Arxius per ‘Naturals 1r ESO’ Category

El dofí és un mamífer aquàtic de l’ordre dels cetacis . Són mamífers que passen tota la major part a l’aigua. Tenen un cervell molt desenvolupat i una vida social summament complexa i diversa. També tenen respiració pulmonar, tenen la sang calenta i alleten les seves cries. Acostumen a parir després d’uns deu mesos de gestació. S’alimenten de peixos i calamars.
El tacte els serveix per percebre el món que els envolta. La majoria de mamífers són heterodonts (tenen més d’un tipus de dents).
Tenen un aparell locomotor perfectament adaptat al medi terrestre i respiren pels pulmons.
Les espècies pertanyents a la família Delphinidae posseeixen un cos fusiforme, adaptat a la natació ràpida. L’aleta de la cua, anomenada caudal, s’utilitza per a la propulsió, mentre que les aletes pectorals són usades per al control direccional de la natació.

Fet per la Cindy i la Mary Ann de 1rESO

El daltonisme, consisteix en la incapacitat de percebre un o dos colors, habitualment el vermell i el verd. La malaltia afecta més al sexe masculí. La dona pot tenir la malaltia i transmetre la malaltia al fill i la meitat de les filles en seran portadores.

Com es perceben els color?
Quan els daltònics miren un objecte, por canviar de color depenent la intensitat i el tipus de llum., natural o artificial.
Hi ha dos tipus de cèl•lules sensorials: cons i bastons.
Els bastons s’activen en la foscor i només permeten distingir el negre el blanc i els diferents grisos.
Els cons, en canvi, s’activen de dia amb ambients il•luminats. Hi ha tres tipus de cons: un especialment sensible a la llum vermella, un altre a la llum verda i un tercer a la llum blava.
La combinació d’aquests tres colors, vermell, verd i blau , permeten diferenciar moltes tonalitats.
Els daltònics no distingeixen els colors a causa d’una malformació, que causa que els pigments del cons no es produeixin bé.

Com pots saber si ets daltonic?
Mira a la fotogrfia del pòsit: et donarà la resposta

Fet per l’Aaron i la Sheila de 1rESO

Perquè són un 95% d’aigua. Les meduses son parents dels coralls i de les anemones de mar, però no estan fixes y se desplacen gràcies a les corrents marines . En un moment de seva vida, algunes meduses se fixen (o pòlips) i després tornen al seu estat original. Hi ha meduses de formes i colors molt diferents. Però, de forma general, la medusa és formada per un disc (anomenat umbrela) al centre del qual s’obre la boca, tentacles i molta aigua. És per la sorra d’una platja “es consumeix” en poques hores..
La medusa gegant té més de 1.000 tentacles finíssims que amiden fins a 40m de llarg. Son verinosos i formen una gran xarxa mortal on gambes i petits peixos queden atrapats. Però las meduses més grans no son necessàriament les més perilloses. Les més tòxiques viuen als mars càlids i la seva picada pot provocar, fins i tot, la mort.
Actualment països com la Xina i el Japó consumeixen,com si fos peix, espècies de meduses com les meduses de Nomura
Fet per la Jaydi i la Jeorgina de 1rESO

Es un mamífer aquàtic mesuren entre 2 i 9 m de llarg a la part superior del cap tenen un forat respiratori on entre aire i surt , poden aguantar unes dues o tres hores sota el mar . Son carnívors: calamars , gambes crancs ,pops i peixos excepte sardines li fan mal a la panxa. Agafen els peixos amb la boca però no les masteguen i se’ls empassa enters el seu estomac s’encarrega de triturar-loels dofins s’ajuda entre ells per caçar : giren al costat del banc de peixos fent bombolles per desconcentra els peixos i pujar-los a dalt i menjar-los. Els dofins son amics dels humans . Hi ha moltes especies de dofins: Dofí mular, Dofí de Commerson , Orca i el Dofí del riu Amazones. Els dofins a vegades protegeixen els humans dels taurons. Els dofins a vegades es comuniquen amb les ondes sonores que fan ..Els dofins son uns dels animals mes intel•ligents del mon.

Fet pel Keen i el Nezar de 1rESO

L’aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra. És salada a causa de la concentració de sals minerals dissoltes que conté, d’un 3,5% de mitjana, entre les quals predomina el clorur de sodi (sal comuna). L’oceà conté un 97,25% del total d’aigua que forma la hidrosfera
De tots els mars oberts la MAR ROJA és la que presenta major salinitat (40‰) a causa que està de regions àrides. La MAR BÀLTICA és el de salinitat menor (6‰ en les aigües superficials del GOLF BÒTNIA degut a la seva poca profunditat, clima fred i amplitud de les conques que li aboquen les seves aigües, la qual cosa, unit a la seva topografia gairebé tancada, limita molt els intercanvis amb l’oceà mundial. La salinitat és molt variable als llacs i mars tancats que ocupen conques endorreiques , amb només un 12‰ a la MAR CÀSPIA i fins i tot un 330‰ a les capes superficials de la MAR MORTA . El principal factor del qual depèn la salinitat dels mars interiors és l’existència de drenatge, amb un o més emissaris pels quals desbordar, o que al contrari l’evaporació sigui l’única forma de compensar-se els aportaments. Així, el LLAC VICTÓRIA , amb un origen tectònic semblant al de la mar Morta, és un llac d’aigua dolça i, al mateix temps, la font principal del cabalós NIL.

Fet pel Lluís i l’Esther de 1rESO

La gossa cosmonauta “Laika” va passar a la historia per ser el primer esser viu en viatjar en el espai. Al 3 de novembre del 1957 la van posar a la nau Sputnik 2 amb la missió de orbitar la terra.
“Laika” ve de una paraula russa que te el significat de “que borda”. Però abans de això va tenir una vida molt complicada… En un principi aquesta era una gossa del carrer i vivia als carrers de Moscou que això el va fer que no tingues nom, ni casa i ningun amo que obeir. Als començaments dels anys 50, els encarregats de dur a terme els programes de la carrera espacial de la Unió Soviètica es van llençar al carrer per buscar gossos que utilitzarien per programes experimentals perquè creien que com són del carrer podrien suportar condicions extremes i per tant tindrien més opcions de sobreviure, un dels que en van agafar o atrapar era ella.

L’innocent animal d’uns 6 quilograms de pes, va ser sotmès immediatament a un dur procés d’entrenament i adaptació. Tancada en petites gàbies que progressivament eren reemplaçades per una altra més petita, acostumant-la al reduït compartiment en el qual viatjaria a l’espai, en la nau Sputnik 2.

L’Sputnik-2

Els enginyers van desenvolupar una càpsula (l’Sputnik-2). Aquesta disposava un arnès especial per combatre els efectes de la ingravidesa, evitant que l’animal comencés a surar xocant descontrolada ment contra les parets, incorporava dispensadors d’aigua i aliments en forma de gelatina. Posseïa instruments de mesura de la radiació solar i raigs còsmics, un sistema de generació d’oxigen i d’absorció del diòxid de carboni, al costat d’un ventilador per mantenir una òptima temperatura ambient. Per Laika es va dissenyar un primitiu vestit espacial.

La veritat sobre el tràgic final

Mai hi va haver possibilitat real que Laika sobrevisqués a la missió i menys de portar al pobre animal a la Terra, ja fos viu o mort, ja que no s’havia desenvolupat tot tecnologia adequada per a aquests fins. No obstant això, originalment l’agència oficial de notícies TASS va informar que Laika es comportava bé i que es trobava en calma realitzant el vol espacial, i que en pocs dies tornaria al planeta descendint a bord de la càpsula, amb suport d’un paracaigudes.

La veritat és que en iniciar el viatge, la telemetria va mostrar que durant el llançament el bateig del cor de Laika es va multiplicar per tres (triplicar) i estant en òrbita aquesta es trobava inquieta i nerviosa, encara que bordava i s’alimentava normalment. Enmig del Congrés Espacial Universal de 2002, el científic Dimitri Malashenkov l’Institut de Problemes Biològics de Moscou va informar a l’audiència que, si bé els científics soviètics van programar mantenir amb vida a Laika per uns 7 a 10 dies, però Laika va morir després de 5 o 7 hores després de l’inici de la missió, el 3 de novembre de 1957, com a resultat de les altes temperatures i el pànic (estrès) que l’experiència li va produir.

Laika només va sobreviure durant quatre òrbites a la Terra, com a resultat de problemes tèrmics en la càpsula. Problemes en el disseny, van impedir que la nau se separés de l’última etapa del coet i l’animal va haver de suportar una humitat i temperatures molt altes (sobre 40 graus centígrads).

El Sputnik-2 reingressar a l’atmosfera terrestre el 14 d’abril de 1958, amb Laika morta al seu interior, desintegrant totalment.

Previ al viatge espacial de Laika, molts científics sostenien que els humans no sobreviurien a l’extraordinària acceleració del coet o a les hostils condicions de l’espai exterior, per això, els animals de laboratori, van ser els primers que van provar el camí a les missions tripulades per humans.

Fet pel Jayveeron i la Srithi de 1rESO

Un equip Físics de la Universitat de Leicester (Regne Unit) van demostrar que la escena de la pel•lícula de Spiderman 2 en la qual para un tren amb teranyines podia ser possible.
Concretament van utilitzar: l’impuls del tren a tota velocitat, el temps que tarda en parar-se i la força de la motriu del vagó principal per poder-ho calcular. Amb això van calcular que Spiderman exerciria un total de força de 300.000 newtons.
Això si, van dir que la rigidesa de la tela seria de 3,12 giga ascles, un dada molt raonable ja que les teles d’aranyes teixidores, la resistència va de 1,5 a 12 giga ascles, es a dir, la duresa de la seda seria de quasi 500 megajoules per metre cúbic.
En resum la escena de Spiderman 2 on para el tren seria factible en la vida real.
Fet pel Marc de 1rESO

Al 2007, una sèrie de vídeos van córrer per la web una sèrie de vídeos sobre un experiment rus, en el que el cap d’un gos és revingut a la vida amb un grup de cables connectats als tubs de sang que corrien pel cap. Aquests cables imitaven les pulsacions del cor. En els papers utilitzats pels investigadors posava que el gos va arribar a viure fins a 3 dies.
Aquest projecte es va mantenir en secret, i no es va fer públic fins a 1928.Encara no se sap si aquest experiment va ser veritat o va ser mentida, però si va existir seria un gran avenç per a l’historia de la ciència. El fet de poder mantenir una criatura viva a partir de cables, així com imitant les pulsacions del cor, podria, fins i tot, duplicar l’esperança de vida d’aquest temps.
També es podria aconseguir imitar un membre del cos fins a l’extrem, fent aquest capaç des de sentir dolor fins a poder tocar coses. La ciència avança poc a poc i cada cop es més beneficiosa cap a la humanitat. Pot ser que algun dia aconseguim mantenir els caps com en Futurama?
Fet per l’Hada i en Ryuichi de 1rESO

El passat dia 8 de març el grup de primer d’ESO va visitar el Cosmo Caixa per veure l’exposició “Sapiens: un camí cap a l’hominització”. Va ser una visita molt interessant on es van repassar les etapes de l’evolució humana que ja s’havien treballat a l’escola. Hi havia representacions de les etapes primerenques com ara l’Australopitec (la Lucy) i de l’H. erectus i H. neanderthalensis . Allà ens van explicar les característiques de cada etapa evolutiva i els seus avenços. Després vam poder recórrer durant una estona la sala d’exposició del Museu. Ens ho vam passar molt bé!

En el subsòl de alguns llocs del món existeixen éssers vius que resultarien dignes actors per encarnar alguna de les monstruoses criatures ciclòpies del famós escriptor de terror i ciència-ficció HP Lovecraft

Tot i figurar entre els objectes vivents més grans del planeta, paradoxalment han passat desapercebuts per a la humanitat fins no molts anys enrere. La civilització humana els ha tingut sota els seus peus sense sospitar de la seva existència.

Aquests inquietants habitants del subsòl són fongs que s’alimenten d’arbres, i que en condicions normals són de grandària modesta. No obstant això, en alguns casos especials, un individu (encara que per les seves especials característiques es faci difícil en bastants aspectes considerar individus en lloc d’estirps) pot créixer fins a adquirir proporcions dantesques.

Fet per la Maria i la Rabina de 1rESO