Arxius per ‘Naturals 1r ESO’ Category

La fi del Món
Entre els anys 800 i 900 de la nostra era es va produir el hiat maia, una manera de dir que es va anar en orris la seva delicada, al mateix temps que sagnant, civilització. Els maies es van esfumar amb la seva saviesa i contradiccions encara que van deixar descendents i esteles i calendaris els glifos poc a poc van sent desxifrats. Una d’aquestes pedres gravades és la del Monument 6 del Tortuguero (Tabasco), llançada a la fama mundial per una interpretació absurda del seu contingut.

No parla de la fi del món sinó del període final d’un governant maia, Bahlam Ajaw (Senyor Jaguar), i que vindria un nou cicle en el “13.0.0.0.0 -4 ahau 3 kankin”, data maia que coincidiria potser amb la del 23 de desembre de 2012. Avui, precisament. Així mateix en aquests jeroglífics s’al • ludeix al descens a la Terra de Bolon Yokte, una divinitat difícil d’interpretar, oscil•lant entre el déu dels nou passos i els nou déus maies associats a catàstrofes.

Aquí no hi ha auguri algun apocalipsi, concepte que no existia tal com en els calendaris maies. La data maia esmentada indica el terme del tretzè baktun (un període de 144 mil dies), i significa simplement que comença el següent baktun, o cicle. No existeix, doncs, un buit, ni un forat negre, ni un cataclisme còsmic. Tot està sota control, i és el que ha hagut de precisar Charles Bolde
Fet pet l’Yvette i en Mohamed de 1rESO

Hi ha un debat obert sobre ulleres o lents de contacte. Per tenir més informació sobre què és millor usar hem de tenir en compte alguns factors:
En estar utilitzant ulleres quan t’enfrontes a situacions com la miopia, hipermetropia o astigmatisme, veuràs que el teu camp de visió es limita a l’haver de mirar a través dels vidres de les ulleres, això no passa en utilitzar lents de contacte.
Un altre factor que has de tenir en compte és que hi ha una distància des teus ulls fins a la pròpia lent de les ulleres, és a dir hi ha uns mil•límetres entre la teva pupil • la i el vidre. Així doncs, els teus ulls han de fer un exercici fins arribar a la lent de les ulleres per poder veure un món millor .En canvi la lent de contacte està directament recolzada a l’ull .A més, la lent de contacte millora l’enfocament d’una manera més natural, ja que només modifiquen la mida de la imatge de la retina, cosa que si fa les ulleres, segons la graduació que tinguis i la distància des de la teva còrnia fins al vidre.
El contacte directe de les lents de contacte amb els teus ulls, també fa que obtinguis una major amplitud de camp de visió, a diferència de les ulleres que limiten aquest a la mida del vidre.
Fet per la Begoña i la Lorena de 1rESO

Es considera que una espècie està en perill d’extinció quan en queda una queda una quantitat molt reduïda d’exemplars en el seu habitat natural, bé quan aquest habitat pot desaparèixer si no se’n posa cura.
Així, doncs,delicades libèl•lules, mandrosos d’anunci amb tots els colors, amables marsopes, orquídies, papallones, peixets … són alguns dels que han tingut el trist privilegi d’aparèixer en la llista de les cent espècies més amenaçades del planeta que elabora la Societat Zoològica de Londres i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
És important saber que la seva desaparició pot provocar, entre d’altres coses, la desaparició d’altres espècies i pot afectar de manera directa a la vida de l’home. És per això i perquè hem de deixar a les futures generacions el món tal com l’hem rebut, que hem de protegir-los
Fet per l’Edward i la Dayne de 1rESO

Reservar taula, ordenar els plats o pagar el compte. Cap de les accions habituals en un restaurant comú seran el mateix si el client en qüestió visita Harbin, una localitat al nord de la Xina, on ha obert les seves portes un local on els cambrers i els cuiners són, en realitat, 20 robots.

Per fer-los més reals, els androides tenen més de deu tipus d’expressions facials diferents i la capacitat de rebre als clients amb diferents frases de benvinguda.

Segons ha informat la premsa local, els robots, valorats en 20.000 iuans (3.217 $) cada un, mesuren entre 1,30 i 1,60 metres i tenen la intel•ligència d’un nen de tres o quatre anys.

El local compta amb robots preparats per cuinar raviolis xinesos, fer els fideus, fregir les verdures, lliurar les comandes de menjar, portar la carta de plats i begudes i donar la benvinguda als comensals, entre altres funcions.

D’acord amb el responsable del restaurant, Liu Hasheng, els androides que cuinen estan programats per afegir una quantitat adequada de sal i oli als plats, a més de saber controlar la temperatura de l’oli a l’hora de fregir.

“Quan es tracta de tallar les verdures i carns, hi ha un empleat que els ajuda i les col • loca prop a ells, en el recipient dels ingredients. Després, el robot les afegeix a la cassola on les Freira”, explica Liu, que a més és director de l’Acadèmia de Robots de la província de Heilongjiang, de la qual Harbin és capital.

Liu pronostica que els robots seran molt comuns en una dècada. “A cada casa hi haurà un per coure els aliments, ajudar a la gent gran, fer la neteja o com seguretat personal”, assegura, en subratllar que la veritable importància del restaurant que ha obert és introduir els robots en la vida diària dels ciutadans.

“Una vegada que el negoci tingui èxit, en el futur i d’acord a les necessitats del mercat, es pot augmentar la producció d’aquests i les seves funcions en altres sectors”, afegeix.
Fet pel Rubén i el Víctor de 1rESO

Els oceans acullen un milió d’espècies i dos terços estan per descriure.Prop d’un milió d’ espècies de diferents organismes eucariotes poblen l’oceà, segons un estudi internacional que es publica a la revista Current Biology, que també assenyala que encara faltarien uns dos terços d’espècies marines per descriure. Sols hi ha 226.000 especies descrites.
Les dades posades en comú pels científics van revelar que només hi ha 226.000 espècies marines, però que hi ha 170.000 d’elles amb noms repetits. Els científics van detectar uns 170.000 casos en què una mateixa espècie està descrita amb dos o més noms diferents. També van calcular que les col•leccions de laboratoris i museus, on es guarden espècimens recollits en expedicions i que estan pendents de ser descrits, podrien suposar unes 70.000 noves espècies més.
És molt important conservar aquesta biodiversitat!
Fet per l’April i l’Amanda de 1rESO

Les últimes setmanes hem sentit molt a parlar dels huracans que hi ha hagut als Estats Units. Però, que és un huracà?
És un dels fenòmens meteorològics més perillosos coneguts també com a ciclons tropicals. Aquests són sistemes de baixes pressions acompanyats amb pluja i electricitat. Quan són de gran intensitat ocasionen moltes desgràcies materials i, el que és pitjor, personals.
Els Huracans passen per tres etapes:
Primer són una depressió tropical. Una depressió tropical és un cicló tropical amb vents menors o iguals de 63 km/h. Origina pluges però no té efectes molt devastadors.
Parlem de tempesta tropical quan els vents agafen velocitats de 63 a 117km/h.
Quan la tempesta tropical agafa els 118km/h s’ha transformat en un huracà d’efectes terribles: s’emporta arbres, vivendes, materials i vides humanes.
Fet per l’Alberto i en Taha

Cada vegada hi ha menys papallones catalanes. Algunes han perdut més d’ un 50% de la seva població. Afecta sobretot a les que viuen en ecosistemes oberts típicament mediterranis com ara la Vanessa cardui.(papallona dels cards). En avançar-se la floració, les papallones adultes tenen cada vegada més dificultats per fer la posta, perquè les plantes on ho fan no estan en el moment idoni de floració degut al canvi climàtic i la sequera que aquest comporta. Quan surten les erugues no troben les flors i les fulles que són el seu aliment, perquè ja no estan sincronitzats els seus cicles vitals. Els estudis sobre la biodiversitat ajuden a definir quins espais naturals que han d’ estar protegits per conservar les espècies autòctones i els seus resultats serveixen per valorar la efectivitat de les polítiques públiques de protecció del medi ambient.
Fet per Marian i Deidre de 1rESO

LA PART SÃ’LIDA DE LA TERRA

La Terra no és un esfera compacta i uniforme. Si l’obríssim per la meitat com si fos una taronja trobaríem que s’estructura en capes, ben diferenciades unes de les altres i amb unes característiques particulars. Les capes de Terra de l’interior cap a l’exterior són: nucli, mantell i escorça.

Nucli, format principalment pels metalls ferro i níquel. Hi podem diferenciar:

• El nucli intern que, malgrat estar a temperatures encara més elevades (fins a 3.000 ºC) està en estat sòlid. Per què? Perquè la pressió és també molt més gran i això fa que la temperatura de fusió del metall augmenti.

• El nucli extern, que es troba en estat líquid degut a les elevadíssimes temperatures que hi ha.

Mantell, amb una composició ja més semblant a la d’algunes roques (serien roques molt fosques, riques en silici, magnesi i ferro). També hi distingim dues capes:

• El mantell intern, sòlid i que està en contacte amb el nucli.
• El mantell extern, que si bé és sòlid, té una capa plàstica (una mica com l’argila: asthenos vol dir tou en grec): l’astenosfera.

Escorça, formada per les roques que podem veure. L’escorça, juntament amb la part superior sòlida del mantell (just la que està sobre l’astenosfera) forma la litosfera.

La discontinuitat de Gutemberg separa el nucli del mantell.

La discontinuitat de Mohorovicic separa l’escorça del mantell.

EL CICLE DE LES ROQUES

Les roques estan constantment formant-se, depositant-se i enfonsant-se cap a baix i després tornant-se a formar una vegada i una altra. Això es coneix com el cicle de les roques. És com el cicle de l’aigua però dura molt més. Aquest canvi suposa milers i milions d’anys a les roques.

L’erosió

L’erosió és una part clau del cicle de les roques. És responsable de formar una gran part dels paisatges interessants que ens envolten. És també un problema important doncs la gent viu en gran nombre en diverses àrees i utilitza al medi ambient en certa manera. La gent pot fer coses per a augmentar l’erosió o per a alentir-la. L’erosió succeeix principalment com resultat del desgast per l’acció atmosfèrica.

L’aigua causa molta erosió. Quan cau com pluja àcida, pot dissoldre les roques que són sensibles a l’àcid. El marbre i la pedra calcària es fan malbé quan estan exposades a la pluja. Quan la caiguda de la pluja és molt pesadament, com en els monsons, aleshores poden ocórrer inundacions. Els rius amb molt cabal o amb avingudes d’aigua poden causar lliscaments de terra i erosionar els bancs del riu. L’acció de les ones en una platja causa molta erosió. Les ones copegen les roques, i cada cert temps, els penya-segats s’esmicolen. Per això vostè sovint trobarà pedretes petites en la sorra de les platges. Les aigües que copegen, com les dels rius que es mouen ràpidament en les muntanyes o les ones fortes en les ribes dels oceans, fan rodar les roques. Això aconsegueix fer que les vores agudes de les roques siguin copejades i és per això que les roques del riu, així com les pedres de la platja, semblen polides.

El vent, quan duu trossets de sorra i pols, pot arruïnar capes absents de roques.El vent pot arrossegar fàcilment petits trossets de sorra i aleshores amb aquests copeja les roques que estan en el camí del vent. A vegades solament les capes suaus de la roca s’erosionen, deixant formes interessants. Aquesta classe d’erosió succeeix generalment solament en àrees molt seques, com el desert.

El magma és la roca fosa que es forma per sota de la superfície de la Terra. Amb el temps, el magma es refreda i se solidifica. Aquest procés, denominat cristal·lització, pot ocórrer sota la superfície terrestre o, després d’una erupció volcànica, en la superfície. En qualsevol de les dues situacions, les roques resultants es denominen roques ígnies (en el primer cas, roques ígnies plutòniques, i en el segon, roques ígnies volcàniques).

Si les roques ígnies afloren en la superfície experimentaran meteorització, en la qual l’acció de l’atmosfera desintegra i descompon lentament les roques. Els materials resultants poden ser desplaçats pendent a baix per la gravetat abans de ser captats i transportats per algun agent erosiu com les aigües superficials (rius i rierols), les glaceres, el vent o les ones. Finalment, aquestes partícules i substàncies dissoltes, denominades sediments, són dipositades. Encara que la majoria dels sediments acaba arribant a l’oceà, altres zones d’acumulació són els deltes, els deserts, els pantans i les dunes.

A continuació, els sediments experimenten litificació, un terme que significa “conversió en roca”. El sediment sol litificar-se donant lloc a una roca sedimentària quan és compactat pel pes de les capes que té per damunt o quan és cimentat a mesura que l’aigua subterrània d’infiltració omple els porus amb matèria mineral.

Si la roca sedimentària resultant s’enterra profundament dins de la terra i intervé en els processos de formació de muntanyes, estarà sotmesa a grans pressions o a una calor intensa, o a ambdues coses. La roca sedimentària reaccionarà davant l’ambient canviant i es convertirà en un tercer tipus de roca, una roca metamòrfica.

Quan la roca metamòrfica és sotmesa a canvis de pressió addicionals o a temperatures encara majors, es fondrà, creant un magma, que acabarà cristal·litzant en roques ígnies.

Els processos impulsats per la calor des de l’interior de la Terra són responsables de la creació de les roques ígnies i metamòrfiques. La meteorització i l’erosió, processos externs alimentats per una combinació de l’energia procedent del Sol i la gravetat, produeixen el sediment a partir del com es formen les roques sedimentàries.

A més es poden produir altres canvis. Les roques ígnies, poder estar exposades a la meteorització i a l’erosió en la superfície terrestre, poden romandre enterrades profundament. Aquestes roques poden acabar sent sotmeses a fortes forces de compressió i a temperatures elevades associades amb la formació de muntanyes. Quan això ocorre, es transformen directament en roques metamòrfiques.

Les roques metamòrfiques i sedimentàries no sempre romandran enterrades. Pot ocórrer que els materials que les cobreixen siguin eliminats per l’erosió, deixant-les exposades en la superfície. Quan això passa, les roques són meteoritzades i convertides en nova matèria primera per a les roques sedimentàries.

TIPUS DE ROQUES

Roques magmàtiques o ígnies

Són les que s’han format pel refredament i solidificació del magma. Aquestes roques surten a la superfície de dues maneres:

• Pujant en estat líquid formant volcans. El magma es refreda a la superfície de la Terra o al fons marí i forma les roques volcàniques.

• Si el magma es refreda i solidifica lentament a l’interior de la Terra es formen roques magmàtiques que poden quedar al descobert quan es formen muntanyes.

Quan el magma es refreda, els seus minerals s’agrupen formant cristalls. Si s’ha refredat ràpidament els cristalls són microscòpics: és el cas de les roques volcàniques. Si el magma es solidifica lentament a l’interior de la Terra, els minerals tenen temps d’organitzar-se formant cristalls visibles i originen roques amb aspecte cristal·lí.

EXEMPLES

BASALT: és una roca volcànica de gra fi, amb petites cavitats de bombolles arrodonides, color gris fosc, negre gris. El basalt és compacte i difícilment es trenca.

Ús: s’utilitza com grava de carretera i per el afermar les vies de tren, en les construccions sota l’aigua i para realitzar petits enrajolats. A causa de la finesa del seu gra no és indicat per empedrar els carrers doncs no és abrasiu i per desgast es poleix i per la humitat es torna relliscós.

GRANIT: és sense dubte, la roca intrusiva més abundant i els components fonamentals de l’escorça continental. En general, són roques àcides, amb més d’un 70% de SiO₂, de textura granulosa amb cadascun dels seus components minerals ben perceptibles a simple vista.

Ús: s’utilitza per empedrats, voreres i també per grava (triturat, angulós). Els granits de colors, s’utilitzen per revestiment de façanes, enrajolats de terres o per escultures.

Roques sedimentàries

Són les que s’han format per la consolidació dels sediments acumulats al fons del mar o als llacs. El fang, la sorra, la grava, les restes d’animals i plantes, per la pressió dels materials que tenen al damunt i per l’acció de minerals que enganxen les partícules entre elles, es consoliden formant roques que solen estar disposades en capes (estrats) i que poden contenir fòssils.

EXEMPLES

ARGILA: és la roca sedimentària més abundant sobre la superfície de la Terra. Està formada per grans microscòpics.

Ús: constitueix la matèria primera bàsica de la indústria de la ceràmica.

ROQUES ORGÀNIQUES: es formen per l’acumulació de restes d’éssers vius, vegetals o animals. Les més importants són el carbó i el petroli

Ús: Tenen molt interès econòmic. S’utilitzen com a combustible, a més el petroli s’utilitza com a matèria primera per la fabricació del plàstic.

ROQUES CALCÀRIES: poden ser d’origen químic, quan s’originen per precipitació química del carbonat de calci o d’origen orgànic, quan provenen de l’acumulació de restes d’éssers vius que habiten al mar.

Ús: s’utilitzen en la construcció i també en la fabricació del ciment, que s’obté amb tres parts de roca calcària i una d’argila. Aquesta és la raó per la qual les indústries del ciment estan situades generalment, prop de cantines de pedra calcària.

ROQUES SALINES: es formen en llacs costaners o interiors, per la precipitació química derivada de l’evaporació de l’aigua. Un exemple és el guix.

Ús: s’utilitzen per a fer motlles i escultures.

Roques metamòrfiques

Són roques sedimentàries o magmàtiques que han estat sotmeses a grans pressions i elevades temperatures a l’interior de la Terra. Sense arribar a fondre’s del tot s’han transformat totalment i són molt diferents de la roca original.

EXEMPLES

PISSARRA : està formada per metamorfisme tèrmic o de contacte. És una roca de gra fi, que conté grafit, ferro i manganès. Té una textura foliada (estructura en fulles) i està formada per diversos tipus de minerals.

Ús: s’utilitza principalment en la construcció, per exemple, de teulades.

MARBRE: està format per metamorfisme regional. Té textura granular i estructura granítica. El component bàsic del marbre és el carbonat càlcic que supera el 90%; la resta de components, considerats impureses, són els que donen la gran varietat de colors dels marbres i defineixen les seves característiques físiques. Si la roca és un marbre pur és generalment blanc. Les impureses donen lloc a  diferents tonalitats, alguns dels quals són molt atractius i donen valor a la pedra. Són freqüents les tonalitats verdes, rosades i moltes vegades hi ha vetes negres.

Ús: S’utilitza principalment en la construcció, decoració i escultura.

Aquest taller pretén mostrar l’existència de la pressió atmosfèrica amb la finalitat de comprendre la seva naturalesa i els seus efectes.

A partir d’experiències aparentment paradoxals: Un globus nuat que s’infla, aigua que bull sense escalfar-la, un ou que es llisca coll a baix d’un matràs estret… Es pretén que els alumnes interpretin, raonin i esbrinin que la diferència de pressió és la resposta a aquests fenòmens.

Aquí comprovem la capacitat pulmonar de l’Alba … li va costar!!

Alguns alumnes de classe van intentar separar les dues meitats d’un esfera…per què costa tant separar-les?

La Dina va inflar globus dins d’un recipient de vidre…gràcies a les diferències de pressió de l’aire

La Clara va comprovar l’efecte del buit i la pressió.

L’Ilies va veure l’efecte de la temperatura en la pressió dels gasos.

L’Adnan va fer passar un ou pel coll estret d’un matràs… com ho va fer?

La hidrosfera és el conjunt d’aigua que existeix al planeta Terra, en qualsevol dels tres estats (sòlid, líquid i gasós). La hidrosfera ocupa prop de les tres quartes parts de la superfície de la Terra. El gruix d’aquesta capa varia des d’uns centímetres en un toll fins a prop d’11 Km. a les fosses oceàniques.

Hem de diferenciar entre aigua dolça i salada ja que només podem aprofitar la dolça. D’aquesta aigua dolça la major part es troba en estat sòlid en els pols o és aigua subterrània. L’aigua dolça en estat líquid no arriba a l’1% del total.

Aigua líquida

• Aigua salada (mars i oceans) — aprox. 97%

• Aigua dolça (aigues substerrànies, rius, llacs) — menys de l’1%

Aigua sòlida

• Neu o gel: en els Pols o als cims de les muntanyes — aprox. 2%

Aigua gas

• Vapor d’aigua: a l’atmosfera — 0,001%

L’AIGUA I LA VIDA

Sense aigua en estat líquid no hauria sorgit la vida.

• L’aigua és el medi on va sorgir la vida.
• L’aigua constitueix la major part de qualsevol organisme viu.
• L’aigua és el mitjà en el qual tenen lloc la major part dels processos que mantenen la vida.
• L’aigua és indispensable per a la reproducció de la majoria dels organismes.
• Els animals prenen l’aigua de l’exterior mitjançant ingestió directa de líquids o a través dels aliments. Els vegetals obtenen l’aigua absorbint-la per les arrels.
• Els éssers vius també perden aigua per transpiració, respiració, per l’excreció i en la formació de la femta.
• És fonamental que existeixi un balanç adequat entre la ingestió i la pèrdua d’aigua perquè l’organisme no es deshidrati.
• En l’ésser humà, a més, l’aigua afavoreix la regulació de la temperatura mitjançant la suor, l’eliminació de substàncies  per l’orina, etc. Per aconseguir un bon equilibri orgànic, l’adult ha d’ingerir uns 3 litres d’aigua diaris a través dels aliments sòlids i líquids.

EL CICLE DE L’AIGUA

L’aigua al nostre planeta aquesta en continu moviment a causa de l’energia del sol i a l’atracció gravitatòria. L’aigua dels rius, llacs i mars de la Terra s’escalfa amb el sol. Això fa que es vagi evaporant i pujant cap amunt. La transpiració de les plantes també aporta vapor d’aigua a l’atmosfera. Així es formen els núvols. Quan els núvols estan molt plens de vapor d’aigua i pesen molt, es produeix la pluja. Si la temperatura és baixa l’aigua cau en forma de neu o de calamarssa. Això succeeix una vegada després d’una altra, donant lloc al que es coneix com el cicle de l’aigua.

L’aigua de pluja que cau sobre la superfície terrestre pot:

• Discórrer formant petits rierols, torrents o rius.  Són aigües de vessament superficial. L’aigua circula des de la part alta del terreny cap a les baixes, acabant al mar, on de nou es pot evaporar a causa de l’energia solar.

• Una altra part de les aigües de pluja s’infiltren a través dels porus i esquerdes del terreny formant les aigües d’infiltració o aigües subterrànies. Aquestes aigües de vegades surten a la superfície formant deus.

Aquest cicle fa que l’aigua dissolgui i arrossegui materials des de les zones més altes a les més baixes on se dipositen.

LES PRECIPITACIONS

L’atmosfera conté aigua. El vapor d’aigua que hi ha a l’aire és la humitat.

Els núvols són acumulacions de petites gotes d’aigua o bé de diminutes partícules de glaç. Es formen quan l’aire humit ascendeix i es refreda. El vapor d’aigua es condensa i es formen petites gotes d’aigua que queden suspeses en l’aire. Si la temperatura és molt baixa, en lloc de gotes d’aigua líquida es formen petits cristalls de glaç. De vegades, els núvols es formen arran de terra: és la boira.

TIPUS DE NÚVOLS

Els cirrus són núvols alts. La seva presència indica la presència de vapor d’aigua en el nivells alts de l’atmosfera. La seva forma indica en quina direcció bufa el vent en zones altes.

Si els cirrus procedents del sud-est al nord-oest que s’espesseixen paulatinament, cal esperar un empitjorament del temps en les pròximes 48 hores.
Si durant una situació de bon temps, estan repartits de forma irregular per tot el cel, no existeix cap causa  per un ràpid empitjorament del temps.
El temps millorarà si els cirrus venen de l’est i romanen estables en el cel o inclús desapareixen.
L’observació dels cirrus és una ajuda apropiada pels alpinistes de grans altures, permetent reconèixer amb antelació un empitjorament del temps.

Els estrats baixos estan formats per gotetes d’aigua, però si les temperatures són extremadament baixes poden estar formats també fins cristalls de gel. Se solen formar a les cadenes muntanyoses i a les costes. S’originen en les nits clares i amb una elevada humitat ambiental a l’estiu. Generalment, porten pluges moderades però que duren uns dies.
Si apareixen a l’estiu hi ha masses d’aire càlid i humitat; formació d’una tempesta .
Si són núvols fibrosos acompanyen moltes vegades als núvols de pluja.
La boira és la manifestació més coneguda dels estrats. En un espai de molts dies cobreix el paisatge i deprimeix l’ànima de les persones.

Els cúmuls són núvols baixos que solen portar pluges abundants.

Els cúmuls es poden transformar en cumulonimbes que són una formació nuvolosa típica de les tempestes. S’eleven a gran altura. Les tempestes són pluges intenses que van acompanydaes de llamps i trons. Això és perquè a l’interior d’aquests núvols hi ha forts corrents d’aire ascendents que fan que les partícules d’aigua i de glaç es carreguin elèctricament pel fregadís i produeixin llamps. Els llamps van acompanyats d’un soroll que és el tro.

La pluviositat és la quantitat de pluja caiguda en un lloc determinat. Es mesura en mm o en L/m2 o en dies o expressada pel nombre de dies en què ha plogut durant un any. L’instrument que ens permet mesurar-la és el pluviòmetre.

L’AIGUA POTABLE

L’aigua que bevem les persones és l’aigua potable. L’aigua potable que consumim prové dels rius, els pantans i l’aigua subterrània.

Malgrat això, l’aigua d’aquests llocs conté gran quantitat de substàncies que poden provocar malalties en les persones i animals que la beuen. Per poder beure l’aigua sense perill, aquesta ha de sotmetre’s a un procés de neteja o potabilització, al final del qual obtindrem aigua potable.

• L’aigua potable és transparent, i no té substàncies que facin mal a l’organisme, ni olor, ni color ni sabor.
• L’aigua potable és aquella que pot fer-se servir per a l’ús humà sense cap risc per a la salut.
• És importantíssim no malgastar l’aigua potable i fer-ne un bon ús, perquè és un bé necessari per viure.

Per poder portar l’aigua als habitatges s’han de solucionar els problemes de: captació de l’aigua, potabilització, distribució de l’aigua potable, recollida d’aigües residuals, depuració d’aquestes i abocament de l’aigua depurada.

La potabilització de l’aigua és transformar-la adequadament per al consum humà, eliminant les impureses nocives. Les aigües naturals poden contenir tres tipus d’impureses:

• Sals dissoltes.
• Sòlids en suspensió.
• Gèrmens patògens.

Depuració d’aigües residuals

USOS DE L’AIGUA

• Ús domèstic: per rentar-nos, netejar, el bany, la rentadora, etc. L’aigua bruta conté sabó i altres productes químics.
• Ús agrícola: utilitzada en els conreus. L’aigua bruta conté fertilitzants, insecticides, etc.
• Ús industrial: utilitzada a les indústries, maquinària, etc. L’aigua bruta conté olis, productes químics i fins i tot, radioactius.

Per tant, en utilitzar l’aigua l’embrutem. Aquesta aigua bruta rep el nom d’aigües residuals i no poden ser abocades als rius i mars, ja que les substàncies que contenen són tòxiques i alterarien el medi natural (farien que morissin els peixos, que no ens poguéssim banyar a les platges, etc.). Per aquest motiu, les aigües residuals han de passar per una estació depuradora per assegurar la seva neteja i evitar danys al medi ambient.

CICLE URBÀ DE L’AIGUA