Arxiu per maig, 2015
LA GRIP
La grip, fa estralls cada any a tot el món . A Espanya, per exemple, causa el 18% de les baixes laborals (segons dades dels especialistes en medicina del treball). Però potser la grip no sigui la veritable culpable d’aquestes baixes. Un nou estudi internacional diu que els adults majors de 30 anys només la pateixen un parell de vegades cada dècada, o una vegada cada 5 anys.
Un equip de cientÃfics va prendre mostres de sang a 151 persones del sud de la Xina a la recerca d’anticossos generats entre 1968 i 2008. Cada anticòs és especÃfic i deixa un rastre a la sang, encara que hagi passat la malaltia.
Els seus resultats, mostren que els nens tenen grip, mes o menys, cada dos anys. A mesura que es fan grans, les infeccions per grip són menys freqüents, fins a arribar a un ritme de dos per dècada als 30 anys.
“Hem observat que la grip és molt menys comú del que ens pensem. A la infantesa i en l’adolescència és molt més freqüent, possiblement perquè ens barregem més amb altres persones”, assenyala Steven Riley, també epidemiòleg de l’Imperial College . La freqüència exacta de les infeccions, afirmen els autors, depèn de la regió i la vacunació de la persona.
Fet per la Lorena i en Marc de 3rESO
Els cignes
Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyen a la famÃlia dels anà tids (Anatidae) i la subfamÃlia dels anserins (Anserinae). Poden viure fins als 14 anys i pocs poden viure fins als 20 anys. S’ha considerat que formaria la tribu amb el gènere Coscoroba, però estudis genètics recents els situen a la tribu Anserini, juntament amb les oques. De distribució bà sicament holà rtica, també hi ha dues espècies a l’hemisferi sud, unasud-americana i l’altra australiana. Algunes espècies es poden trobar de forma puntual als Països Catalans, sobretot a l’hivern. Els cignes tenen gran importà ncia en la religió de l’hinduisme i la mitologia grega (Leda i el cigne), en la simbologia herà ldica i el folklorepopular especialment en els països nòrdics, on són habituals. Els cignes normalment s’aparellen per tota la vida encara que de vegades se separen especialment si falla la nidada. Ponen entre 3 i 8 ous. El plomatge és de color completament blanc a l’hemisferi nord però a l’hemisferi sud n’hi ha de parcialment o completament negres com el cigne negre d’Austrà lia (Cygnus atratus). Associa el cigne a la bellesa i com a tal ha estat present en moltes cultures (i contes, com l’Aneguet Lleig i els sesu derivats). A la mitologia grega protagonitza la història de Zeus i Leda, en les tradicions irlandeses els nens de Lir es tornen cignes durant 900 anys per escapar dels seus enemics i a les sagues escandinaves apareixen com a sÃmbol de mà gia i bellesa estranya. L’hinduisme venera el cigne com a vehicle de la deesa SarasvatÃ. Simbolitza la capacitat de viatjar entre estats de la consciència o diferents mons. Es creia que el cigne abans de morir cantava d’una manera especialment bonica i ha esdevingut una expressió lexicalitzada per indicar una fi propera (usualment s’associa a una revifada abans la mort).