Arxiu per gener, 2015

És sorprenent la capacitat que tenen les aranyes per teixir teranyines, que utilitzen per atrapar les seves preses, fer capolls amb els seus ous…
Els mascles d’algunes espècies presenten a les femelles mosques embolicades en teranyines. Altres espècies, caçadores submarines, utilitzen una teranyina per cobrir-se amb una bombolla d’aire per poder respirar sota l’aigua.
Una teranyina és sorprenent. La seva estructura és molt eficient. El fil d’una aranya pot arribar a ser cinc vegades més resistent que un filament d’acer d’igual gruix. S’ha suggerit fins i tot que si es tingués un fil d’aranya del gruix d’un llapis, podria arribar a detenir un avió en ple vol. A més, el fil d’una aranya es pot estirar fins al 30 per cent més del seu llarg original sense trencar-se.
Per tot això podem dir que la tela d’una aranya és un dels materials més resistents que es coneixen al món. S’han estat fent esforços per crear materials artificials semblants. La seda produïda per una aranya és un exemple sorprenent del que la vida ha arribat a produir, i que la tecnologia de materials sintètics encara no ha arribat a imitar.
Però de què estan fetes les teranyines?
La tela d’una aranya està composta de proteïnes. Una proteïna és un compost força complex d’aminoàcids. Al seu torn, un aminoàcid és una molècula gran formada per un grup amino (nitrogen i hidrogen), i un grup àcid anomenat carboxil (carboni, hidrogen i oxigen). Els aminoàcids formen les proteïnes, que són com blocs amb els que es construeixen els éssers vius. El cos humà, per exemple, està compost en un 20% de proteïnes.
En el cas de les teranyines, els aminoàcids principals amb la glicina i l’alanina. L’aranya els produeix per mitjà d’unes glàndules anomenades “filadores” a la part posterior del seu abdomen. Aquestes glàndules uneixen les proteïnes per crear una seda flexible i resistent. Quan a aquesta seda s’afegeix una substància enganxosa, el resultat és una trampa molt eficient.
Fet per l’Esther i la Begoña de 3rESO

Els peixos són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes. L’especialitat de la zoologia que s’ocupa específicament dels peixos es diu ictiologia. Viuen a l’aigua, són animals aquàtics amb el cos cobert d’escates i tenen aletes per nedar. El seu aparell respiratori està format per brànquies. La temperatura del cos és variable segons on viuen (al riu o al mar). Es reprodueixen per ous. Són animals vertebrats, però en comptes d’ossos tenen espines. . També te una línia nerviosa que capta vibracions a l’aigua. La cua va des de l’anus fins a l’aleta caudal i és la que dirigeix el peix per anar cap a la dreta o l’esquerra.

Tipus de peixos:
• Hi ha peixos d’aigua salada, que són els que viuen al mar.
• Peixos d’aigua dolça, que son els que viuen al riu.
• Alguns peixos neixen al riu i van al mar quan arriba l’edat adulta.

Tots els peixos tenen intestí, estómac, bossa de gasos i anus. L’intestí és per on passa l’aliment que s’ha menjat el peix. L’estomac serveix per digerir el menjar. La bossa de gasos serveix per als gasos. I l’anus per expulsar el que no vol el cos. Hi ha peixos carnívors, que cacen invertebrats petits i també vertebrats més grans. També n’hi ha d’herbívors que s’alimenten d’algues i d’altres vegetals. D’altres peixos són omnívors, és a dir, que mengen de tot, n’hi ha alguns que s’alimenten de restes d’altres peixos, normalment alguns que han quedat ferits d’un atac i s’han mort.

La reproducció dels peixos:
Els peixos es reprodueixen per ous, és a dir que són ovípars. Molts dels peixos tenen fecundació externa, però també hi ha peixos de fecundació interna. La femella pon els ous amb molta cura en els racons més delicats i el mascle tira el semen així poden néixer els peixets, la femella pot tenir entre 50 i 100 ous. Quan han post els ous no acostumen a quedar-se a cuidar-los. Els mascles tenen dos testicles i les femelles dos ovaris.
La respiració:
Els peixos respiren l’oxigen de l’aigua.

1- Aquest gas entra per la boca.

2- L’aigua es filtra a les brànquies. Les brànquies estan recorregudes per vasos sanguinis. L’oxigen de l’aigua passa a la sang, i el diòxid de carboni del cos passa a l’aigua.

3- Un cop filtrada, l’aigua torna a l’exterior del cos del peix.

El camuflatge:
Quasi tots els peixos que viuen en aigües il•luminades es camuflen, això els serveix defensar-se, per no ser vistos pels seus enemics o depredadors.
Curiositats dels peixos:
Hi ha 22.000 classes diferents de peixos.
El peix més gros el tauró balena, que pot arribar a fer 18 metres.
El peix verinós del món és el peix Sinancia.
Fet per la Cindy i la Mary Ann de 2nESO

També coneguda com a “cochito” , la vaqueta marina,marsopa de Califòrnia és una altra espècie endèmica que habita únicament el Golf de Califòrnia i a Mèxic .És una mena rara de marsopa . És endèmica de la part septentrional del golf de Califòrnia per la part del mar de Cortés.
No obstant això , s’estima que aquesta realitat no durarà molt temps més , ja que el seu numero és mínim i no hi ha condicions perquè pugui créixer, ja que la zona és àmpliament escollida per a la pesca i quan les vaquetes marines no moren atrapades a les xarxes o mans dels pescadors , tampoc aconsegueixen aliment , també per culpa dels pescadors . Avui queden tot just 200 exemplars
Fet pel Jann i l’Andrea de 3rESO