Arxius per ‘Biologia 3r ESO’ Category

L’Hospital Municipal de Badalona té a proba un auto analitzador no invasiu que permet realitzar un anàlisi de sang sense necessitat d’haver de punxar, extreure sang i portar-la al laboratori.
L’aparell obté la informació per uns sensors que es col•loquen sobre la pell del pacient i en aproximadament sis minuts es mostren els resultats de l’analítica.
L’enginyi es basa en la tecnologia aeroespacial i ha sigut dissenyat per membres de l’Acadèmia Russa de Ciències Naturals, la Universitat de Massachusetts i el National Space Biomedical Research Institute.
L’aparell ja funciona en alguns països com la República Txeca, Eslovàquia, Ucraïna… a Espanya ara està en fase d’assaig clínic per a que sigui avalat per la comunitat mèdica i es pugui incorporar com a una eina més del sistema sanitari.
Fet per la Paula i la Clara de 3rESO

El càncer (en termes mèdics, “neoplàsia maligna”) és un tipus de malaltia en què un grup de cèl•lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió i a vegades metàstasi (s’estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). Aquestes tres propietats malignes dels càncers els distingeixen dels tumors benignes, que s’autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de càncers formen un tumor, però alguns, com per exemple la leucèmia, no ho fan. La branca de la medicina que s’ocupa de l’estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció del càncer és l’oncologia. Els càncers poden afectar gent de totes les edats, fins i tot els fetus, però en la majoria de tipus de càncer, el risc augmenta amb l’edat. El càncer provoca aproximadament un 13% de totes les morts humanes. Segons la Societat Americana del Càncer, 7,6 milions de persones moriren de càncer arreu del món durant l’any 2007. El càncer pot afectar tots els animals.

TIPUS:

TUMOR MALIGNE % DEL TOTAL DEL TM
Budell gros 10,9%
Resta de TM especificats 5,5%
Mama 5,9%
Pulmó 21,1%
Pàncrees 5,4%
Estómac 5,1%
Fetge 4,9%
Pròstata 4,7%
Secundaris 4,3%
Bufeta urinària 4,2%
Recta i anus 3,3%
Leucèmia 3,1%
Evolució incerta 3,1%

Fet per l’Alba i la Roselyn de 3rESO

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) infecta les cèl • lules del sistema immunitari, alterant o anul • lant la seva funció. La infecció produeix un deteriorament progressiu del sistema immunitari, amb la consegüent “immunodeficiència”. Es considera que el sistema immunitari és deficient quan deixa de poder complir la seva funció de lluita contra les infeccions i malalties. La síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) és un terme que s’aplica als estadis més avançats de la infecció per VIH i es defineix per la presència d’alguna de les més de 20 infeccions oportunistes o de càncers relacionats amb el VIH.

El VIH es pot transmetre per les relacions sexuals vaginals, anals o orals amb una persona infectada, la transfusió de sang contaminada o l’ús compartit d’agulles, xeringues o altres instruments punxants. Així mateix, pot transmetre de la mare al fill durant l’embaràs, el part i la lactància.

Fet per l’Àfrica de 3rESO

El comitè Noruec a atorgat el Premi Nobel de la Pau 2013 a l’Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (OPCW), pel seu treball a favor de l’eliminació de les armes químiques a Síria. El president de l’Institut Català per la Pau , Rafael Grasa, ha dit que el Premi Nobel de la Pau 2013 podria servir d’iniciativa per a altres països per prohibir l’armament químic .

Fet per l’Alberto i en Taha de 3rESO

Com ja sabem, cada vegada hi ha més animals en perill d’extinció, és a dir que cada cop hi ha menys de la seva espècie. Aquí tenim un parell d’exemples, de molts, on també expliquem les causes, i que hi podem fer per evitar-ho.
Un exemple és el linx: és de la família dels felins.. Hi ha quatre tipus de linx, són: l’ibèric/pardina, el vermell, el canadenc i el nòrdic. Ens centrarem en el ibèric. És de mida mitjana, té les potes fortes, orelles llargues, cua curta i el pelatge amb taques. Actualment queden 200, i algunes de les causes de que estiguin en perill d’extinció, són:
-Les caceres
-Atropellats en carreteres
-Destrucció dels seus habitatges per construir-hi edificis.
-S’alimenten de conills, i cada vegada hi ha menys.
Què podem fer per evitar-ho?
-Prohibir les caceres
-Posar més de senyals de tenir precaució al conduir, ja que en aquell entorn hi ha animals.
-Que procurin mirar més on construeixen, i que no perjudiquin als animals.

Un altre exemple són els pingüins d’ulls grocs: és un tipus de pingüí que es troba a Nova Zelanda. Actualment queden 1500 parelles. És una espècie mitjana, tot i que és més gran que el pingüí ‘’normal’’ i pesa aproximadament 8 kg. S’alimenten de peixos i calamars. Aquestes són algunes de les causes de que estiguin en perills:
-Destrucció dels seus habitatges
-Ofegament amb xarxes de pesca
-Incendis prop on viuen les cries
Què podem fer per evitar-ho?

-Posar ‘’vigilància’’ perquè no destrossin els habitatges
-Prohibir les xarxes de pesca, o en zones on està l’espècie
-Normes de neteja, perquè no hi hagi tants incendis.
Hem de cuidar, apreciar més als animals, ja que si seguim així no quedarà cap.

Fet per la Flàvia i l’Angelica de 3rESO

La reflexoteràpia és una forma natural antiga a l’època egípcia i hindú. Al segle XX el Dr William Fitzgerald que va estudiar medicina científica va crear aquesta especialitat de teràpia manual i natural .La reflexoteràpia consisteix en l’estudi del sistema nerviós i els òrgans interns que es creu que es troben en diferents punts o zones dels peus L’estimulació d’aquests punts produeix una resposta sobre diferents òrgans amb el que es pot aconseguir millores importants en el sistema i estructura del cos humà. El reflexoteràpia es realitza amb pressions sobre les zones, detectant l’òrgan que està bloquejat i desbloquejant-ho gràcies a la sensibilitat de la zona pressionada. Així s’aconsegueix r una millora molt gran en l’equilibri del funcionament dels òrgans , activant el sistema immunològic i resolent el bloqueig. Molta gent ho vol provar , per que es una forma molt curiosa de millorar el teu sistema i la teva estructura del cos .

Fet pel Leonardo de 3rESO

Un els camps més innovadors de les ultimes investigacions en medicina es la possible aplicació de cèl•lules mare per crear teixits que es poguessin utilitzar en tractaments mèdics o intervencions quirúrgiques. Però fins ara els científics no hi havien pogut transformar en teixits de les cèl•lules mare.

Ara això podria canviar gracies a l’ajut d’un nou avanç tecnològic descobert per l’empresa Cartilix, gracies a que el seu equip d’investigació ha creat un sistema que permet en creixement i el desenvolupament de les cèl•lules mare, actuant com a una bastida.

Segons l’article publicat en la revista, els científics estan inventant uns gens polimèrics que permeteren que s’implantin dins amb artrosis actuant com a bastides sobre les quals les cèl•lules mare de la medul•la oceà del pacient formarien un nou cartílag. Les cèl•lules mare sortirien de la sang que entra en la zona de la articulació durant el procés de d’implantació. Un cop format el teixit, el polimèric es bio degradat . El objectiu es que l’avanç en el tractament de persones amb artrosis permeti que els pacients “recuperin el seu propi cartílag” i així evitar la implantació d’una pròtesi mediant cirurgia, segons el conseller delegat de Cartilix.

Les cèl•lules mare necessiten rebre ajut, o “pistes”,del seu entorn – incloent-hi factors de creixement secretats per altres cèl•lules i força mecànica d’atracció – per transformar-se en cèl•lules madures y teixits. Les bastides podrien aportar-les aquesta ajut, segons Jennifer Elisseeff, professora de biomecànica i d’enginyeria de la John Hopkins i membre del grup de científics que han fundat Cartilix. “Amb l’ajut d’aquestes bastides permeten imitar lo que les cèl•lules solen veure en el cos”. En aquest sentit els gens polimèrics tendiren factors de creixement que formen el desenvolupament del tipus de cartílag requerits.

Segons l’article, estem a molt anys de poder aplicar tractaments amb cèl•lules mare, però aquest últim avanç científic pot oferir una clau per futures investigacions per aquesta via.

Fet per l’Eli i la Gemma de 3rESO

El passat dia 15 de març vam visitar amb tercer d’ESO el Cosmo Caixa per fer el taller “El món de la cèl•lula”. Primer se’ns va recordar les diferències entre cèl•lules d’éssers unicel•lulars i pluricel•lulars. Després entre les cèl•lules de diferents teixits.
Una vegada havíem repassat allò que havíem estudiat a l’escola, vam passar al taller on vam mirar per microscopi preparacions fetes per nosaltres o preparades abans pels monitors. Va ser molt útil i divertit i vam aprendre molt.
Abans ja havíem tingut una estona per veure la sala d’exposicions. Va ser un matí molt aprofitat!

La NASA ha confirmat que el cometa 2013 A1-també conegut com Siding Spring farà una aproximació molt propera a Mart a l’octubre de 2014. L’última trajectòria del cometa generada per l’Oficina d’Objectes Propers a la Terra al Laboratori de Propulsió a Raig a Pasadena, Califòrnia, indica que el cometa passarà dins d’un marge de 300.000 quilòmetres de Mart, i hi ha una forta possibilitat que podria passar molt més a prop.
Així, l’estimació actual d’aquest organisme, basada en observacions a 1 de març, indica que pot passar a només 50.000 quilòmetres de la superfície del planeta vermell. Els científics van generar la trajectòria del cometa Siding Spring sobre la base de les dades obtingudes per observacions realitzades des d’octubre de 2012.
A l’espera de resultats més refinats, en l’actualitat, Mart es troba dins de la gamma de possibles camins per al cometa i la possibilitat d’un impacte no pot excloure. No obstant això, ja que la probabilitat d’impacte és actualment menys d’un de cada 600, observacions futures permetran descartar completament un impacte amb Mart.
Des de la Terra, no s’espera que el cometa abast la brillantor a primera vista, però pot arribar a ser prou brillant (magnitud sobre perquè pugui ser vist des de l’hemisferi sud, a mitjans de setembre de 2014, amb binoculars o telescopis petits.)
Els científics diuen que aquest cometa porta movent per l’espai més d’un milió d’anys, i que va arribar al nostre sistema procedent de la distant núvol d’Oort. Rob McNaught va descobrir el cometa el 3 de gener, a l’Observatori Siding Spring a Austràlia.
Fet per la Mouna i l’Aldrin de 3rESO

A l’any 2004 el professor Hans Keirstead de la Universitat de Califòrnia-Irvine va aconseguir que rates paralitzades tornessin a caminar gràcies a ser injectades amb cèl•lules cerebrals fetes amb cèl•lules mare embrionàries humanes. Tot això tenia com objectiu aplicar aquesta teràpia en éssers humans. Aquesta tècnica suposava un avanç molt important en medicina, ja que suposava el guariment de malalties molt invasives com ara el pàrquinson o les lesions medul•lars.
Actualment l’ús de cèl•lules mare està obrint nous camins en l’àmbit de transplantament d’òrgans, de cultiu de teixits danyats(per un accident, una malaltia, una infecció,…) aconseguint, cada vegada amb més èxit que no hi hagi ni rebuig ni problemes postoperatoris.
Es tracta, doncs, d’un camp mèdic, no explorat encara del tot, però que solucionaria moltes malalties.

Fet per Daniela i Helena de 3rESO