Arxiu per març, 2015
EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS
Una nou marc legal Europeu per a l’ús d’animals en la recerca
Després de 12 anys de discussions i 8 d’intents, la Unió Europea està a punt d’establir un nou marc legal per disminuir l’ús d’animals en la recerca cientÃfica. Si no hi ha contratemps, la nova directiva serà aprovada el proper mes de juliol per part del Parlament Europeu i del Consell d’Europa, substituint aixà al marc legal actual, que data de 1986.
Fins a quin punt són creïbles els estudis clÃnics amb animals?
L’experimentació amb animals és una fase obligada en el desenvolupament de medicaments i terà pies que algun dia s’aplicaran a l’ésser humà . No obstant això, els resultats d’aquests estudis no sempre poden treure conclusions directament, i de vegades els seus resultats no son el 100% segurs.
La Unió Europea continua amb la seva lluita per reduir l’experimentació amb animals
En una conferència recent a Brussel•les (Bèlgica), el vicepresident de la Comissió Europea, Günter Verheugen, i el comissari europeu de Ciència i Recerca, Janez Potocnik, han retirat el compromÃs de la Unió Europea (UE) per a la reducció de l’experimentació amb animals
Fet per la Laia i la Daniela de 1rESO
Les plomes primà ries de les aus en vol.
Les puntes de les ales dels avions creen remolins d’aire. Aquests produeixen resistència a l’avanç, la qual cosa augmenta el consum de combustible i genera turbulència per als avions que vénen darrere . Per això , als aeroports cal donar prou temps entre enlairament i enlairament perquè els remolins puguin desaparèixer. Els enginyers aeronà utics han descobert una solució per reduir el problema : les aletes , o winglets . Es van inspirar en la forma que prenen les plomes primà ries de les à guiles , les cigonyes i altres aus mentre planegen el seu vol.
Mentre aquestes grans aus planegen , les plomes que tenen a la punta de les ales es dobleguen cap amunt fins a quedar gairebé verticals . Aquesta posició els permet obtenir un impuls proporcionalment superior a la mida de les seves ales i millora el rendiment . Realitzant proves en túnels de vent , els enginyers van descobrir que si donaven a la punta de les ales la curvatura i l’alineació precises , milloraven el rendiment en un 10% o més . Quina és la raó ? Aquesta curvatura que donen les aletes redueix la resistència al disminuir la mida dels remolins . A més , crea un tipus d’impuls que ” contraresta en part la resistència creada per l’aeronau ” , comenta una enciclopèdia d’aviació .
Les aletes contribueixen a que l’avió voli més lluny , porti una major cà rrega , consumeixi menys combustible i tingui ales més curtes -la qual cosa facilita les maniobres en els aeroports- . Només el 2010, les aerolÃnies del món ” es van estalviar 7.600 milions de litres de combustible ” i van reduir de manera important les emissions dels seus avions , assegura un comunicat de premsa de la NASA. Ala d’un avió
Aixà es pot veure com la posició de les plomes de les aus ha estat molt eficient per la construcció d’eines del ésser humà entre altres coses.
Fet per la Damaris de 3rESO