Científics de l’ Institut Europeu de Bioinformàtica han demostrat que es poden guardar imatges, textos amb informació i sons en una molècula d’ADN.
L’ADN per naturalesa, ja és una base de dades, conté informació genètica per crear vida i la seva informació pot durar milers d’anys. Per això si és tan bona base de dades hauria també de guardar qualsevol informació, deien els científics. I així ho van fe, en lloc de codificar l’ informació en un sistema binari (0,1) com en els ordinadors, van codificar la informació en bases químiques (A, C, T i G).
Per poder-ho comprovar van transcriure 5 documents: un de Shakespeare, el discurs de Martin Luther King (Tinc un somni), un article sobre l’ADN, una imatge i un arxiu que explicava aquest projecte a codi genètic amb ordinador, Després van enviar els codis a l’agencia californiana Agilent, una empresa especialitzada en sintetitzar ADN. Un cop allà van transformar a suport químic el suport informàtic quan els tècnics van fabricar molècules d’ADN amb els cinc documents.
Un cop arxivat a l’ADN, ho van enviar per correu a Europa i allà els investigadors, van passar tota la informació a ordinador amb tot els document sense cap error.
Els científics afirmen que un gram d’ADN por guardar més informació que un milió de discs durs. I segons el director de l’ investigació en un futur seria possible que fos més barat emmagatzemar informació amb ADN que amb electricitat.
Fet per la Kimberly i l’Aldwin de 3rESO