La talidomida ha afectat molt a la societat desprès de la seva arribada al món farmacèutic.
Desprès de que als quaranta-cinquanta l’empresa Chemie Grünenthal aportés aquet fàrmac (que es suposava que treia mal de cap i vòmits fora de l’embaràs), les ventes i la curiositat del comprador van pujar aquesta medicina a la fama. Les dones embarassades ja podien dormir( ja que treia l’insomni) , deixaven de patir nàusees i de vomitar . Va ser, en el seu temps, nº 1 en ventes.
El “boom” de la talidomida ja havia afectat a quasi tot el mon, Europa, Japó i la majoria d’Àsia ja estaven contagiats d’aquest fàrmac. Com qualsevol altra medicina, es suposava que era sa, i era pràcticament impossible que segués nociu, amb la qual tothom seria més feliç.
Però el món sencer es sorprendrà quan Estats Units es negui a utilitzar-la. Així es, la doctora Frances Oldham no va deixar passar la innovació a nord Amèrica. Ella volia prives de que aquesta medicina no afectava al nen, que no el matava ni feia que patís. I no s’equivocava, en això de sospitar. Al cap d’uns anys es va publicar un treball del pediatra Widukind Lenz sobre la possible relació entre el fàrmac i una epidèmia de “focomèlia” una enfermetat que donava deformacions als nens.
El treball que va fer el doctor Lenz va provocar que immediatament es retirés el medicament del mercat al 1962, en Alemanya i posteriorment, a España al 1963. El pediatra estimava per lo menys 3.900 afectats pel medicament dels quals 2.000 serien morts, dels quals el 40% eren nens.
Fet per l’Hada i en Ryuichi de 2nESO