Arxius per ‘Naturals 2n ESO’ Category

El Prestige era un vaixell petrolier, és a dir que transportava petroli. Tenia una capacitat poder transportar fins a 77.000 tones de petroli.
El 13 de novembre de 2002 a Galícia, durant una tempesta un dels dipòsits va explotar. Es va perdre més de 63.000 tones de petroli. El 19 de novembre, el vaixell es va partir en 2 i es va enfonsar a 3850 m de profunditat. Es va enfonsar perquè tota la pressió estava concentrada a un punt i això va fer que el vaixell es partís. El capità Apostolos Mangouras va ser detingut per no haver ajudat als equips de salvament i deixar fer mal bé el medi ambient.
Aquests problemes no només van afectar a la importància ecològica, sinó que va fer que no hi hagués costes per a pescar, és a dir que va deixar durant bastant temps sense pesca. El Primer ministre francès va donar 50 milions d’ euros per netejar les costes de Galícia. Per sort, al març de 2003, van haver-hi molt voluntaris per a netejar la costa, que també va fer que no s’ hagués de gastar més diners. Per netejar la platja van tenir l’ajuda d’un sistema anomenat extracció per gravetat, es fa un forat de 70 cm de diàmetre per poder posar-hi una vàlvula i pugui extraure tot el petroli caigut a l’aigua. Aquesta operació la van repetir 51 vegades per poder treure-hi tot el petroli.
En total, es van gastar aproximadament uns 99 milions d’euros en la neteja. Perquè no torni a passar els petroliers semblants al Prestige han estat apartats de la costa francesa i espanyola.
Aquest mes d’octubre s’han commemorat els deu anys d’aquella tragèdia
Fet per Angèlica i Flàvia de 2nESO

ENERGIA PER VIURE

Tots els ésser vius necessiten energia per viure. El fet de viure implica un seguit d’activitats en què es consumeix energia. Per exemple:

• Mantenir constant la temperatura del cos (animals homeoterms)
• El batec del cor
• El funcionament del sistema nerviós
• Per a la divisió cel·lular, necessària per créixer i renovar teixits del cos

La respiració cel·lular

L’obtenció de l’energia necessària per fer les activitats vitals i quotidianes és mitjançant el procés de la respiració cel·lular. No s’ha de confondre respiració amb ventilació (inspiració/expiració).

En la respiració cel·lular els nutrients energètics es descomponen fins que produeixen substàncies més senzilles: aigua i diòxid de carboni. Durant aquest procés es consumeix oxigen i s’allibera energia. Aquesta energia es fa servir per les activitats en què sigui necessària.

La respiració és una reacció química que es pot resumir així:

nutrients + O2 —–> H2O + CO2 + ENERGIA

TIPUS DE NUTRICIÓ

Tots els éssers vius realitzen la funció de nutrició, des dels més complexos als més senzills. Mitjançant la nutrició tots els éssers vius prenen matèria del medi extern i expulsen substàncies de rebuig. L’objectiu de la nutrició és proporcionar els elements necessaris per a l’organisme per a obtenir energia. L’energia s’obté mitjançant la respiració cel·lular, explicada anteriorment.

Els organismes que fabriquen la seva pròpia matèria orgànica es diuen autòtrofs, i els que la prenen del medi, heteròtrofs.

NUTRICIÓ AUTÒTROFA

És pròpia de les plantes i comprèn les següents etapes:

• Incorporació de nutrients del mitjà. Els principals nutrients de les plantes són molècules inorgàniques, com l’aigua i les sals minerals, que absorbeixen les arrels i el diòxid de carboni, que incorpora directament per les fulles.

• La producció de matèria orgànica es denomina fotosíntesi. Es realitza en els cloroplasts de la cèl·lula vegetal, on la clorofil·la s’encarrega de captar l’energia de la llum solar. Juntament amb els nutrients aquesta energia s’utilitza per produir matèria orgànica. En aquest procés es desprèn oxigen.

Aigua + sals minerals + CO₂ à matèria orgànica + O₂

• Utilització de la matèria orgànica. Aquesta matèria s’empra per al creixement de la planta (regeneració de cèl·lules) i també per a la respiració, procés que té lloc en les mitocòndries i que aporta tota l’energia que la planta necessita per seguir absorbint les sals minerals, relacionar-se amb el mitjà i realitzar la seva activitat vital.

Hem de distingir fotosíntesi de respiració:

NUTRICIÓ HETERÒTROFA

És característica dels éssers vius que no tenen capacitat per realitzar la fotosíntesi, com, per exemple, els fongs i els animals.

Alguns organismes unicel·lulars presenten també nutrició heteròtrofa, ja que s’alimenten d’altres organismes unicel·lulars o de la matèria orgànica procedent del mitjà per elaborar la seva pròpia matèria i realitzar les funcions vitals.

En la nutrició heteròtrofa es distingeixen les següents fases:

• Incorporació de la matèria orgànica del mitjà. Els organismes pluricel·lulars necessiten d’un aparell digestiu que transformi els aliments ingerits en molècules senzilles que puguin utilitzar les cèl·lules. Aquestes molècules són després transportades per l’aparell circulatori fins a les cèl·lules.

• Utilització de la matèria orgànica. Amb els nutrients es generen noves estructures cel·lulars i s’obté energia per respiració per mantenir el funcionament de l’organisme.

DIGESTIÓ INTERNA

La digestió comença a la boca on els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva que conté enzims que inicien el procés químic de la digestió, formant-se el bol alimentari. El bol es dirigeix doncs de la boca cap a l’esòfag mitjançant la deglució, i de l’esòfag a l’estómac, on els aliments es barregen amb àcid clorhídric que els descompon, sobretot, a les proteïnes, al desnaturalitzar-les. El bol alimentari es transforma en quim.  A causa dels canvis d’acidesa (pH) en els diferents trams del tub digestiu, s’activen o inactiven diferents enzims que descomponen els aliments. A l’intestí prim el quim, gràcies a la bilis secretada pel fetge, afavoreix l’emulsió dels greixos i gràcies a les lipases de la secreció pancreàtica es produeix la seva degradació a àcids grassos i glicerina. A més, el suc pancreàtic porta  proteases i amilases que actuen sobre proteïnes i glúcids. La majoria dels nutrients s’absorbeixen a l’intestí prim. Tota aquesta barreja constitueix el quil. El final de la digestió és l’acumulació del quil en l’intestí gros on s’absorbeix l’aigua per a la posterior defecació de la femta.

DIGESTIÓ EXTERNA

Saprofitisme

Els organismes sapròfits s’alimenten d’organismes morts, i fins i tot de les seves restes o derivats com el cuir, la fusta o el paper. Aquest tipus d’heterotròfia es troba bàsicament en els fongs. Els fongs, per poder absorbir els nutrients, en forma de matèria orgànica particulada, provoquen una lisi o degradació enzimàtica externa prèvia, d’aquesta matèria orgànica. Per això, els fongs secreten enzims al medi, que s’encarreguen de digerir la matèria orgànica. Aquesta digestió de la matèria orgànica que es produeix fora del fong s’anomena digestió externa o lisotròfia.

ELS NUTRIENTS

Els nutrients són les substàncies contingudes als aliments que ens permeten obtenir energia i sintetitzar matèria:

Nutrients inorgànics: poden provenir d’aliments d’origen animal, vegetal o mineral.

-         Aigua: representa entre el 60 i el 80 % del pes corporal. És el medi on es produeixen les reaccions químiques, transporta substàncies, regula la temperatura. L’obtenim a partir de les fruites, les verdures, la llet, els sucs i la pròpia aigua.

-         Sals minerals: tenen funcions reguladores i estructurals (ossos, dents, etc.). Es troben sobretot a les fruites i les verdures.

Nutrients orgànics: només es troben en aliments d’origen orgànic (vegetal i animal).

-         Glúcids: la seva funció és aportar energia de manera immediata i fibra per al trànsit intestinal. Es troben a les patates, la pasta, els cereals i els llegums (glucosa), la llet (lactosa), la fruita (fructosa) o la verdura (cel·lulosa)

-         Lípids: proporcionen energia, formen estructures, actuen com a aïllants i són la reserva energètica. Hi trobem als olis (oliva, gira-sol), greixos animals (llard, cansalada) i vegetals (margarina).

-         Proteïnes: proporcionen matèria per les estructures cel·lulars, transporten l’oxigen per la sang, participen en la defensa contra les infeccions… En trobem als aliments animals (carns, peixos, ous, llet) i vegetals (cereals i llegums).

-         Vitamines: poden ser lípids o proteïnes que el nostre organisme no pot sintetitzar. Són imprescindibles pel creixement i el funcionament de l’organisme. Són molt abundants en els aliments frescos vegetals com les fruites i les verdures.

A partir dels nutrients i l’oxigen que arriben a les cèl·lules s’obtenen diòxid de carboni, aigua i energia que es mesura en calories (cal) o quilocalories (kcal).

També s’utilitza la unitat internacional d’energia que és el joule (J): 1 cal = 4,18 J

La taxa de metabolisme basal (TMB) és la quantitat d’energia que el nostre cos consumeix en un dia, en repòs absolut i a una temperatura constant.

La TMB serveix per mantenir la temperatura corporal, per respirar i per fer funcionar òrgans com el cor, pulmons, cervell, etc.

Segons la funció que tenen en l’organisme els aliments es poden classificar en tres tipus:

• Aliments energètics: serveixen com a font d’energia . Són els rics en glúcids i lípids, com el  pa, pasta, llegums, cereals, sucre, mel, xocolata, dolços, greixos, olis, mantega, nata…
• Aliments plàstics: són necessaris per formar les cèl·lules els teixits i els òrgans del cos, són rics en proteïnes, com el iogurt, formatges, carns, peix, fruits secs, marisc…
• Aliments reguladors: imprescindibles per poder utilitzar els altres aliments i inclou les vitamines, aigua, minerals i fibra, com per exemple les fruites, verdures i hortalisses.

LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS

QUÈ ÉS LA LLUM?

La llum és una forma d’energia que porten els cossos lluminosos. Els cossos lluminosos són coses o objectes que il·luminen, com per exemple una bombeta. La llum la podem veure a través de la nostra vista, la llum fa que puguem veure els objectes, les persones, etc. També podem distingir el color, la forma …

Quins tipus de llum hi ha?

-La llum natural, com el Sol.

-La llum artificial, com les bombetes, els fluorescents, els tubs… La llum artificial pot ser càlida o freda. La llum freda com el fluorescent i la llum càlida com la bombeta de tota la vida.

La majoria de les llums artificials funcionen amb electricitat. Hi ha molts objectes que no són fonts de llum, però els podem veure perquè la llum de les fonts lluminoses arriben a l’objecte que volem veure.

COSSOS TRANSPARENTS, OPACS I TRANSLÚCIDS

La llum no es propaga amb igual facilitat en tots els medis materials, els quals els classifiquem com:

• Transparents: deixen passar la llum, i la visió a través d’ells és nítida.

• Opacs: no permeten el pas de la llum.

• Translúcids: deixen passar la llum, però la visió a través d’ells no és nítida.

La distinció entre cossos transparents, opacs i translúcids depèn del gruix; penseu, per exemple, en l’aigua: per a gruixos petits es comporta com un medi transparent mentre que en gruixos més grans, com en el mar, ja no permet veure nítidament els objectes. Això és així perquè els medis materials, inclosos els transparents, absorbeixen part de la llum que reben.

COM ES PROPAGA LA LLUM?

Diverses experiències posen de manifest que en un medi transparent i homogeni la llum es propaga en línia recta. La recta que ens mostra la direcció de propagació de la llum es denomina raig. Algunes d’aquestes experiències són: la formació d’ombra i penombra i eclipsis.

Formació d’ombra i penombra: http://www.xtec.es/~mgisbert/projecte/omipen.htm

Eclipsis: http://www.xtec.es/~mgisbert/projecte/eclipsis.html

REFLEXIÓ I REFRACCIÓ DE LA LLUM

Quan la llum es troba, en la seva propagació, amb una superfície que separa el medi per on incideix amb un altre medi pot passar algun dels següents fenòmens:

• REFLEXIÓ: la llum segueix propagant-se pel medi d’incidència; en tot cas canvia de direcció.
• REFRACCIÓ:  la llum travessa un medi i passa a propagar-se per l’altre medi.

A la figura  es pot observar com un raig incident, que es propaga pel medi I, en part es reflecteix i en part es refracta.

La línia imaginaria N, que passa pel punt d’incidència (P) i que és perpendicular a la superfície de separació dels dos medis, rep el nom de NORMAL.

Els angles que formen els rajos incident, reflectit i refractat amb la normal es coneixen amb el nom de: angle d’incidència ( i ), angle de reflexió ( r ) i angle de refracció (R), respectivament.

L’experiència posa de manifest que:

• l’angle d’incidència i el de reflexió valen igual
• quan la llum passa a un medi on va més de pressa: s’allunya de la normal
• quan la llum passa a un medi on va més a poc a poc: s’apropa a la normal
• quan la llum incideix perpendicularment i passa a un altre medi: segueix recta.

Per tant, a l’esquema anterior: la llum es propaga amb una velocitat més gran en el medi d’incidència que en el de refracció.

Per tal d’entendre com es propaga la llum, cal tenir clares unes idees prèvies:

1. Els rajos de llum  quan passen a través d’una superfície poden ser: paral·lels, convergents i divergents.
2. Les superfícies que travessa la llum poden ser: planes, còncaves o convexes.

REFLEXIÓ

Quan la llum es reflecteix, els rajos incidents reboten en la superficíe i els rajos emesos s’anomenen rajos reflectits. La llum, quan es reflecteix en un objecte ens permet veure’l.

Els miralls són làmines de vidre  que estan recobertes per la cara posterior d’una capa de metall polit. La reflexió de la llum és el que ens permet veure’ns en un mirall.

Hi ha dos tipus de reflexió:

• la reflexió especular: on els rajos de llum es reflecteixen són paral·lels. Es dóna en miralls de superfícies polides.
• la reflexió difusa: els rajos són reflectits en diferents direccions. Es dóna en superfícies rugoses.

REFRACCIÓ

La refracció de la llum és el canvi de direcció que fa la llum quan passa d’un medi a un altre medi diferent, com per exemple, de l’aire a l’aigua. El canvi de direcció explica que un objecte submergit en aigua es vegi tort. Això passa perquè la imatge de l’objecte canvia de direcció quan passa de l’aigua a l’aire.

Les lents són peces de vidre o de plàstic en forma de disc  que refracten la llum quan aquesta passa a través seu. Per la seva forma i  manera de desviar la llum, les lents poden ser de dos tipus:

• Convergents:  concentren la llum en un punt
• Divergents: separen els raig de llum.

Aquí podeu veure un vídeo explicatiu que us ajudarà a comprendre millor el que heu après:

El passat 1 de febrer els alumnes de 2n d’ESO van visitar el Cosmocaixa i van participar en el taller “L’energia”. En aquest taller es descobreix, a través d’experiments, què és l’energia, quin n’és l’origen i quines són les transformacions que pot experimentar. És prou conegut que cal energia per fer qualsevol activitat, però d’on surt l’energia? Podem «fabricar-ne»? Què volem dir quan afirmem que es transforma? En el taller també van aprofundir en el coneixement de les energies renovables, així com en la comprensió que l’energia és un bé escàs que cal aprofitar.

En el primer experiment, el Sergi va comprovar com l’energia tèrmica es pot transformar en energia cinètica.

En un altre experiment l’Esteve va haver de pedalejar el més ràpid possible per comprovar com augmentava la temperatura de la roda per efecte del fregament. Aquí es podia veure com l’energia cinètica es transformava en energia tèrmica. A més, quan pedalejava s’encenia el llum de la bicicleta, per tant, l’energia cinètica també es podia transformar en energia lluminosa.

Altres experiments que vam realitzar:

L’Helena i la Raquel van veure com s’encenia un paper dins d’un tub. Fent una compressió ràpida  de l’aire contingut en el tub, s’aconseguia escalfar l’aire ràpidament. Cal dir que el paper que s’utilitza en aquest experiment és de nitrocel·lulosa.

La Melysa, la Carol i l’Aldrin van comprovar que l’objecte que tenia una forma diferent a una pilota, tenia més energia que la resta, ja que botava a una alçada major; això era a causa de l’energia potencial elàstica.

Aquí el David va comprovar el funcionament del pèdol.

En aquest experiment, l’Eira va fer encendre uns llumins gràcies a la llum projectada per  la làmpada. Gràcies a la forma parabòlica de la làmpada, la radiació emesa pel llum es concentrava i l’energia calorífica feia que s’encenguessin els llumins.

Amb la Laia vam observar com un braçalet canviava de color després d’exposar-lo a la llum ultraviolada.

També, amb la col·laboració de la Nerea, vam poder veure l´’us de les energies renovables (hidràulica, eòlica, solar) en la vida quotidiana: produir electricitat per a les cases.

Per últim, vam poder provar un prototip en miniatura d’un cotxe d’hidrogen. Per al seu funcionament s’utilitza l’energia elèctrica resultant de la reacció de d’electròlisi.

Si voleu saber més del taller en el següent enllaç podeu accedir al dossier:

Dossier del taller “Energia”

L’energia es pot transferir de diferents maneres, fent un treball o en forma de calor i radiació.
La calor representa la quantitat d’energia que un cos transfereix a un altre com a conseqüència d’una diferència de temperatura. Com més calent està un cos, més energia té. Aquest tipus d’energia que té un cos pel fet d’estar més calent s’anomena energia tèrmica.

Els canvis de temperatura d’un cos són una conseqüència d’una transferència d’energia tèrmica d’aquest cos a un altre cos. L’energia tèrmica que es transfereix s’anomena calor (Q).

Q = m • c • (Tf – Ti)

La quantitat de calor absorbida o cedida per un cos depèn de tres factors: la seva massa (m), la variació de temperatura que experimenta (Tf – Ti) i la capacitat calorífica específica (c) de la substància que forma el cos. La capacitat calorífica específica és una propietat característica de cada substància que depèn de la seva naturalesa.

La unitat de calor al SI és el joule (J). També es fa servir la caloria (cal).
1 J = 0,24 cal
1 cal = 4,17 J

Hi ha diferents maneres de transferència d’energia tèrmica:

CONDUCCIÓ
La conducció és la forma de transmissió de l’energia tèrmica en els sòlids. En aquest cas es transmet energia tèrmica però no matèria.
Els materials com l’or, la plata o el coure ( i els metalls en general) tenen conductivitats tèrmiques elevades i condueixen bé la calor, per això s’anomenen conductors. D’altra banda, materials com el vidre o l’amiant tenen conductivitats centenars i fins i tot milers de vegades menors i es coneixen com a aïllants.

CONVECCIÓ
La convecció és el procés on es transfereix energia tèrmica d’un punt a un altre d’un fluid (líquid o gas) pel moviment del propi fluid. En la convecció es trasmet energia tèrmica mitjançant el transport de matèria. En els líquids i els gasos, el fluid més calent i menys dens ascendeix, mentre que el fluid més fred i més dens descendeix.

RADIACIÓ
La radiació és el procés pel qual els cossos emeten energia que pot propagar-se pel buit.
En aquest cas, les substàncies que intercanvien l’energia tèrmica no han d’estar en contacte, sinó que poden estar separades per un buit. La radiació és un terme que s’aplica genèricament a tota classe de fenòmens relacionats amb les ones electromagnètiques.
Les superfícies opaques poden absorbir o reflectir la radiació incident. Generalment, les superfícies mats i rugoses absorbeixen més calor que les superfícies brillants i polides, i les superfícies brillants reflecteixen més energia radiant que les superfícies mats. A més, les substàncies que absorbeixen molta radiació també són bons emissors mentre que les que reflecteixen molta radiació i absorbeixen poc són mals emissors.

La temperatura és la propietat física de la matèria que mesura el grau de calor que té un cos. Així, podem dir que la temperatura és directament proporcional a la calor d’un cos, o el que és el mateix a la seva energia tèrmica.
La temperatura es pot mesurar en diferents escales: escala Celsius, Fahrenheit, Kelvin, entre d’altres. A continuació teniu les conversions entre aquestes escales:

ºC = K – 273
ºC = (F – 32) x 5/9

LA DILATACIÓ TÈRMICA
Si un cos rep energia tèrmica augmenta l’agitació de les partícules que el formen (àtoms, molècules o ions) i es poden produir també canvis en la matèria: dilatació, canvis de color (pensa en una barra de metall en escalfar-la), variació de la seva resistència a la conducció, etc.
En posar en contacte dues substàncies de diferents temperatures, l’agitació de les partícules d’una es transmet, mitjançant xocs, a les partícules de l’altra fins que s’igualen les seves velocitats. Les partícules de la substància més calenta són més ràpides i posseeixen més energia. En cada impacte cedeixen part de l’energia a les partícules més lentes amb les quals entren en contacte. Finalment les partícules de les dues substàncies aconsegueixen la mateixa velocitat mitjana i per tant la mateixa temperatura: s’aconsegueix l’equilibri tèrmic.

Les màquines simples s’utilitzen, normalment, per vèncer una força resistent o aixecar un pes en condicions més favorables. És a dir, realitzar un mateix treball amb una força aplicada menor. Aquest avantatge mecànic comporta haver d’aplicar la força seguint un recorregut (lineal o angular) més llarg. Alhora, cal augmentar la velocitat per mantenir la mateixa potència.

La màquina es dissenya per tal que les forces aplicades siguin les desitjades, d’acord amb la força resistent a vèncer o el pes de la càrrega.

En el següent esquema teniu exemples màquines simples que s’utilitzen per a fer més fàcil la vida quotidiana:

La palanca, una de les cinc grans màquines simples de l’Antiguitat, ha estat i continua sent un component bàsic en els nostres enginys mecànics, permetent-nos estalviar multitud d’esforç en tasques quotidianes. Les palanques ens permeten obtenir el que cridem un avantatge mecànic, bé sigui multiplicant la nostra força, ampliant la velocitat del moviment o augmentant la nostra precisió.

Però les palanques no estan només en els artefactes construïts per l’home, podem trobar-les en la naturalesa. I com no, no podien faltar en una de les màquines més perfectes que existeixen: el cos humà. De fet, gran part del moviment del nostre cos pot explicar-se a través del treball conjunt d’ossos, músculs i articulacions, que actuen com a simples palanques.

En el següent video podeu veure l’explicació del fonament de la politja, una de les màquines simples que estudiarem en aquesta unitat:

En el següent esquema podeu trobar l’explicació del per què utilitzem algunes màquines simples:

Per a més informació podeu consultar l’enllaç: http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/problemes/maquines_simples/msimples.htm

L’energia és una magnitud física present a qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres. Dit d’una altra manera, l’energia d’un cos es pot definir com la capacitat de realitzar un treball.
La unitat d’energia en el Sistema Internacional és el joule (J).

Treball
El treball és el producte de la força que s’aplica pel desplaçament produït en la direcció de la força. Es representa amb la lletra W i es mesura en Joules (J):

W = F • d

És molt important remarcar que només hi ha treball si amb la força aplicada es produeix un desplaçament en la mateixa direcció. És necessari que hi hagi desplaçament per fer treball.

Potència
La potència és una mesura de la rapidesa amb la que es realitza un treball. Es representa amb la lletra P i es mesura amb Watts (W):

P= W/t

Sovint la potència es mesura en Cavalls de Vapor, CV. L’equivalència entre un Watt i un CV és: 1 CV = 736 W

En un univers tancat l’energia no es crea ni es destrueix sinó que es transforma, malgrat això, l’energia útil disminueix a cada transformació, ja que inevitablement una part es dissipa en forma de calor.

Els éssers vius necessiten fer transformacions energètiques al seu cos per a poder viure. Els humans introduïm energia al cos humà per mitjà de l’alimentació i transformem aquesta energia química en energia cinètica (moviment), la utilitzem per dur a terme tots els processos metabòlics i de manteniment del cos i fins i tot la podem emmagatzemar com a energia potencial.

Aquí teniu un vídeo on s’expliquen les tres lleis de Newton referides al moviment:

La cinemàtica és la part de la física que estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen.
Per estudiar el moviment es fan servir cintes mètriques, que mesuren canvis en la posició respecte a un sistema de referència, i rellotges que mesuren canvis en el temps. Si s’observa un objecte que, respecte a un sistema de referència, canvia la seva posició a mesura que va passant el temps, es diu que aquest objecte té moviment.

En aquesta unitat estudiarem dos tipus de moviment: el moviment rectilini uniforme (MRU) i el moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).

MOVIMENT RECTILINI I UNIFORME (MRU)

Es diu que un mòbil té aquest moviment quan la seva trajectòria és una línia recta i la seva velocitat és constant.
La velocitat mitjana i la instantània coincideixen.
Cal establir un conveni de signes per resoldre problemes. Si el mòbil va d’esquerra a dreta, la velocitat és positiva; si va de dreta a esquerra, la velocitat és negativa.

MOVIMENT RECTILINI UNIFORMEMENT ACCELERAT (MRUA)

Si un mòbil varia la seva velocitat, es diu que té acceleració. En aquest moviment la trajectòria descrita pel mòbil és una recta i l’acceleració és constant.

Per saber-ne més i fer exercicis  pots consultar els següents enllaços:

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/problemes/cinematica1/cinematica.htm

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/problemes/cinematica2/index.htm

En aquesta unitat estudiarem què és la pressió, com es calcula, quines són les variables que fan que augmenti o disminueixi i com això s’aplica a la vida quotidiana.

Per començar, consulta el següent enllaç i fes les activitats:

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/pressio1/index.htm

Per a aclarir conceptes:

http://www.xtec.cat/aulanet/experimenta/univers.htm?184000219000000000000000000000000000000000000000000000000014040f00000000

Per practicar:

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/problemes/pressio/pressio_e.htm