Arxius per ‘Naturals 2n ESO’ Category

Els científics de l’Institut Smithsonian han identificat al olinguito com la primera espècie de carnívor descoberta a les Amèriques en els darrers trenta-cinc anys.
El olinguito pesa al voltant d’un quilogram, té ulls enormes i un dels pelatge de color ocre, i és natiu de les jungles de Colòmbia i Equador embolicades en les boires, d’on li prové el seu cognom «boirina».
A més de ser l’últim membre identificat en la seva família, el olinguito té una altra distinció: és l’espècie més nova en l’ordre dels carnívors, assenyala l’article.
Aquest descobriment va requerir deu anys de treball i ni tan sols va ser la meta original del projecte que buscava completar el primer estudi integral dels olingos, un conjunt d’espècies de carnívors que viuen als arbres i pertanyen al gènere Bassaricyon.
Fet per l’April i l’Amanda de 2nESO

EL 11 de març del 2011 els reactor 1,2,3 es van aturar pel terratrèmol mentre que els altres estaven parats per manteniment de la central. El tsunami de 14 metres d’alçada va inundar les 6 unitats que es trobaven a la vora del mar totes les centrals nuclears estaven al costat de l’aigua per refrigeració, la xarxa elèctrica i els generadors d’emergència impedien el sistema de refrigeració. Això va donar lloc a varies explosions, radioactivitat i incendis. Les unitats 1,2,3 es consideren a accidents de nivell 5. Uns 10 treballadors van ser hospitalitzats un d’ells per haver rebut una dosi de superior als 100mSv i dos treballadors més de TEPCO es troben desapareguts sense que s’hagi confirmat la seva presencia a la planta el dia del terratrèmol. Més de 800 treballadors van ser evacuats per prevenir el risc de d’irradiació i contaminació radioactiva. Van ajudar bombers i les forces d’autodefensa japoneses. El 14 de març es va detectar radioactivitat a 160 km de distancia de les centrals. Per efectes del terratrèmol i el tsunami hi va haver incidents catalogats com a nivell 3. Ara es una ciutat destruïda i però encara i viu gent

Fet pel Naeem de 2nESO

L’accident de nuclear de Txernòbil es l’accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d’abril de 1986. És el primer accident nuclear que classificat amb un set (nivell més alt) a l’escala internacional d’accidents nuclears, només assolit per aquest i, en l’Accident nuclear de Fukushima I del 2011. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, va produir l’explosió de l’hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual es volia millorar la seguretat del reactor 4. Per no haver d’apagar completament el reactor i que es quedes inactiu i sense produir energia durant uns dies van decidir tallar l’electricitat per veure si les turbines continuaven funcionant. Els tècnics de la planta no van caure en que les bombes de refrigerant no s’activarien ja que la central no produiria la mateixa energia que si funciones a ple rendiment. De les 170 vares d’acer borat que tenia el reactor per controlar la temperatura, només estaven abaixades 8. Al cap de 4 hores d’haver començat la prova les vares d’acer no van respondre (deformades per l’escalfor) i hi va haver la gran explosió d’hidrogen que hem mencionat abans. Hi va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000 “liquidadors” es van dedicar a “liquidar” la catàstrofe, acabant malalts o morts la majoria d’ells. Més de 130.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que n’hi ha algunes, la majoria gent gran, que ha decidit continuar a viure al seu poble de tota la vida malgrat la contaminació radioactiva. S’estima amb les dades oficials que més de 60000 liquidadors van morir i 165000 van quedar amb discapacitats, però segons un metge que treballava al reactor numero 4 va dir que més de 100000 liquidadors havien mort. Tots el liquidadors que van sobreviure van ser condecorats amb el títol d’Herois de la Unió Soviètica.
Actualment la zona del perímetre de 30 kilòmetres al voltant de la central està deshabitat, desèrtic i cobert per una capa de pols radioactiu.

Fet pel Xavi Nel·lo de 2nESO

Sense dubte són molts els que esperen ansiosos l’arribada de la primavera. La temperatura puja, tot floreix i s’acosta l’estiu. Però per a alguns és una època complicada. Són molts els nens i adults que amb l’inici d’aquesta estació comencen a patir molèsties a causa de l’al•lèrgia que pateixen, que els afecta especialment a les vies respiratòries i els ulls.

Comunament l’al•lèrgia apareix en la infància molt d’hora, encara que també hi ha excepcions. Els antecedents familiars són determinants a l’hora de patir aquesta malaltia. Per exemple si un nen té un pare amb al•lèrgia presenta un 40% de probabilitats de ser al•lèrgic. Si els dos pares presenten al•lèrgies diferents, la seva probabilitat augmenta al 60% i si els dos pares tenen la mateixa al•lèrgia, la possibilitat s’eleva al 80%.

L’al•lèrgia és una resposta exagerada de l’organisme en entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al•lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al•lèrgiques Els al•lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol•len, el pèl d’animal i les espores dels fongs. La reacció al•lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes (vespa, abella), etc.

En els Darrers anys s’ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al•lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-lo són diversos, però hi destaquen els genètics i els ambientals. Un dels factors ambientals més importants és la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s’hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d’enfrontar-se, que aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.

Les al•lèrgies es poden relacionar amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària, o amb aquelles reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i el cardiovascular.

Fet per la May i la Carmen de 2nESO

Europa prepara una missió d’exploració a les llunes gelades del planeta gegant, Júpiter.
S’ocupen equips científics de 15 països europeus, inclòs Espanya, més els socis del nord d’Amèrica i Japó, s’encarreguen del desenvolupament, la construcció i l’explotació científica.

Parlen de tres llunes del gran planeta Júpiter: Europa, Ganímedes i Calixto. Són tres enigmàtics mons de gel.
Sembla que les tres tenen grans oceans d’aigua sota una capa gelada superficial i intriguen als científics fa temps. Per això es vol dirigir una nova missió científica per estudiar les observacions dels tres mons durant tres anys. La missió és dirigida per l’Agencia Espacial Europea (ESA). Aquesta missió es diu Juice (Explorador de les Llunes Gelades de Júpiter, les sigles en anglès) on la NASA s’ha apuntat en aquesta missió.
Dedueixen dues preguntes en clau per la missió: quines són les condicions necessàries per a la formació de planetes? I per a l’emergència de la vida? Com funciona el sistema solar?

La preparació per aquesta missió porta temps. Júpiter està molt lluny, caldrà esperar anys abans d’obtenir resultats. La sonda ha de ser llançada amb un coet, dintre de deu anys, 2022 i trigarà vuit anys a arribar al sistema de Júpiter, on es posarà en òrbita fins 2030 per funcionar com a mínim tres anys i mig. És la primera missió del programa Visió Còsmica 2015- 2025 de l’ESA. Júpiter va ser investigar de prop per la missió de la NASA Galileu (1989- 2003) i com sempre en ciència, les respostes van fer que provoquin més i més preguntes.

Ganímedes es coneix com un satèl•lit. És 3/4 de la grandària del planeta Mart. Té un club metàl•lic que genera un camp magnètic, un mantell rocós i una capa molt gruixuda de gel (800 km). Calixto és casi la grandària del planeta Mercuri, és l’objecte més marcat per els cràters del Sistema Solar. Europa és una mica més petita que la Lluna, és el lloc preferit de molts per buscar algun signe de vida en el Sistema Solar fora de la Terra. Té una capa rocosa, esta coberta d’oceans d’aigua salada i gelada per la superfície.

La nau Juice observarà l’atmosfera i la magnosfera del planeta Júpiter i les interaccions amb les seves llunes. Passarà dues vegades al coses d’Europa per mesurar el gruix de la capa de gel de la superfície, es podrà posar en òrbita de Ganímedes (si estigués en òrbita solar en lloc de girar al voltant de Júpiter és podria classificar com un planeta més), investigar la seva estructura interna, l’oceà i la capa de gel i sobrevolarà moltes vegades a Calixto.

Per complir aquesta missió té un cost total casi 1.000 milions d’euros, inclòs 75 que aporta la NASA. Portaran càmeres, làser altímetre, espectròmetres, magnetòmetre, analitzador de partícules, un sensor ultraviolada i un radar capaç de penetrar fins a nou quilòmetres en l’escorça gelada de Calixto, Europa i Ganímedes.
Fet per la Joy i l’Ilies de 2n ESO

Hi ha animals hermafrodites , que produeixen tant òvuls com espermatozoides i per tant , tenen alhora òrgans reproductors masculins i femenins .Aquestes cèl•lules sexuals s’han de fecundar per originar després un nou organisme .El cargol , el llimac i el cuc de terra són exemples d’organismes hermafrodites
La partenogènesi és una varietat de la reproducció que consisteix en la capacitat que tenen les femelles d’algunes espècies de generar individus a partir d’òvuls que no han estat fecundats . En les espècies que presenten aquest tipus de reproducció de vegades hi ha mascles que poden fecundar els òvuls . Alguns crustacis , com ara la puça d’aigua , diversos insectes i uns petits invertebrats aquàtics anomenats rotífers , es reprodueixen d’aquesta manera.
Fet per la Saliah i l’Amena

Descansar és més important del que creiem, perquè amb les hores de son recuperem l’energia necessària per el dia següent sense mostrar problemes d’atenció, memòria o irritabilitat, és necessari dormir 7-8 hores al dia, però hi ha gent que amb 6 hores es conforma, també estan els ‘’longsleepers’’ que necessiten almenys 10 hores.
El neuròleg Hernando Pérez diu ‘’ Mai hem d’anar curts de son’’.
Les migdiades s’han de procurar evitar sobretot les llargues (més de 2 hores) per procurar evitar l’insomni, si es fa, es fan de 20 minuts per recuperar energia.
Els problemes relacionats amb el son, normalment son de pressió o estrès.
L’insomni pot afectar a un 90% de les persones. Les més comunes són:
1. Pot estar sustentat per una base genètica
2. Per alguna situació d’estrès
3. Pels mals hàbits de dormir tard o no dormir
La manca de son, pot provocar en el nen comportaments d’aïllament, angoixa i actituds agressives. En dormir, l’organisme incrementa, entre altres coses, la producció de substàncies que regulen i augmenten la resposta immunitària, la regeneració orgànica, la síntesi de l’hormona del creixement, la maduració neuronal, la regeneració de processos mentals i d’aprenentatge, així com l’emmagatzematge de la memòria a llarg termini.
Els experts alerten que els nens preescolars (3 a 6 anys) han de dormir una entre 10 i 12 hores, els escolars (6-12 anys), 10 hores, els adolescents, 9 hores i els adults, 8 hores. Aquests prevenen sobre la importància de mantenir les rutines en els nens i especialment una higiene a l’hora de descansar.
Els pares han d’assumir que el somni de l’infant serà tingut en compte i orientar els seus fills en el consum responsable de les pantalles per evitar els perjudicis que els mals hàbits puguin comportar. L’Associació de Pediatria Nord-americana donava una sèrie de consells als pares per ajudar-los a organitzar millor els horaris de descans dels petits que creu que podríem aprofitar: limitar el temps mirant al televisor dels menors a 1 o 2 hores com a màxim, retirar la televisió de les habitacions, seleccionar les programacions i veure la televisió en família.
Fet per l’Alessia i la Kathlyn

Científics de l’ Institut Europeu de Bioinformàtica han demostrat que es poden guardar imatges, textos amb informació i sons en una molècula d’ADN.
L’ADN per naturalesa, ja és una base de dades, conté informació genètica per crear vida i la seva informació pot durar milers d’anys. Per això si és tan bona base de dades hauria també de guardar qualsevol informació, deien els científics. I així ho van fe, en lloc de codificar l’ informació en un sistema binari (0,1) com en els ordinadors, van codificar la informació en bases químiques (A, C, T i G).
Per poder-ho comprovar van transcriure 5 documents: un de Shakespeare, el discurs de Martin Luther King (Tinc un somni), un article sobre l’ADN, una imatge i un arxiu que explicava aquest projecte a codi genètic amb ordinador, Després van enviar els codis a l’agencia californiana Agilent, una empresa especialitzada en sintetitzar ADN. Un cop allà van transformar a suport químic el suport informàtic quan els tècnics van fabricar molècules d’ADN amb els cinc documents.
Un cop arxivat a l’ADN, ho van enviar per correu a Europa i allà els investigadors, van passar tota la informació a ordinador amb tot els document sense cap error.
Els científics afirmen que un gram d’ADN por guardar més informació que un milió de discs durs. I segons el director de l’ investigació en un futur seria possible que fos més barat emmagatzemar informació amb ADN que amb electricitat.
Fet per la Kimberly i l’Aldwin de 3rESO

Una expedició científica ha aconseguit filmar per primera vegada a un calamar gegant de l’Oceà Pacífic, localitzat a més de set-cents metres de profunditat, a mil quilòmetres al sud de Tòquio.
El calamar gegant pot arribar a mesurar 20 metres de longitud. És una raresa zoològica que posseeix tres cors, una visió 100 vegades més potent que la de l’home i un cervell molt desenvolupat. Habita al fons marí (a uns 1.500 metres) i no és agressiu. En el seu organisme disposa d’una espècie de sifó que li permet una propulsió a pressió que dóna velocitat als seus desplaçaments encara que tingui una gran dimensió. Si preparéssim calamars a la romana amb un calamar gegant, els seus anells tindrien la mida d’un flotador.
Hi ha moltes històries on els calamars són els protagonistes, com per exemple a la mitologia escandinava i finlandesa on l’anomenaven Kraken. Se suposava que emergia des de les profunditats, atacava els vaixells i devorava els navegants.

Fet per la Clara i la Paula de 2nESO

El 12/12/12 es deia que passaria un asteroide molt a prop de la terra que si arribava a tocar-la podria haver ocasionat una gran desgracia. Segons la NASA, aquest 21 de desembre de 2012, tots els planetes estaven girant al voltant del sol però el nostre planeta girava al voltant de la galàxia fins arribar centre d’aquesta. La terra completava així un cicle de 26.000 anys. Es deia que en el moment al qual el sistema solar canviés, la lava que hi ha al nucli de la terra sortiria cap a l’exterior, estaríem 3 o 6 dies sense llum solar ,ni llum elèctrica ,ni mòbils, ni ordinadors… sense res. Només el 10% de la humanitat sobreviuria i abans de que la terra fos il•luminada un altre cop pel sol el planeta tindria que passar una sèrie de canvis que afectarien la vida de l’home i de la Terra. Si voleu veure les coses que es van dir podeu mirar aquí
Afortunadament no ha passat res i estem aquí!
Fet per l’Alba i la Roselyn de 2nESO