Arxius per ‘Biologia 3r ESO’ Category

Les puntes de les ales dels avions creen remolins d’aire. Aquests produeixen resistència a l’avanç, la qual cosa augmenta el consum de combustible i genera turbulència per als avions que vénen darrere . Per això , als aeroports cal donar prou temps entre enlairament i enlairament perquè els remolins puguin desaparèixer. Els enginyers aeronàutics han descobert una solució per reduir el problema : les aletes , o winglets . Es van inspirar en la forma que prenen les plomes primàries de les àguiles , les cigonyes i altres aus mentre planegen el seu vol.
Mentre aquestes grans aus planegen , les plomes que tenen a la punta de les ales es dobleguen cap amunt fins a quedar gairebé verticals . Aquesta posició els permet obtenir un impuls proporcionalment superior a la mida de les seves ales i millora el rendiment . Realitzant proves en túnels de vent , els enginyers van descobrir que si donaven a la punta de les ales la curvatura i l’alineació precises , milloraven el rendiment en un 10% o més . Quina és la raó ? Aquesta curvatura que donen les aletes redueix la resistència al disminuir la mida dels remolins . A més , crea un tipus d’impuls que ” contraresta en part la resistència creada per l’aeronau ” , comenta una enciclopèdia d’aviació .

Les aletes contribueixen a que l’avió voli més lluny , porti una major càrrega , consumeixi menys combustible i tingui ales més curtes -la qual cosa facilita les maniobres en els aeroports- . Només el 2010, les aerolínies del món ” es van estalviar 7.600 milions de litres de combustible ” i van reduir de manera important les emissions dels seus avions , assegura un comunicat de premsa de la NASA. Ala d’un avió
Així es pot veure com la posició de les plomes de les aus ha estat molt eficient per la construcció d’eines del ésser humà entre altres coses.
Fet per la Damaris de 3rESO

És sorprenent la capacitat que tenen les aranyes per teixir teranyines, que utilitzen per atrapar les seves preses, fer capolls amb els seus ous…
Els mascles d’algunes espècies presenten a les femelles mosques embolicades en teranyines. Altres espècies, caçadores submarines, utilitzen una teranyina per cobrir-se amb una bombolla d’aire per poder respirar sota l’aigua.
Una teranyina és sorprenent. La seva estructura és molt eficient. El fil d’una aranya pot arribar a ser cinc vegades més resistent que un filament d’acer d’igual gruix. S’ha suggerit fins i tot que si es tingués un fil d’aranya del gruix d’un llapis, podria arribar a detenir un avió en ple vol. A més, el fil d’una aranya es pot estirar fins al 30 per cent més del seu llarg original sense trencar-se.
Per tot això podem dir que la tela d’una aranya és un dels materials més resistents que es coneixen al món. S’han estat fent esforços per crear materials artificials semblants. La seda produïda per una aranya és un exemple sorprenent del que la vida ha arribat a produir, i que la tecnologia de materials sintètics encara no ha arribat a imitar.
Però de què estan fetes les teranyines?
La tela d’una aranya està composta de proteïnes. Una proteïna és un compost força complex d’aminoàcids. Al seu torn, un aminoàcid és una molècula gran formada per un grup amino (nitrogen i hidrogen), i un grup àcid anomenat carboxil (carboni, hidrogen i oxigen). Els aminoàcids formen les proteïnes, que són com blocs amb els que es construeixen els éssers vius. El cos humà, per exemple, està compost en un 20% de proteïnes.
En el cas de les teranyines, els aminoàcids principals amb la glicina i l’alanina. L’aranya els produeix per mitjà d’unes glàndules anomenades “filadores” a la part posterior del seu abdomen. Aquestes glàndules uneixen les proteïnes per crear una seda flexible i resistent. Quan a aquesta seda s’afegeix una substància enganxosa, el resultat és una trampa molt eficient.
Fet per l’Esther i la Begoña de 3rESO

També coneguda com a “cochito” , la vaqueta marina,marsopa de Califòrnia és una altra espècie endèmica que habita únicament el Golf de Califòrnia i a Mèxic .És una mena rara de marsopa . És endèmica de la part septentrional del golf de Califòrnia per la part del mar de Cortés.
No obstant això , s’estima que aquesta realitat no durarà molt temps més , ja que el seu numero és mínim i no hi ha condicions perquè pugui créixer, ja que la zona és àmpliament escollida per a la pesca i quan les vaquetes marines no moren atrapades a les xarxes o mans dels pescadors , tampoc aconsegueixen aliment , també per culpa dels pescadors . Avui queden tot just 200 exemplars
Fet pel Jann i l’Andrea de 3rESO

El Tatu Carreta (priodontes maximus) és un mamífer gran.
Pot arribar a fer 1 metre i mig de llargada i a pesar 70 kg.
Es caracteritza per la seva closca composta de diferents capes que el cubreix fins la cua.
Té el cos força gran però les potes curtes.

Acostuma a menjar insectes, cucs, formigues i tot altre tipus d’animals petits.
El podem trobar per les zones de les selves tropicals per Sudamèrica i per Argentina del nord. També per l’est de Veneçuela, les Guaianes, el sud de Colombia, l’est de Perú i de l’Equador, Bolivia, Paraguay i Brasil.

Està en perill d’extinció ja que es perseguit per caçadors que volen la seva pell.
Els capturen i porten a museus, zoològics, coleccionistes o be per a fer servir la closca com a caixa de ressonància.
Fet per l’April i l’Yvette de 3rESO

És un trastorn de la conducta alimentaria que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt. Es caracteritza pel temor a augmentar de pes i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es vegi gras encara que el pes està per sota de l’adequat. Normalment comencen per deixar de menjar els hidrats de carboni ja que diuen que engreixen. A continuació, els greixos, les proteines i fins i tot els líquids de les persones afectades poden perdre des de del 15 al 50% de la seva massa corporal. El tractament actual de l’anorèxia no es del tot efectiu, ja que es una malaltia mental. Per començar s’intenta que el malalt guanyi pes ràpidament i que recuperi els hàbits alimentaris. Però la recuperació de pes no es sinònim d’estar curat, ja que l’anorexia es una malatia psicològica per lo tant s’ha de tractar psicològicament.

Actualment la miopia es pot corregir quirúrgicament amb una operació laser.
Hi han dues maneres de operacions per corregir la miopia:
LASIK:
Aquesta operació làser es fa amb el pacient despert amb els ulls anestesiats amb unes gotes. La operació es fa aixecant una làmina prima de la còrnia i es talla amb laser sota aquesta làmina de manera que s’ajusti. Aquesta làmina que s’aixeca de la còrnia es diu flap i no es talla del tot, es deixa un punt d’unió i al acabar, es torna a posar al mateix lloc.
PRK:
Consisteix en la operació directament a la superfície de la còrnia amb laser.
Segons institucions com Moorfields Eye Hospital i UCL Institute of Ophthalmology, després de fer un estudi, han arribat a la conclusió de que amb la operació Lasik es recupera abans la visió i que la tècnica seva es menys dolorosa. Encara que molts cirurgians escullen abans el PRK en pacients amb la còrnia fina.
fet pel Mark i la Liezel de 3rESO

El primer mamífer clonat va ser l’ovella Dolly. Primer s’ha de remarcar que la clonació de Dolly està fora de perill de patents.
Com es fa una clonació?. De l’ovella que es vol clonar s’extreuen cèl•lules de la glàndula mamària En el cas de Dolly eren d’ovella de la raça Fin Dorset adulta de 6 anys. El nucli d’aquestes cèl•lules, que és on es troba la informació genètica de la cèl•lula adulta, s’extreu.
Aleshores s’obté un òvul d’una altra ovella en aqiest cas era una ovella de la raça Scottish Blackface i s’elimina el seu nucli : l’òvul es queda sense nucli.
El nucli de l’ovella que es clonarà s’introdueix dins de l’òvul. De manera que, l’òvul de l’ovella de la raça Scottish Blackface,té el nucli de l’ovella de la raça Fi Dorset adulta.
Després es forma l’embrió. L’embrió és genèticament idèntic a l’ovella. S’implanta a l’úter d’una altra ovella que fa de ventre de lloguer i d’aquesta manera neix Dolly, un clon genèticament idèntic a l’ovella donant.

Dolly, fa poc va estar sacrificada per una malaltia pulmonar. Va ser la primera de la seva espècie que naixia utilitzant tècniques de clonació. Dolly ha sobreviscut només 6 anys, amb greus problemes de salut. Aquests problemes pulmonars li provocaven molt dolor i, els científics de l’Institut Roslin d’Edimburg han decidit sacrificar-la. El material genètic amb què es va clonar procedia d’una ovella que en aquell moment tenia 6 anys. L’institut ha anunciat que la millor manera de rendir-li tribut serà dissecar-la i exposar-la al Museu Nacional d’Escòcia com una icona científica del segle XX.
Des del del 2010, els científics han continuat la investigació sobre tècniques de clonació, però no s’han aplicat en noves espècies de mamífers.
Fet per la May de 3rESO

Més de cinc milions d’anys, en el desert d’Atacama, Xile, 40 balenes van morir enverinades per algues tòxiques i van acabar encallades en terra. Es van ocupar un equip de científics xilens i nord-americans, que van analitzar aquest impressionant cementiri de cetacis.
L’estudi de la descomposició d’aquestes balenes suggereix que van morir ràpidament a l’aigua després d’ingerir les algues nocives. Després, les onades van arrossegar els seus cossos cap al lloc de la troballa , batejat com Cerro Balena . Gràcies a l’anàlisi dels fòssils i dels sediments dipositats sobre ells , es calcula que la ‘ sepultura ‘ de cetacis es va formar a finals del Miocè , fa més de cinc milions d’anys

Tot i que els ossos dels mamífers marins sobresortien del terreny i es podien veure a simple vista , va ser l’any 2011 quan els científics van tenir l’oportunitat d’estudiar aquests espectaculars fòssils per primera vegada. Les obres es van paralitzar perquè els investigadors puguin excavar a 20 metres de profunditat.
Durant la paralització de les obres , l’equip científic va realitzar filmacions detallades dels animals fossilitzats , i fins i tot van realitzar models en 3D dels esquelets. Després , van posar fora de perill els ossos per continuar les seves investigacions en els laboratoris.
Després l’enverinament , els cetacis van morir ràpidament al mar i després les onades van arrossegar els seus cadàvers flotants a la costa , on van quedar sepultats. En relació a l’origen de l’enverinament , els autors de l’estudi creuen que alguns minerals que contenen ferro i viatgen per les aigües que recorren la costa occidental de Sud Amèrica provoquen la proliferació d’algues nocives.

Fet per la Joy de 3rESO

Els hospitals bascos s’ampliaran a partir de dilluns en el programa de selecció neonatal, que permetrà detectar fins a 10 malalties congènites que, si no són tractades a temps, causen retard neurològic en el nen i problemes cardiovasculars a mesura que arriba l’edat adulta. La directora de Salut Pública, Miren Dorronsoro, ha donat a conèixer avui l’ampliació del programa de selecció neonatal, que s’aplica als prop de 21.000 nens que neixen anualment a Euskadi. La coneguda com “prova del taló” es va posar en marxa a Euskadi el 1982, dirigida a detectar dues malalties, a les que s’han anat sumant tres entre 2007 i 2011. Totes elles son malalties endocrí metabòliques i, si no són detectades i tractades a temps, produeixen en el nen problemes de creixement i retard mental, així com alteracions cardiovasculars abans que compleixi els 30 anys.
Fet per la Saliah i l’Amena de 3rESO

La ciclogènesi o bomba meteorològica és el desenvolupament d’un sistema de baixa pressió, agrupa diferents processos els quals formen una mena de cicló.
Els ciclons extratropicals formen ones al llarg dels fronts meteorològics, els ciclons tropicals es formen pel calor conduït per l’activitat de les tempestes i són de nucli càlid.
La ciclogènesi explosiva es produeix quan una massa d’aire càlid una altre d’aire fred xoquen fent forts vents i precipitacions abundants de poc temps però molt intensa, per això se’n diu explosiva. Un exemple de ciclogènesi explosiva va ser la que el 27 de febrer de 2010 va afectar el nord de la Península Ibèrica.
Fet per la Kathlyn de 3rESO