Arxiu

La ciclogènesi o bomba meteorològica és el desenvolupament d’un sistema de baixa pressió, agrupa diferents processos els quals formen una mena de cicló.
Els ciclons extratropicals formen ones al llarg dels fronts meteorològics, els ciclons tropicals es formen pel calor conduït per l’activitat de les tempestes i són de nucli càlid.
La ciclogènesi explosiva es produeix quan una massa d’aire càlid una altre d’aire fred xoquen fent forts vents i precipitacions abundants de poc temps però molt intensa, per això se’n diu explosiva. Un exemple de ciclogènesi explosiva va ser la que el 27 de febrer de 2010 va afectar el nord de la Península Ibèrica.
Fet per la Kathlyn de 3rESO

El tigre blanc (també conegut com el tigre de Bengala) mesura aproximadament 3 metres de llarg i pesa aproximadament de 180-285 kg (400-569 LB). El seu pelatge és més pla que el del tigre siberià, el color vermellós és més intens i les ratlles són més fosques.

Els tigres blancs són de color blanc Bengala, no són albins i no són una subespècie separada dels tigres.

Tenen els ulls blaus, el nas rosada i la pell d’un blanc crema coberta amb ratlles de color xocolata. Els tigres blancs són fills dels tigres que són portadors del gen inusual necessari per a la coloració blanca. Els tigres blancs salvatges són espècies rares
Fet per la Franchesca i el Gerard de 1rESO

L’Hospital Municipal de Badalona té a proba un auto analitzador no invasiu que permet realitzar un anàlisi de sang sense necessitat d’haver de punxar, extreure sang i portar-la al laboratori.
L’aparell obté la informació per uns sensors que es col•loquen sobre la pell del pacient i en aproximadament sis minuts es mostren els resultats de l’analítica.
L’enginyi es basa en la tecnologia aeroespacial i ha sigut dissenyat per membres de l’Acadèmia Russa de Ciències Naturals, la Universitat de Massachusetts i el National Space Biomedical Research Institute.
L’aparell ja funciona en alguns països com la República Txeca, Eslovàquia, Ucraïna… a Espanya ara està en fase d’assaig clínic per a que sigui avalat per la comunitat mèdica i es pugui incorporar com a una eina més del sistema sanitari.
Fet per la Paula i la Clara de 3rESO

La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar un home a la lluna. Era la cinquena missió tripulada del programa Apollo.
La nau Apollo 11 va ser enviada a l’espai pel coet Saturn V des de Cap Canaveral(Florida, EUA). Es va enlairar el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20 de juliol (hora d’EUA) i va tornar a la Terra el 24 de juliol.
Quan l’Apollo 11 es va situar a l’òrbita lunar, Edwin E. “Buzz” Aldrin i Neil A. Armstrong es varen traslladar al mòdul lunar Eagle. Michael Collins es va quedar a la nau recolzant les maniobres del mòdul lunar. Quan Armstrong i Aldrin van acabar la seva feina a la superfície de la Lluna, van tornar a l’Eagle i van abandonar la Lluna en vol vertical, fins a acoblar-se a la nau on els estava esperant Collins. Aleshores van emprendre rumb a la Terra. La nau Apollo 11 va caure a les aigües de l’oceà Pacífic on va ser recuperada, prop de les illes Hawaii.
Neil Alden Armstrong (Wapakoneta, Ohio, Estats Units, 5 d’agost de 1930 –Cincinnati, Ohio, Estats Units, 25 d’agost de 2012) fou un pilot d’avió, astronauta ,pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d’universitat i aviador naval americà. Va ser la primera persona a trepitjar la Lluna.
El 1962, Armstrong va ser seleccionat per la NASA com a astronauta. Va servir com a pilot comandant de reemplaçament per a la missió Gemini 5 el 1965. El seu primer vol espacial va ser a bord de la nau Gemini 8 el 1966, on va ser-hi el comandant, sent un dels primers ciutadans americans en volar a l’espai (Joseph Albert Walker va ser el primer ciutadà americà en anar-hi, a bord de la X-15 Flight 90 pocs anys abans). En aquesta missió espacial, va fer la primera maniobra d’acoblament de dos naus espacials juntament amb David Scott. Malauradament la missió es va avortar poc després de l’acoblament per un mal funcionament dels impulsors de maniobra. El mateix any, va ser el pilot comandant de reserva per a la missió Gemini 11. El 1968 va ser el comandant de la tripulació de reserva de la missió orbital Apollo 8. Armstrong va estar a punt de morir durant un entrenament en un vehicle de recerca lunar (LLRV) el 6 de maig de 1969.
El segon i últim vol espacial d’Armstrong va ser com a comandant de l’Apollo 11aterrant a la Lluna el 20 de juliol de 1969. En aquesta missió, Armstrong i Buzz Aldrin van descendir del mòdul lunar i va passar-se 2 hores i mitja explorant mentre Michael Collins quedava en òrbita al mòdul de comandament. Armstrong ha rebut la Medalla d’Honor del Congrés dels Estats Units.
Fet per l’Edward i en Tahmid de 1rESO

El dofí és un mamífer aquàtic de l’ordre dels cetacis . Són mamífers que passen tota la major part a l’aigua. Tenen un cervell molt desenvolupat i una vida social summament complexa i diversa. També tenen respiració pulmonar, tenen la sang calenta i alleten les seves cries. Acostumen a parir després d’uns deu mesos de gestació. S’alimenten de peixos i calamars.
El tacte els serveix per percebre el món que els envolta. La majoria de mamífers són heterodonts (tenen més d’un tipus de dents).
Tenen un aparell locomotor perfectament adaptat al medi terrestre i respiren pels pulmons.
Les espècies pertanyents a la família Delphinidae posseeixen un cos fusiforme, adaptat a la natació ràpida. L’aleta de la cua, anomenada caudal, s’utilitza per a la propulsió, mentre que les aletes pectorals són usades per al control direccional de la natació.

Fet per la Cindy i la Mary Ann de 1rESO

Ignasi Dean recorrerà els cinc continents a peu durant els propers cinc anys com a part d’un projecte personal, amb la finalitat de difondre, arreu del món, el missatge de “cura i respecte per la natura i el planeta Terra”.

El jove espanyol té previst caminar uns 30 quilòmetres diaris (unes cinc hores aproximadament) i fer pauses esporàdiques, segons ho requereixi ell o meriten les circumstàncies del lloc en què es trobi.

Dean començarà el seu recorregut des de la Plaça de Sol, a Madrid, i anirà vorejant la costa del Mediterrani fins a Turquia, on entrarà a Àsia a través de l’estret del Bòsfor i avançarà fins Emirats Àrabs Units on prendrà un ferri cap a l’Índia.

Des Índia avançarà cap al sud-est asiàtic i arribarà a Austràlia i Nova Zelanda, per més tard partir cap a Amèrica, on seguirà el recorregut de la carretera panamericana (de Canadà a Xile) i, finalment, volarà a Sud-àfrica per avançar cap al Marroc i tornar a la península ibèrica.

Encara que té un itinerari marcat i temps establerts per a les diferents fases, no descarta que el viatge pugui durar més de cinc anys o que, per contra, ho acabi abans d’aquest temps.

Per fer el viatge, disposa d’un pressupost de 60 mil euros (prop de 77 mil dòlars), que ha obtingut tant de patrocinadors, empreses, persones anònimes i donatius, els quals farà servir per cobrir passatges, material, preparatius i tràmits, entre altres coses

Fet pel Jann i la Deidre de 2nESO

El càncer (en termes mèdics, “neoplàsia maligna”) és un tipus de malaltia en què un grup de cèl•lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió i a vegades metàstasi (s’estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). Aquestes tres propietats malignes dels càncers els distingeixen dels tumors benignes, que s’autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de càncers formen un tumor, però alguns, com per exemple la leucèmia, no ho fan. La branca de la medicina que s’ocupa de l’estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció del càncer és l’oncologia. Els càncers poden afectar gent de totes les edats, fins i tot els fetus, però en la majoria de tipus de càncer, el risc augmenta amb l’edat. El càncer provoca aproximadament un 13% de totes les morts humanes. Segons la Societat Americana del Càncer, 7,6 milions de persones moriren de càncer arreu del món durant l’any 2007. El càncer pot afectar tots els animals.

TIPUS:

TUMOR MALIGNE % DEL TOTAL DEL TM
Budell gros 10,9%
Resta de TM especificats 5,5%
Mama 5,9%
Pulmó 21,1%
Pàncrees 5,4%
Estómac 5,1%
Fetge 4,9%
Pròstata 4,7%
Secundaris 4,3%
Bufeta urinària 4,2%
Recta i anus 3,3%
Leucèmia 3,1%
Evolució incerta 3,1%

Fet per l’Alba i la Roselyn de 3rESO

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) infecta les cèl • lules del sistema immunitari, alterant o anul • lant la seva funció. La infecció produeix un deteriorament progressiu del sistema immunitari, amb la consegüent “immunodeficiència”. Es considera que el sistema immunitari és deficient quan deixa de poder complir la seva funció de lluita contra les infeccions i malalties. La síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) és un terme que s’aplica als estadis més avançats de la infecció per VIH i es defineix per la presència d’alguna de les més de 20 infeccions oportunistes o de càncers relacionats amb el VIH.

El VIH es pot transmetre per les relacions sexuals vaginals, anals o orals amb una persona infectada, la transfusió de sang contaminada o l’ús compartit d’agulles, xeringues o altres instruments punxants. Així mateix, pot transmetre de la mare al fill durant l’embaràs, el part i la lactància.

Fet per l’Àfrica de 3rESO

El daltonisme, consisteix en la incapacitat de percebre un o dos colors, habitualment el vermell i el verd. La malaltia afecta més al sexe masculí. La dona pot tenir la malaltia i transmetre la malaltia al fill i la meitat de les filles en seran portadores.

Com es perceben els color?
Quan els daltònics miren un objecte, por canviar de color depenent la intensitat i el tipus de llum., natural o artificial.
Hi ha dos tipus de cèl•lules sensorials: cons i bastons.
Els bastons s’activen en la foscor i només permeten distingir el negre el blanc i els diferents grisos.
Els cons, en canvi, s’activen de dia amb ambients il•luminats. Hi ha tres tipus de cons: un especialment sensible a la llum vermella, un altre a la llum verda i un tercer a la llum blava.
La combinació d’aquests tres colors, vermell, verd i blau , permeten diferenciar moltes tonalitats.
Els daltònics no distingeixen els colors a causa d’una malformació, que causa que els pigments del cons no es produeixin bé.

Com pots saber si ets daltonic?
Mira a la fotogrfia del pòsit: et donarà la resposta

Fet per l’Aaron i la Sheila de 1rESO

El comitè Noruec a atorgat el Premi Nobel de la Pau 2013 a l’Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (OPCW), pel seu treball a favor de l’eliminació de les armes químiques a Síria. El president de l’Institut Català per la Pau , Rafael Grasa, ha dit que el Premi Nobel de la Pau 2013 podria servir d’iniciativa per a altres països per prohibir l’armament químic .

Fet per l’Alberto i en Taha de 3rESO