Arxiu per febrer, 2013

Hi ha un debat obert sobre ulleres o lents de contacte. Per tenir més informació sobre què és millor usar hem de tenir en compte alguns factors:
En estar utilitzant ulleres quan t’enfrontes a situacions com la miopia, hipermetropia o astigmatisme, veuràs que el teu camp de visió es limita a l’haver de mirar a través dels vidres de les ulleres, això no passa en utilitzar lents de contacte.
Un altre factor que has de tenir en compte és que hi ha una distància des teus ulls fins a la pròpia lent de les ulleres, és a dir hi ha uns mil•límetres entre la teva pupil • la i el vidre. Així doncs, els teus ulls han de fer un exercici fins arribar a la lent de les ulleres per poder veure un món millor .En canvi la lent de contacte està directament recolzada a l’ull .A més, la lent de contacte millora l’enfocament d’una manera més natural, ja que només modifiquen la mida de la imatge de la retina, cosa que si fa les ulleres, segons la graduació que tinguis i la distància des de la teva còrnia fins al vidre.
El contacte directe de les lents de contacte amb els teus ulls, també fa que obtinguis una major amplitud de camp de visió, a diferència de les ulleres que limiten aquest a la mida del vidre.
Fet per la Begoña i la Lorena de 1rESO

Es considera que una espècie està en perill d’extinció quan en queda una queda una quantitat molt reduïda d’exemplars en el seu habitat natural, bé quan aquest habitat pot desaparèixer si no se’n posa cura.
Així, doncs,delicades libèl•lules, mandrosos d’anunci amb tots els colors, amables marsopes, orquídies, papallones, peixets … són alguns dels que han tingut el trist privilegi d’aparèixer en la llista de les cent espècies més amenaçades del planeta que elabora la Societat Zoològica de Londres i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
És important saber que la seva desaparició pot provocar, entre d’altres coses, la desaparició d’altres espècies i pot afectar de manera directa a la vida de l’home. És per això i perquè hem de deixar a les futures generacions el món tal com l’hem rebut, que hem de protegir-los
Fet per l’Edward i la Dayne de 1rESO

Descansar és més important del que creiem, perquè amb les hores de son recuperem l’energia necessària per el dia següent sense mostrar problemes d’atenció, memòria o irritabilitat, és necessari dormir 7-8 hores al dia, però hi ha gent que amb 6 hores es conforma, també estan els ‘’longsleepers’’ que necessiten almenys 10 hores.
El neuròleg Hernando Pérez diu ‘’ Mai hem d’anar curts de son’’.
Les migdiades s’han de procurar evitar sobretot les llargues (més de 2 hores) per procurar evitar l’insomni, si es fa, es fan de 20 minuts per recuperar energia.
Els problemes relacionats amb el son, normalment son de pressió o estrès.
L’insomni pot afectar a un 90% de les persones. Les més comunes són:
1. Pot estar sustentat per una base genètica
2. Per alguna situació d’estrès
3. Pels mals hàbits de dormir tard o no dormir
La manca de son, pot provocar en el nen comportaments d’aïllament, angoixa i actituds agressives. En dormir, l’organisme incrementa, entre altres coses, la producció de substàncies que regulen i augmenten la resposta immunitària, la regeneració orgànica, la síntesi de l’hormona del creixement, la maduració neuronal, la regeneració de processos mentals i d’aprenentatge, així com l’emmagatzematge de la memòria a llarg termini.
Els experts alerten que els nens preescolars (3 a 6 anys) han de dormir una entre 10 i 12 hores, els escolars (6-12 anys), 10 hores, els adolescents, 9 hores i els adults, 8 hores. Aquests prevenen sobre la importància de mantenir les rutines en els nens i especialment una higiene a l’hora de descansar.
Els pares han d’assumir que el somni de l’infant serà tingut en compte i orientar els seus fills en el consum responsable de les pantalles per evitar els perjudicis que els mals hàbits puguin comportar. L’Associació de Pediatria Nord-americana donava una sèrie de consells als pares per ajudar-los a organitzar millor els horaris de descans dels petits que creu que podríem aprofitar: limitar el temps mirant al televisor dels menors a 1 o 2 hores com a màxim, retirar la televisió de les habitacions, seleccionar les programacions i veure la televisió en família.
Fet per l’Alessia i la Kathlyn

Científics de l’ Institut Europeu de Bioinformàtica han demostrat que es poden guardar imatges, textos amb informació i sons en una molècula d’ADN.
L’ADN per naturalesa, ja és una base de dades, conté informació genètica per crear vida i la seva informació pot durar milers d’anys. Per això si és tan bona base de dades hauria també de guardar qualsevol informació, deien els científics. I així ho van fe, en lloc de codificar l’ informació en un sistema binari (0,1) com en els ordinadors, van codificar la informació en bases químiques (A, C, T i G).
Per poder-ho comprovar van transcriure 5 documents: un de Shakespeare, el discurs de Martin Luther King (Tinc un somni), un article sobre l’ADN, una imatge i un arxiu que explicava aquest projecte a codi genètic amb ordinador, Després van enviar els codis a l’agencia californiana Agilent, una empresa especialitzada en sintetitzar ADN. Un cop allà van transformar a suport químic el suport informàtic quan els tècnics van fabricar molècules d’ADN amb els cinc documents.
Un cop arxivat a l’ADN, ho van enviar per correu a Europa i allà els investigadors, van passar tota la informació a ordinador amb tot els document sense cap error.
Els científics afirmen que un gram d’ADN por guardar més informació que un milió de discs durs. I segons el director de l’ investigació en un futur seria possible que fos més barat emmagatzemar informació amb ADN que amb electricitat.
Fet per la Kimberly i l’Aldwin de 3rESO

Reservar taula, ordenar els plats o pagar el compte. Cap de les accions habituals en un restaurant comú seran el mateix si el client en qüestió visita Harbin, una localitat al nord de la Xina, on ha obert les seves portes un local on els cambrers i els cuiners són, en realitat, 20 robots.

Per fer-los més reals, els androides tenen més de deu tipus d’expressions facials diferents i la capacitat de rebre als clients amb diferents frases de benvinguda.

Segons ha informat la premsa local, els robots, valorats en 20.000 iuans (3.217 $) cada un, mesuren entre 1,30 i 1,60 metres i tenen la intel•ligència d’un nen de tres o quatre anys.

El local compta amb robots preparats per cuinar raviolis xinesos, fer els fideus, fregir les verdures, lliurar les comandes de menjar, portar la carta de plats i begudes i donar la benvinguda als comensals, entre altres funcions.

D’acord amb el responsable del restaurant, Liu Hasheng, els androides que cuinen estan programats per afegir una quantitat adequada de sal i oli als plats, a més de saber controlar la temperatura de l’oli a l’hora de fregir.

“Quan es tracta de tallar les verdures i carns, hi ha un empleat que els ajuda i les col • loca prop a ells, en el recipient dels ingredients. Després, el robot les afegeix a la cassola on les Freira”, explica Liu, que a més és director de l’Acadèmia de Robots de la província de Heilongjiang, de la qual Harbin és capital.

Liu pronostica que els robots seran molt comuns en una dècada. “A cada casa hi haurà un per coure els aliments, ajudar a la gent gran, fer la neteja o com seguretat personal”, assegura, en subratllar que la veritable importància del restaurant que ha obert és introduir els robots en la vida diària dels ciutadans.

“Una vegada que el negoci tingui èxit, en el futur i d’acord a les necessitats del mercat, es pot augmentar la producció d’aquests i les seves funcions en altres sectors”, afegeix.
Fet pel Rubén i el Víctor de 1rESO

Una expedició científica ha aconseguit filmar per primera vegada a un calamar gegant de l’Oceà Pacífic, localitzat a més de set-cents metres de profunditat, a mil quilòmetres al sud de Tòquio.
El calamar gegant pot arribar a mesurar 20 metres de longitud. És una raresa zoològica que posseeix tres cors, una visió 100 vegades més potent que la de l’home i un cervell molt desenvolupat. Habita al fons marí (a uns 1.500 metres) i no és agressiu. En el seu organisme disposa d’una espècie de sifó que li permet una propulsió a pressió que dóna velocitat als seus desplaçaments encara que tingui una gran dimensió. Si preparéssim calamars a la romana amb un calamar gegant, els seus anells tindrien la mida d’un flotador.
Hi ha moltes històries on els calamars són els protagonistes, com per exemple a la mitologia escandinava i finlandesa on l’anomenaven Kraken. Se suposava que emergia des de les profunditats, atacava els vaixells i devorava els navegants.

Fet per la Clara i la Paula de 2nESO