Arxiu per novembre, 2012

La energia obscura que vindria a ser l’explosió de l’univers, és un sorprenent descobriment i per això a fet guanyar un “Premio Nobel de Física” l’any 2011. Tot i així encara ningú sap el que és exactament.
Per poder avançar en el seu descobriment, un equip de científic i enginyers, que treballen al laboratori Fermilab aquest laboratori, està situat en EE UU, encara que també han tingut ajuda de científics espanyols. Fa vuit anys aquests científics i enginyers van posar en marxa la construcció d’una càmera astronòmica, que tenia la funció de rastrejar el cel i trobar una resposta a aquell estrany efecte. Gràcies a la càmera, els científics han aconseguit trobar i determinar la composició de l’univers. Aquesta composició seria un 72% de energia obscura, el 23% és matèria obscura i el 5% és matèria corrent, que seria la matèria que coneixem i de la que està feta tot el que es pot veu.
La càmera pesa unes 11 tones, s’ha estrenat el passat 12 de setembre. És capaç de veure la llum a més de 100.000 galàxies a una distància de 8.000 milions de anys llum. També està formada per un telescopi, que té un mirall principal de quatre metres de distància.
L’energia obscura, és el descobriments més sorprenents que s’han produït en la física, en el últims 20 anys. És molt difícil d’explicar sense que ni hagi més avenços físics dels que hi ha actualment.
Per acabar, aquesta càmera ens permetrà conèixer la distribució de les galàxies, la geometria de l’Univers, la matèria i l’energia de que està format, també ens permetrà saber l’origen i el destí del Cosmos. Es podran obtenir mapes celestes i per últim saber el ritme de l’expansió de l’univers.
Fet per la Nerea i l’Angèlica de 3rESO

Els oceans acullen un milió d’espècies i dos terços estan per descriure.Prop d’un milió d’ espècies de diferents organismes eucariotes poblen l’oceà, segons un estudi internacional que es publica a la revista Current Biology, que també assenyala que encara faltarien uns dos terços d’espècies marines per descriure. Sols hi ha 226.000 especies descrites.
Les dades posades en comú pels científics van revelar que només hi ha 226.000 espècies marines, però que hi ha 170.000 d’elles amb noms repetits. Els científics van detectar uns 170.000 casos en què una mateixa espècie està descrita amb dos o més noms diferents. També van calcular que les col•leccions de laboratoris i museus, on es guarden espècimens recollits en expedicions i que estan pendents de ser descrits, podrien suposar unes 70.000 noves espècies més.
És molt important conservar aquesta biodiversitat!
Fet per l’April i l’Amanda de 1rESO

Les últimes setmanes hem sentit molt a parlar dels huracans que hi ha hagut als Estats Units. Però, que és un huracà?
És un dels fenòmens meteorològics més perillosos coneguts també com a ciclons tropicals. Aquests són sistemes de baixes pressions acompanyats amb pluja i electricitat. Quan són de gran intensitat ocasionen moltes desgràcies materials i, el que és pitjor, personals.
Els Huracans passen per tres etapes:
Primer són una depressió tropical. Una depressió tropical és un cicló tropical amb vents menors o iguals de 63 km/h. Origina pluges però no té efectes molt devastadors.
Parlem de tempesta tropical quan els vents agafen velocitats de 63 a 117km/h.
Quan la tempesta tropical agafa els 118km/h s’ha transformat en un huracà d’efectes terribles: s’emporta arbres, vivendes, materials i vides humanes.
Fet per l’Alberto i en Taha

El Prestige era un vaixell petrolier, és a dir que transportava petroli. Tenia una capacitat poder transportar fins a 77.000 tones de petroli.
El 13 de novembre de 2002 a Galícia, durant una tempesta un dels dipòsits va explotar. Es va perdre més de 63.000 tones de petroli. El 19 de novembre, el vaixell es va partir en 2 i es va enfonsar a 3850 m de profunditat. Es va enfonsar perquè tota la pressió estava concentrada a un punt i això va fer que el vaixell es partís. El capità Apostolos Mangouras va ser detingut per no haver ajudat als equips de salvament i deixar fer mal bé el medi ambient.
Aquests problemes no només van afectar a la importància ecològica, sinó que va fer que no hi hagués costes per a pescar, és a dir que va deixar durant bastant temps sense pesca. El Primer ministre francès va donar 50 milions d’ euros per netejar les costes de Galícia. Per sort, al març de 2003, van haver-hi molt voluntaris per a netejar la costa, que també va fer que no s’ hagués de gastar més diners. Per netejar la platja van tenir l’ajuda d’un sistema anomenat extracció per gravetat, es fa un forat de 70 cm de diàmetre per poder posar-hi una vàlvula i pugui extraure tot el petroli caigut a l’aigua. Aquesta operació la van repetir 51 vegades per poder treure-hi tot el petroli.
En total, es van gastar aproximadament uns 99 milions d’euros en la neteja. Perquè no torni a passar els petroliers semblants al Prestige han estat apartats de la costa francesa i espanyola.
Aquest mes d’octubre s’han commemorat els deu anys d’aquella tragèdia
Fet per Angèlica i Flàvia de 2nESO

Cada vegada hi ha menys papallones catalanes. Algunes han perdut més d’ un 50% de la seva població. Afecta sobretot a les que viuen en ecosistemes oberts típicament mediterranis com ara la Vanessa cardui.(papallona dels cards). En avançar-se la floració, les papallones adultes tenen cada vegada més dificultats per fer la posta, perquè les plantes on ho fan no estan en el moment idoni de floració degut al canvi climàtic i la sequera que aquest comporta. Quan surten les erugues no troben les flors i les fulles que són el seu aliment, perquè ja no estan sincronitzats els seus cicles vitals. Els estudis sobre la biodiversitat ajuden a definir quins espais naturals que han d’ estar protegits per conservar les espècies autòctones i els seus resultats serveixen per valorar la efectivitat de les polítiques públiques de protecció del medi ambient.
Fet per Marian i Deidre de 1rESO

Uns Científics nord-americans podrien haver descobert una molècula que obliga a les cèl•lules cancerígenes a comportar-se com cèl•lules sanes i fins i tot podria crear la seva pròpia mort quan tenen algun problema. La troballa podria servir com a base per a una nova teràpia contra el càncer. L’ autor principal de l’ estudi ha estat fet per el científic Adrian Krainer. Els científics confien en que aquesta molècula serveixi de base per a nous tractaments contra el càncers, però reconeixen que aquesta investigació es troba en una fase molt primerenca i encara cal mesurar la seva eficàcia en animal con ara ratolins vius i avaluar possibles efectes secundaris. Aquesta molècula podria acabar amb el càncer i així evitar aquesta greu malaltia que causa tantes mort al dia de avui.
Notícia de Sònia Akther i Carolina Robledo